dilluns, 18 d’agost de 2014

briefings

No sempre és fàcil, de vegades parlem i no escoltem
Avui us parlaré d'alguns canvis interns que hem aplicat al torn. Des de sempre aquest torn s'havia caracteritzat per després d'un servei important i estressant parlar-lo. Sovint es fa durant la mateixa guàrdia o si s'ha fet molt tard ho deixem per la guàrdia següent. No és res preestablert ni pautat de cap manera. És algo que a la majoria ens demana el cos, per tal de conèixer que s'ha fet en diferents moments del servei, entendre'l també en forma global i finalment aprendre d'errors propis i aliens. Tot això és després, però i abans?
Com ja us vaig explicar fa algunes setmanes, des de mitjans de juny generalment pel matí els GRAFs ens fan una petita sessió meteo, on s'espera que puguin aparèixer incendis i de com s'espera que pugui ser la seva evolució. L'evolució d'aquesta reunió de coneixement de la situació "forestal" del dia ha estat una cosa natural. En cada moment s'hi han anat afegint (sempre que hi hagi alguna "situació" poc coneguda cal definir-la) detalls de com és l'evolució esperada d'un foc topogràfic o d'entrada de sud, o de nord... en el lloc on el mapa ens marca el perill. Per tant acabem fent una previsió d'on podem tenir l'incendi i com cremarà.

I des de fa molt poc, abans d'esmorzar ens reunim els que estem de guàrdia a la sala de formació per tal de conèixer les novetats internes del parc (Això ho hem copiat del torn B). Que si un camió està pendent de canvi de neumàtics i cal sortir amb un altre, que si la nevera està espatllada, o que si no hi ha suficients emissores forestals i entre tots busquem la manera de complir amb la incomplible INT de foc forestal, també es comenta algun servei d'algun torn anterior per si queda alguna cosa pendent, la nova tongada de formació, de la revisió mèdica, etc,  i en general, ens posem al dia de com estan les coses.
També parlem de la pràctica que toca aquell dia, sobre si és novament de foc forestal, quan a Lleida fem de tot i el foc forestal només és una petita part... per tant temes sanitaris, de rescat urbà o d'instal·lacions (gas, aigua, electricitat) també caldria revisar-los durant l'estiu.

En aquest sentit la casa sòl es preocupa de cobrir-se les espatlles. Segurament en algun moment o altre justificarà (on, no ho sé) que els bombers durant la guàrdia fem pràctiques de foc forestal, repassant el protocol d'atrapament al camió (que és incomprensible i erroni) o l'ús de moto-serres (fins que algú es talli), o pràctiques amb la motobomba (i el risc que et caigui al peu pujant i baixant-la o de caure del sostre del camió en agafar els manegots).
I és que segueixo sense entendre com la disposició d'eines als camions segueix com la dels últims 30 anys. Les caixes d'eines a la part superior dels armaris (com si no les utilitzéssim mai), les motos-serres ben altes i ben endins (per fer patir l'esquena), els monitors pesats també al capdamunt dels armaris, o algun "pro-pack" a l'estant de més amunt.

En tot cas, tot això son qüestions que comentem als briefings de torn. Per una banda, en els dies de risc amb els GRAFs parlem dels condicionants i comportaments del que s'espera a foc forestal i a nivell més intern de totes aquelles coses que ens interessen respecte als vehicles i la planificació de les feines del dia.
Tot això son coses que s'haurien de fer des del primer dia en que es va obrir un parc de bombers. En realitat la gent no té una gran motivació. Les baixades de sou i disminució de pagues no ajuden, i menys si t'imposen guàrdies a l'estiu, però per sort la gent és suficientment responsable com per com a mínim mostrar interès per la seva seguretat. Perquè és del que estem parlant. Seguretat. A mi si el foc va amunt o avall m'és igual, si crema molt o poc també.  Si crema molt faré unes coses i si crema menys en faré unes altres. En el fons, el que busco, o el que busquem, és que el foc no ens sorprengui, si sabem on estem, què tenim i què podem fer amb tot el que tenim a l'abast farem fins on es pugui. Si no s'arriba serà perquè no es pot. Tampoc pot pretendre ningú que anem a prendre mal. Aquesta és la diferència que ens dóna el coneixement. Conèixer els límits. Si no els sobrepassem anirem be.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!