Avui us faré un post una mica diferent als que us he acostumats les últimes setmanes. Lluny de queixar-me i posar a parir la casa i la cúria (que molt possiblement s'ho mereixen i ho seguiré fent fins que canviïn) avui us faré quatre cèntims del típic servei de primavera.
Des de fa alguns anys, que no tants, uns 7 o 8, hi ha hagut gent al servei que per un map o una col li ha interessat d'anar a recollir eixams d'abelles. Primer es feia al sortir de guàrdia, a primera hora, ja que durant el sol del migdia no t'hi pots ni acostar. Però sempre hi ha qui s'ho manega per a generar hores, amb el que finalment el servei va regular el tema i ara és un tipus de servei al que podem anar qualsevol de nosaltres (a menys que hi hagi algú del torn que hi tingui una especial predilecció -que hi va sempre- o algú que hi té al·lèrgia i sol hi va si no hi ha més remei).
Així doncs, quan arriba la calor de la primavera i sobretot després d'uns pocs dies de pluja explota la floració i amb ella les abelles i vespes surten de la seva letargia. I la gent, que no entén d'abelles ni vespres truquen a la urbana i a bombers per a que els treguin aquell niu que no els deixa sortir al balcó.
És curiós com a ciutat un niu d'abelles o vespes causa estralls. La gent s'espanta i amaga. Comença a fer moviments estranys amb els braços i al final aconsegueixen emprenyar aquestes bestioles, que en el cas de les abelles son importantíssimes per la bona collita de fruita (ei, que estem a Lleida!).
Tinc dues anècdotes que venen al cas. La primera va ser el 99, quan vaig estar per Alemanya, de visita a un amic. A un àrea de descans de l'autopista, camí de Berlín, hi havia tot de gent dinant de pic-nic a les taules. I estava ple d'abelles. Ens van dir que no hi havia cap problema, que si no les molestaves elles no molestaven... i si, així era. Nosaltres vàrem dinar entre abelles i cap picada. Atents, això si, per la falta de costum, però be. L'altra és de la tardor última. A Ivars d'Urgell, (us recomano que aneu a fer una volta per l'estany) al porxo de l'entrada hi havia un vesper. I tot de vespes passejant per allí. Els amos, que segur que sabien de la seva existència no l'havien tret, ni tampoc avien avisat a ningú. Realment el cap passava a 2 pams a tocar-lo, però tampoc passava res. No era un dia de massa calor, però eren actives. Cap de la colla que anàvem es va espantar excessivament i ningú va ser picat.
Això a ciutat és impensable. La gent a la mínima et truca. Hi ha agrupacions d'abelles que es posen a una branca d'un arbre, a varis metres per sobre la gent... i et truquen. Alguns a balcons que fa mesos que ningú hi surt, però aquell dia, ves per on, fan nosa. Altres simplement perquè hi ha un niu de vespes amb la mida d'una nou, proper a la porta d'una botiga o sobre un magatzem que fa setmanes que ningú obre. El millor son aquells serveis en que el propietari de la finca (que també anem al camp, lloc on viuen les abelles) t'assegura que fa un parell de setmanes que ronden per un arbre o una paret i que els nets, nebots o qui sigui no poden estar voltant. I quan ho revises, res, no hi ha res. Vols dir que feia setmanes? o te'l vas trobar ahir i algun amic t'ha dit que truquis a bombers que te les traurem?
Fa unes poques setmanes, a Lleida
No tots però son anecdòtics. Ens han avisat de nius a la porta d'una guarderia, a la paret d'una escola, o un balcó amb la paret tota plena. Fins i tot en una benzinera hi hem vist milers d'abelles a les reixes de ventilació entre la paret i la marquesina... que després també han marxat soles.
Per mi el 95% de nius es quedarien al seu lloc. Però be, és el servei estrella d'aquests dies de primavera. Perseguir abelles, i entre abella i abella algun foc d'habitatge. Però tot té els seus avantatges, algun company aprofita alguna arna per fer-ne mel que acaba portant al parc, o algun apicultor també ens en dóna. Umm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada