He vist i he viscut el reportatge del Sense Ficció al parc de bombers, estant de guàrdia. Porto tota la tarda amb dues emissores a la mà escoltant l'evolució de diferents incendis que hi ha hagut (i encara s'hi treballa) a Terres de l'Ebre. He tingut alguns moments de debilitat i he plorat un parell de cops i és que el reportatge tenia una forta càrrega emotiva. Però penso que tot aquest reportatge ens ha de donar algunes lliçons generals, però que les més profundes les veurem quan l'hagem vist 10 o 25 cops.
Bàsicament us escric aquest post perquè us el vaig prometre i també perquè des de fa una hora s'han disparat les visites a aquest bloc i sento que puc dir-vos algunes de les coses que he vist. Altres però de moment me les quedo. No per amagar-les, sinó per pair-les, visualitzar novament el reportatge i també per properament contrastar-les de primera ma (de fet he d'agrair aquest privilegi).
Primerament em quedo amb vàries imatges i alguna frase. Són molt importants les primeres frases dient que creien que es podria arribar a encerclar i controlar el perímetre abans de l'entrada de determinades condicions meteo. Ho entenc com un excés de confiança en que es podia arribar a controlar l'incontrolable.
M'he emocionat molt quan en Josep Pallàs explica com era cadascun dels seus companys, perquè realment eren així i així és com els recordem.
Una de les imatges més impactants, i que en 2D deu-ni-do el que transmeten (veure-les en persona ja pot ser molt més colpidor) son quan en Marc Castellnou puja a una roca per veure per sobre els arbres. Brutal. La paret, la perspectiva del bosc atapeït per tota la vesant i el gran desnivell del terreny.
M'ha agradat tota l'explicació d'en Marc Castellnou sobre que els de la BRIF tenen diferents protocols de treball, que tampoc no portaven ni les mateixes comunicacions ni eines i d'altres elements imprescindibles que fan que qualsevol organisme es pugui coordinar correcta ment amb la resta d'operatius. I això ens fa comprendre perquè ells varen marxar en una situació tant complexa.
Una altra imatge que em queda és veure (i ja l'havia vist, però avui encara n'he pres més consciència) de la zona tant petita de seguretat o d'emergència en que es varen quedar els GRAF Lleida. Evidentment condicionada per les dades i la visió que tenien del que podia estar passant.
També em quedo amb la visió que hem d'actuar segons el que passarà i no el que està passant. I això em fa encara més feixuc entendre (i ho he escrit molts cops) perquè sabent que per la tarda venien maldades encara hi havia tanta gent per allí. I després de la imatge d'en Marc a la pedra (de visió general) i la frondositat del bosc que envoltava als GRAF Barcelona i Lleida és que encara se'm fa més coll amunt.
És molt bona la didàctica i el missatge al gran públic que darrera una actuació de bombers (tot i que aquesta va sortir malament) hi ha molta organització, molta tècnica i també molta feina. Fins avui segurament ningú extern a Bombers ho havia vist des d'aquest punt tant tècnic. Però això ja ho tenen els GRAFs, darrera seu hi ha moltes hores de treball, de camp i també molta ciència.
Llàstima però que no tots els bombers, ni aquell dia ni encara ara tinguem ni les dades ni la capacitat d'anàlisis de multitud de factors tècnics.
11 comentaris:
Estem acostumats a no agrair-vos res perquè ja pressuposem que aquesta és la vostra feina. Després del reportatge d'ahir us volia dir:
Gràcies, gràcies i gràcies!
Per la feina que feu, per la feina que ens feu. Moltíssimes gràcies.
Molt bon reportatge.
Casualment escoltava de fons Rac1, el Toni Clapes, mentres llegia el teu blog, les 2 parts.
Han entrevistat l'advocat de les 3 families restants, el qual ha corrobat la impresiò que em va fer el reportatge de TV3, que a part de tocar la fibra - el tema hi es propens - va semblar un exercici de teràpia dels comandaments GRAF, dels que no cal dubtar pas de les seves bones intencions en resposta a una societat que sembla tenir un mal concepte de l'ecologia.
L'advocat ha deixat a l'aire una sèrie de preguntes que ahir ni es van plantejar i que segurament costarà esbrinar però segurament son el quid de la questió. Cal pensar que a qualsevol accident laboral amb víctimes mortals hi han algun cap que te algun tipus de responsabilitat legal, per acció u omisió.
Tant de bó de tot plegat en poguem treure conclusions que serveixin per millorar el servei de bombers en la societat actual i el lloc que correspòn adoptar cada col·lectiu, incloent partits i sindicats.
Una abraçada molt forta a les families del afectats, a totes!!
Ho sento nois!
A mi me ha semblat que tot aixo es vendre fum a un públic que no te idea de com es la nostra feina!
I que només van parlar probablement alguns dels responsables de la tragedia! I semblave que aquella motxila que aquell dia van carregar, la volien descarregar a tots els demes……
Em sap greu dir-ho! Pero ells cobren per aquesta responsabilitat! Ells cobren per a que allò no pases! I va pasar, i continuent sen igual de rucs….i cobran per fer una feina que va quedar plasmat que no la fan! …..i tornara a pasar! Per que cada cop anem a pitxor!
Aquest anys menys Forestals, menys helicòpters, menys avions!
I encara queden molts dubtes sense resoldre, com:
1.- Com es que no tenien aigua les linees que van començar les represes?
2.- On era el Delta 0, maxim responsable del servei! O nomes es responsable a final de mes per cobrar los 5000 Euros?
3.- Si sabien les dades météorologiques….que feient mes de 130 personés que van quedar atrapades pel foc.
4.- Per que no es va complir el LACES?
On era els responsables de fer complir-lo?
5.- Per que desde la cúpula es va posar impediments a que els Mossos Investiguessin, hi es van amagar proves!
6.- Per que tans canvis de versions i una jornada explicativa als Bombers del que va passar que al igual que ahir semblave Ciencia Ficció que no se la va creure ningú!
7.- Naltros hem de demanar perdo al Delta 0? Ell a que espera a demanar perdo a les families i de haver mentit davant el jutge de on estava aquell dia aquella hora!
8.- Va haver més de 130 atrapats i només parla la cupula del Graf i tres Bombers dels quals nomes un va quedar atrapat! La resta se'ls ha silenciat!!
9.- Mes de 130 atrapats no es pot considera un accident! Sino una cagada de més de un dels que ahir nit van parla i alguns q van guarda silenci!
10.- Per que van canviar la Jutgesa, aqui no agradave els fils que estave investigan?
11.- Es una pena, aclarir les coses, serviria per que molts puguessim tancar ferides…..lo de ahir nit NO!
Un Bomber Motivat!
A mi el documental em va deixar una sensació estranya com de voler tapar-se les vergonyes i difuminar responsabilitats. No em quadraven coses fins i tot sense tenir-ne ni puta idea.
Em don la impressió que es vol passar pagina i com molt habitualment passa vol fer-ho en fals.
L'excessiu us de tecnicismes aconseguia l'efecte de baixar la guàrdia critica i donar per valid tot el que diguessin.
Emocionalment el veig com un copet a l'espatlla a part dels professionals que van patir aquella situació, però crec que van fer un flac favor a un dels propers objectius dels afanys privatitzadors del govern.
Espero no ofendre cap dels involucrats, familiars o amics.
Salut
A mí el documental em va impressionar molt. Tant per l'emoció en les paraules dels companys com per la cruesa de les imatges.
Està clar que hi van haver molts més factors contribuents a la desgràcia apart de l'orografía, meteorología, càrrega de combustible. Factors com per el métode de treball, excés de confiança, potser negligéncia per part de la cúpula, falta de mitjans...
El que es cert es que sense una bona gestió dels boscos, aquest tipus d'incendi, cada cop seràn més freqüents i com més bons siguem apagant focs, més en hi hauràn ja que sempre hi haurà combustible disponible.
De totes maneres, crec que el documental estaba enfocat més en relatar l'experiéncia dels afectats i el que va passar. I no en buscar culpables.
Salutacions!
Soc Bomber Voluntari, des de fa mes de 25 anys.
En primer lloc, agrair l'autor del blog. El segueixo força i, en general, m'agrada el que es comenta. Sobretot per l'estil i les ganes de "compartir".
N'he vistes de tots colors i també he patit algun "atrapament". Per sort, amb millor resultat.
La sensació que vaig tenir al veure el reportatge va ser molt gratificant. Per dos motius. Primer per que vaig poder escoltar els "protagonistes" i, segon, per que em va semblar prou entenedor pel "public en general".
LA conclusió que en trec: un fatal accident. Que, com bé diu en Marc: ni està rpevist, ni se suposa, ni s'estudia, ni es contempla.
Professionalment em dedico a la seguretat, en una industria. Entenc molt bé aquest comentari del Marc. Hi ha situacions que son "quasi impossible" de plantejar. Sovint ens hem de quedar un esgraó mes baix. Plantejar la totalitat de les possibilitats, per remotes que siguin, ...ens porta a un colapse total.
Us posaré un exemple. Recordeu l'atac a les torres el 11-S?
Sabieu que al "pla d'emergencia" de l'edifici s'hi contemplava l'impacte d'un avió? (no per terrorisme, es clar). Doncs si!!
ara bé, el redactor, amb bon criteri, va observar que la probabilitat era molt baixa, infima. en cas contrari ...com hi poses remei? com protegeixes le'difici??
A Horta va passar una cosa semblant. És un accident que no es pot preveure. Ho expliquen molt bé al documental: moltes casualitats enllaçades l'una rera l'altre.
Jo no hi vaig ser, eprò tinc companys que si. Ningú no es pensava que es girés tant soptadament la cosa.
Hi va haber errors? Segur!! Sempre en cometem!! Però també hem de tenir clar (o intentar-ho) que la feina de "bomber" comporta aquest marge d'errors!! No els podrem eliminar mai del tot!!
Estic d'acord amb els que demanen que n'aprenguem. Per aixó em vaig apuntar de seguida a les jornades que es van fer per explicar l'incendi "in situ". Va ser molt enrriquidor. I alhora, em vaig sentir una mica mes aprop dels companys que hi van perdre la vida.
Amb el grup que erem, en cap moment vaig veure ganes de buscar "un" culpable. A mesura que anavem recorrent l'incendi, anavem veien i analitzant les informacions. intentavem comprendre la reacció dels que hi van ser.
Sincerament: m'hauria pogut passar a mi, sens dubte! Em va donar la sensació que ... atraapments com aquest, ja els havia viscut! No vaig reconeixer el perill! (Bé, si per que ho sabiem i ho recordavem).
En resum: com a "bombers" hem de mirar endavant. Reconeixer els errors que cometem. Intentar millorar-los. Però, sobretot, deixem de buscar "culpables" sempre i per tot!!
(no ho volia afegir, però crec que toca: no podem "polititzar" els "nostres" errors!)
Salut!
estic totalment d'acord amb el bomber motivat, els 11 punts s'han de resoldre per tancar definitivament i passem pagina. mai oblidarem pero és necessari aclarar algunes coses.
no vaig viure aquest foc, pero n'he viscut com a forestal, com a voluntari i com a professional i tothom ha de saver on arriben les seves responsabilitats.
Resposta a Anònim,"Un bomber motivat"
Pel fet de ser anònim no puc respondre`t directament i ho haig de fer des d’aquest blog.
Les persones que varen sortir al Documental ho varen fer amb noms i cognoms i dient el que pensaven. Es normal i bo que hi hagin opinions diverses i diferents ja que ajuden a evolucionar..
No tinc cap inconvenient en venir-te a veure, escoltar els teus arguments i ajudar-te a reflexionar sobre els missatges que volíem transmetre en el documental. Pots contactar-me a:
jaume@paucostafoundation.org
Cordialment
Escribo esto porque después de ver el documental me da rabia escuchar algunos comentarios de escusas y al leer este blog me da la sensación de que muchos no han aprendido o por lo menos así lo parece, lo que realmente debimos de captar de ese trágico incendio, que no es más que cumplir correctamente el protocolo OCEL, un protocolo internacional y COMUN para todos, el cual si se hubiese llevado bien a cabo no habría pasado lo que pasó. Lo voy a explicar detalladamente mediante ejemplos para que todos lo comprendáis.
La O es la O de observación, algo básico antes, durante y después del trabajo en un incendio. Si observas que los medios aéreos no pueden descargar mas agua porque las condiciones son malas, ¿no te está diciendo a gritos algo?, mas sabiendo que los bomberos estaban trabajando en una zona peligrosa, con el fuego debajo, con potencial de retorno, con la orografía abrupta, con las temperaturas adversas...
La C es la C de comunicación, vamos a ver, en primer lugar entiendo que la lengua materna en Cataluña sea el catalán y allí se hable así, pero es de sentido común que si viene una cuadrilla de fuera que no domina dicha lengua se cambie y se hable en castellano, ya que la gran mayoría de los catalanes y sobre todo los bomberos, seguro que también la dominan a la perfección.
En segundo lugar se manda a esa cuadrilla que viene de fuera, a trabajar en el flanco izquierdo, donde hay un tendido de mangueras ya instalado. Es de cajón que si luego por lo que sea hay que cambiarlo de sitio se comunique, coño que para eso están las emisoras para comunicar. Solo con eso se habría evitado que dicha cuadrilla se equivocase al seguir la dirección de su ruta de escape que en un principio con el tendido estaba mas que clara, y por lo tanto que esta dependiera después de los helicópteros para salir de allí.
La E es la E de ruta de escape, no es la E ni de elite ni de zona de emergencia, no sé de donde se habrá sacado pero si encima se comenta que el crear una zona de emergencia es una práctica habitual, con eso quien lo dice lo dice tooodo.
También quiero aclarar que en el 90 por ciento de las muertes en incendios la gente no se muere escapando ni huyendo por la ruta de escape, que muere cuando huye a la desesperada y sin rumbo fijo, lo cual no era el caso ya que esa ruta de escape tenía un final en un lugar seguro con una zona de alrededor de una ha, desprovista de material combustible y que dicha cuadrilla si no llega a ser por la falta de comunicación habría llegado perfectamente.
Y por último la L que como ya he dicho es el lugar seguro, una zona desprovista de material combustible lo suficientemente amplia como para que los trabajadores permanezcan seguros en caso de emergencia. Y aclaro que es una zona que debe estar en el entorno del trabajo, que no se debe CREAR, y que si no la hay no se puede entrar a trabajar, pero vaya no era tampoco el caso porque al menos una la había.
Tot està molt bé! Però ja no tornaràn. Encara trobo a faltar molt al Ramón, que era el meu amic iem va ensenyar tantes coses i tantes filosofies de la vida, que no se que donaría per ternir-lo una altra vegada al meu costat contant les seves vivenvies. Avui es 21 i fa 5 anys.
Una Almacellence
Hola, el meu nom es Ruben Sorando , i no soc Bomber, encara que, com que sóc de la Pobla de Segur, tinc a molts coneguts i amics en el cos, tant com a voluntaris com a profesionals.
Voldria contestar al bomber motivat...
No se si has vist els comentaris i entrevistes previes al documental, on s'explica que es una cosa mes personal que no pas oficial. Es el que va veure i viure l'únic supervivent i es explicar una mica per sobre, en paraules que la gent del carrer puguem entendre, el que va passar a Horta de Sant Joan al 2009.
Per a mi que estàs barrejant una cosa amb una altra, si tu busques respostes o culpables, dubto que sigui en aquest reportatge on les trovis, i mes quant la persona o persones que hi surten el que volen es tancar ferides, les seves propies, i mirar endevant.
Em sembla que t'has fet unes espectatíves o una idea equivocada del que es diria, em sembla que encara busques a qui culpar, com si la culpa ens hagues de tornar a en Jordi, en Pau,en Ramón, en David o en Jaume.
Et diré un altre nom de Pompier, pel record, ja que la seva mort també va ser per alguna negligència.... es deia Francisco "Paquito" Medialdea de Vielha, mort per que va volcar el camió "egipci" que conduïa....i si ens parem a pensar tants i tants amics i coneguts que ja no hi son. Però penso que, amb la actitud que veig en les teves paraules, no veig mes que odi i buscar un cap de turc, no veig cap cami per la millora.
Si com be tu firmes ets un bomber motivat, no deixis que la "burrocràcia" et pari, fes tots els cursos que puguis per a millorar en la teva feian ja siguin de la Generalitat o si n'hi ha de privats, privats. I intenta millorar per ascendir fins allà on puguis arribar, per a un día ser tu qui prengui les decisions en un foc de grans dimensions i sobre tot recorda les teves propies paraules per no cagarla.
I abans d'acabar GRACIES, GRACIES A TOTS ELS DEL COS DE BOMBERS, sigui quina sigui la feina que feu, VOLUNTARIS, PROFESSIONALS, GRAF, MITJANS AERIS, PERSONAL ADMINISTRATIU, a TOTS moltes gràcies per protegir-nos, per protegir les nostres coses, per recatar-nos, encara que sigui per impruència nostra, gràcies per entrar en llocs o els demés ni hi posariem la mirada. GRACIES per no fugir i per estar sempre aprop.
GRACIES Pepe, Eduard, Gúell, Oliveres, Roger, Gute.....
Un ciutadà d'apeu que aviat serà un pringat Autònom
Publica un comentari a l'entrada