Quin futur ens espera?

Estic mirant el debat a la tele3, i tinc molt clar a qui votaré el proper cap de setmana. Però no us ho diré ni faré propaganda sobre cap opció política, en tot cas si algú vol conèixer cap on vaig que no miri aquest bloc perquè no ho trobarà aquí.

De tota manera si que us vull recordar que a Can Bombers hi ha moltes coses que no van be. I tampoc han anat be quan els qui manen ara no manaven i ho feien uns altres, que no era un ni dos, sinó tres. I com m'heu sentit moltes vegades no m'agrada la demagògia per tant el que se'n diu confiar en que algun d'aquests candidats i candidates puguin arreglar les nostres misèries doncs no, no hi confio.

Sembla que amb un casc nou i una jaqueta ja ho tenim tot soventat, segur?

Fa alguns anys ens van treure un grapat d'hores "festives" amb l'excusa demagògica que els funcionaris treballàvem poc. De fet, la gent que treballem a guàrdies no podem anar a fer la compra de casa ni parar per esmorzar ni res del que el tòpics acostumen a dir dels qui treballen per l'administració. Aquí, a Can Bombers el que es va fer és augmentar el nombre d'hores que estem de guàrdia per tal d'omplir tots els buits que van deixant els companys que es jubilen o els que per malaltia/discapacitat ja no poden treballar operativament a bombers. Evidentment des de 2009 no ha entrat cap bomber ni bombera nou a fer guàrdies. Jubilats, un grapat, discapacitats, un altre grapat. Així doncs les hores de més no serveixen per millorar el servei sinó per tapar tots aquells forats i misèries que tenen la majoria de torns de tots els parcs de Catalunya.

No només això. Quan fa que no arriba un camió nou a un parc de bombers? ui, si, tenim Nissan XTrail (un trunyo) i Renaults Kangoo (sense 4x4) nous. De fet, entren a substituir Pathfinder (bonics, però un trunto) i Kangoos 4x4 que s'utilitzaven sovint per anar a l'Escola o a Cerdanyola per autopista/autovia.

Tenim alguns parcs de bombers que fan pena, altres semblen més pensats per guanyar premis de disseny que no per tenir-hi persones 24h i 365 dies. Aixetes poc sofertes (però boniques), espais poc pràctics i generalment petits per la quantitat de gent que hi han d'encabir.

També tenim instruccions dignes d'estats dictatorials i és evident que hem tendit a un centralisme tant exagerat que no entenc que hi fem encara amb 7 regions! Collons, si tot ho manen des de Cerdanyola i des de la Sala Central de Bombers, que hi fem amb 7 Caps de Regió, 7 sales de comunicació, 7 responsables de gestió i logística? 7 responsables d'operacions, 7 responsables de... i 7 magatzems? No, no estic per unificar-ho tot ni desballestar-ho, estic per a que cadascú tingui allò que ha de tenir, Potser alguna regió hauria de tenir responsable de Risc Químic, alguna altra de rescats de muntanya i altres de salvaments a mar però no 7 de cada.

La casa necessita reformes, i son reformes profundes!, no estem parlant només de posar algunes mànegues més als camions o un parell de sacs de sepiolita. Estem parlant que Can Bombers necessita inexcusablement reorganitzar-se, No cal que es refundi, que de coses bones n'hi ha un grapat. Els bombers ens ho mereixem, ni que sigui per la feina que fem dia a dia. I la gent, que son els nostres clients, també. Es mereixen que els hi arribin els recursos en bones condicions, amb la gent suficientment preparada, organitzada.

Els últims anys hem millorat molt a nivell forestal, però hem descuidat tota la resta. S'han fet intents puntuals, però que no s'han acabat. Altres ni tant sols s'han començat i d'altres (com la prevenció) ningú, absolutament ningú ha pensat en ella. És la gran oblidada del segle XXI bomberil a casa nostra. Només un exemple, els bombers som com els traumatòlegs que fixem ossos i reparem capil·lars, sempre treballem després del trauma. Els bombers sempre treballem després del desastre. Un cop es crema l'estufa, ha caigut el sostre de la indústria, algú s'ha estimbat amb el cotxe o s'ha encès algun racó de bosc l'única solució és enviar als bombers. L'única solució és fer el que es pugui per ATURAR el problema. La solució però hauria estat evitar que comencés.