dilluns, 30 de juny de 2014

Horta i el gran silenci (1ª part)

Dimecres es va publicar per la Intranet de bombers una carta d'en Josep Pallàs en referència a la tragèdia d'Horta de Sant Joan de da cinc anys...

La carta, molt correcte, ens plantejava bàsicament que havíem de veure el reportatge (el gran silenci) per conèixer més sobre aquella fatídica jornada.

Un cop llegida se'm varen despertar alguns records, adormits durant tot aquest temps. Només adormits, perquè hi ha coses que no s'obliden, altres que segueixen sense entendre's i d'altres que t'omplen de ràbia. Posteriorment vaig rebre una trucada d'algú que també es plantejava coses i no entenia com tots els dubtes i raons es podrien resumir en un reportatge televisiu, i menys si s'emetia per "la nostra"...

En tot cas jo tinc diversos dubtes. Una carta personal d'algú que no és cap Sots-Director Operatiu o el mateix Conseller d'Interior mai havia estat publicada a la Intranet de bombers (potser hi ha alguna rara excepció, però no em ve al cap), per tant que fos publicada no podia contenir gaire càrrega, diguem que explosiva. I així va ser.

I el dubte més important és si realment es diran totes les veritats d'aquesta merda.

Diumenge pel matí vaig veure un reportatge a el Punt Avui (conegut fa alguns anys per la seva poca imparcialitat) amb l'autor del reportatge. No sé, el Punt, TV3...

En aquesta notícia també es fa esmena de les visites i anàlisis d'en Marc Castellnou. Suposo que això em fa més bona espina, però moltes de les pistes (i ganxos) que s'hi planteja per a seguir el reportatge son coses que a bombers ja coneixem. He tingut sessions de com va anar l'incendi, hem llegit les transcripcions de les comunicacions, hem parlat amb GRAFs, ex-GARFs i d'altre gent que estava a l'incendi d'Horta, per tant el ganxo és més pels no bombers.

Reconec que tinc moltes ganes de veure'l. He picat. Vull veure la zona cinc anys després i com s'ha regenerat. Vull escoltar com expliquen les dures condicions que s'hi varen viure. Ja sabem que ens diran que era impossible sortir d'allí... però
però
però
però
ens diran que des del matí es sabia que canviarien les condicions de vent? Ens diran que no van ser previsors de treure a la gent abans d'aquest canvi meteo? Com és que el GRAF sempre treballa coneixent (encertant o no) les condicions meteo i condicionant les seves actuacions a aquestes i aquell dia es van deixar sorprendre? No crec que ens ho expliquin.

Potser el dia 1 a la nit m'hauré de menjar el que us acabo de plantejar, però aquella nit escriuré la segona part. Paraula d'unpobrebomber.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona nit Alfons,

Et parlo des del coneixement parcial del que veuràs demà. Aquest documental té un format de 2 hores, però s'ha tingut de reduir a 52 min per temes de la televisió, o sigui tindràs una versió reduïda. Se que hi ha cadenes d'altres països que el volen tot sencer...
Després crec que va destinat a la societat en general, no busquis anàlisis complexos,etc. per a bombers. Ja hi haurà un llibre per això.
No busquis trames polítiques darrera, aquí l'únic que hi ha és un noi que quasi es queda en un accident i el pare d'un altre noi que no va tornar a casa el dia 21 de juliol de 2009. I crec que contra això no hi ha pogut fer res ningú (polítics, bombers, etc)
Siguis pacient con jo i opinem després de veure aquest treball de valentia d'aquest dos homes.
Algunes vegades m'he intentat ficar a la pell d'en Pepe i buff... Tant sols tinc paraules d'admiració per ell, gran respecte pel seu treball i reconeixement per la forma en que s'ha aixecat i està tornant a caminar. I possiblement aquest vídeo i el llibre li han servit per alliberar-se d'algun pes.
Per mi, la primera lliçó apresa amb tot això me la dona cada dia en Pepe.

Anònim ha dit...

Alfons, tingui fondaria o no el teu analisi sobre el que va passar el 21 de juliol de 2009, aquest està mancat de respecte. I no ho dic per què no puguis escriure el que vulguis, sinò que en aquest cas, quasi ni dones l'opció d'escoltar el que pretenen dir. Estic d'acord que entendre aquest documental requereix veure'l moltes vegades,segurament a tu moltes més que a la resta, però el que no pots fer és analitzar un documental sense haber-lo vist abans. Per molt que coneguis el que va passar de primera mà, ahir era el dia d'ells, i no pas el d'algú que a més d'escriure malamament, és posa en evidència tot sol.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!