mirant al voltant

És curiós com quan observes al teu voltant et dones compte de la trista realitat. Aquí sovint ens hem cregut que els bombers de la Generalitat som els reis del mambo, però anem ben equivocats.

No cal comparar-nos amb els alemanys o francesos. Només cal mirar cap a dalt o cap al costat, o sigui Aragó, Andorra i Barcelona.

Si mirem els bombers aragonesos puntualment disposen de materials i equips que ens donen tres tombs. Fa un grapat d’anys a Monsó ja tenien un vehicle lleuger tot terreny equipat amb equip hidràulic d’escarcelació. Ràpid i que podia donar servei a una zona força gran. Evidentment això no era suficient per simultaneïtat de serveis i una persona sola no resol res. Però la idea d’equips muntats sobre vehicles lleugers donen una agilitat que sovint no tenim en zones muntanyoses o allunyades de parcs.

Aquesta setmana m’ha arribat una foto del casc dels de Benabarre:

Porta l’emissora incorporada (pinganillo). No resol cap problema, però si n’evita. Aquí, els de la Gene ens l’hem de comprar el nostre propi “pinganillo” a la botiga. Gastem 20€ de la nostra butxaca. Ep, els caps Echo i Delta si els hi aporta el servei.

I continuant amb el tema de la càmera tèrmica, a Monsó tenen 3 càmeres! I una d’elles envia les imatges a un monitor extern!

El cas d’Andorra és significativament diferent, s’han posat les piles des de fa ja alguns anys. Ho vaig comentar en un post de xxxxxx, un canvi en el rumb directiu va propiciar nous aires, nous horaris (els de 24h), major formació... en definitiva major qualitat. Seguir que mancances n’hi ha, però de cara enfora no es veuen gaire. Per cert, fa poques setmanes que han recuperat el transport sanitari urgent.

En el cas de Bombers Barcelona, sempre hem cregut que era una mena d’elit, ja que per ser bomber a Barcelona cal tenir-los ben posats... en tot cas la meva experiència amb ells, ha estat a trobades vàries en temes formatius de RRQQ i la impressió que em dóna és que tot i algunes limitacions tenen clar el que fan. Organitzats. Segurament no hi ha tanta diferència, i per ser que som “cosins” fem les coses diferent.

Evidentment no tot son flors i violes!

 D’acord, els ratis de gent a Aragó son molt irregulars i a la Franja no hi ha pràcticament parcs ni personal operatiu... ja que fa poc van reduir personal.

De fet encara estan treballant en unificar-se. La Diputació Provincial de Huesca pretén la creació d'un consorci provincial de Bombers, però ara com ara hi ha moltes diferencies entre la posició de l'executiu autonòmic i l'ens provincial.

A Andorra també tenen discrepàncies entre la Direcció i el personal operatiu... la formació en hores de feina, compensant-les, en una ampliació d’horari...

I a Barna també tenen els seus problemes... han tancat parcs i s’ha reduït personal...

I ja per acabar... els militars.

Hi ha alguns grups d’especialistes que son, o haurien de ser especialistes en Risc Biològic i atacs amb armament químic. Independentment de l’equipament que puguin portar a la motxila per a protegir-se mentre fan una incursió a camp. Els protocols de descontaminació son semblants als nostres. La seva dutxa és més gran que la nostra i permet descontaminar a més gent... però la tècnica és pràcticament com la nostra. Pel que sembla no hi ha res de nou.

Una curiositat, per ells la persona que rep la contaminació no és el problema, ho és la resta de gent. Per ells la prioritat és la seva protecció i després la descontaminació de tot l’equipament (que no hi hagi més víctimes) i per això es revisa al personal descontaminat i si convé li repeteixen la pauta de descontaminació. La víctima és secundaria, no l’atenen, sol l’aïllen i el transporten a la ambulància o la unitat especialitzada. Una manera “dura” d’interpretar el P.A.S.

I lo de la UME a foc forestal... no comment.