No busqueu en aquest post un estudi tècnic acurat. Jo no sóc enginyer forestal ni he fet formació específica en aquest camp. En tot cas, a més de la meva formació científico-tècnica, llegeixo articles i escolto converses relacionades amb el foc. També visc l'extinció des de bombers i observo alguns dels petits canvis en la filosofia de l'extinció.
Això però dins el món bomberil no ens hauria d'alegrar... i en tot cas ho puntualitzo.
No és el mateix que els boscos estiguin nets i cuidats a que estiguin bruts, per tant al primer cas és natural que tingui dificultats per evolucionar cap a un incendi de moltes hectàrees, en canvi en el segon l'evolució natural seria que es provoquessin més incendis, o si més no que cremessin més hectàrees en un sòl GIF i si no crema és perquè alguns els hem apagat dedicant-hi molts recursos.
Aquesta setmana via twitter he llegit i he interactuat amb gent del ram parlant de l'extinció. I certament és una cosa que està d'actualitat. Per una part som (amb puntualitzacions) conscients que cada incendi apagat té influència en l'evolució, a curt i mig termini, del bosc i que tal i com estan les coses (sense pràcticament activitat econòmica forestal) a la llarga acabem obtenint un polvorí. Fa uns dies vaig escriure: "cada incendio apagado es un +1 en la intensidad del siguiente".
Recordeu algunes de les paraules d'en Marc Castellnou a la comissió parlamentaria respecte l'incendi d'Horta: “Vivim en un país que crema, i, a vegades, l'hauríem de deixar cremar.
L'única conclusió que de moment puc (o que a dia d'avui sóc capaç de treure) és que l'extinció dels incendis forestals ha de ser tècnica. I en quin sentit? Be, hauriem de ser capaços de saber triar què cal "salvar", com per exemple algunes zones concretes d'espais ja protegits (Montserrat, el Montseny, el Montsant, les Guilleries... podria ser un començament), altres espais que tenen gens o poc interès i dins unes condicions ambientals es podrien deixar cremar (tenim l'exemple d'aquest any de Tivissa)...
Us deixo un parell de lectures interessants:
1- "La paradoja del fuego forestal" (Alejandro García) i us recomano també el primer comentari.
2- "Incendios en los Bosques Boreales de Canadá" (Aniol Ferragut)
2 comentaris:
Molt interessant. Vaig a escriure la resta de comentari en castellà ja que no sóc capaç de fer-ho en català.
El fondo es cierto. Tener éxito apagando puede desembocar en fuego que no podamos controlar. Pero hay que hacer las siguientes salvedades:
1º- Excepto en quemas prescritas (aqui estamos hablando de dejar arder incendios que se producen) no siempre podemos elegir lo que va arder. O dicha elección no es fácil, sobre todo cuando lo que arde es propiedad de alguien. Tampoco podremos elegir las condiciones en las que va a arder (viento, humedad, dirección, disponibilidad de medios...)
2º La gestión forestal, o silvo pastoral es capaz de conseguir buena parte de los efectos que tienen los incendios de baja intensas con la peculiaridad de ser planificable, permanente y (si hay suerte) generadora de ingresos.
3º El numero de incendios por negligencia o dolo hace 200 o 300 años no eran tantos como ahora (si caso los provocados lo eran con intención y cierto conocimiento). Además entonces no existía ese talón de Aquiles que ahora llamamos Interfaz urbano Forestal.
4º No debemos despreciar la evolución natural de las masas forestales (que la presión agroganadera) impidió durante siglos. Lo malo es que en algunas fases de dicha evolución se pasa por etapas "muy delicadas" respecto al riesgo de incendio forestal.
Creo que, como ya afirmé por twitter, es muy dificil tener una receta válida en todos los lugares y condiciones. Como mucho debemos conocer bien los ingredientes y tenerlos a mano para saber lo que hacer en cada momento en cada sitio.
netejar diuen, com si el bosc fos brut..
últimament el missatge dels graf esta calant, i és veritat que hi ha molt paisos amb aquesta tendència. pero com sempre crec que tenim la visió humanocentrica, quan sento als graf anhelant l'estat dels boscos de fa 70 anys, no puc deixar de pensar que el que volen son jardins i no boscos. esta clar que hi han models de combustible potencialment molt perillosos pero no podem pensar que la solució passar per treure carga de cada metre de sol forestal del nostre pais, el nostre ideal no pot ser el paisatge que teniem al segle passat, no pot ser que l'explotació del bosc (que ja no és una explotació tradicional) sigui la solució als gif perque ho pagarem a un preu molt alt, la pressió que viu el nostre ecosistema (desforestacions, contaminacions de tot tipus, activitat cinegetica...) no hauria d'aguantar unaltre factor com l'explotació i la "gestió" forestal.
només volia dir també que una de les problematiques que ens trobem a l'hora d'apagar incendis són els habitatges al mig del bosc i les urbanitzacions, els projectes i els permisos que s'han donat en tots aquets anys ara ens passen factura, i fan més lenta i costosa l'extinció dels incendis que les afecten directament o potencialment.
gracies alfons per ficar qüestions sobre la taula i deixar dir la seva a tothom
Publica un comentari a l'entrada