dilluns, 22 d’octubre de 2012

els gossos de bombers

Avui parlaré dels gossos de quatre potes, dels de dues ho deixaré per un altra setmana...

Des de fa alguns anys veig gent a bombers que va amb el seu gos, i cada cop son més els que l'entrenen per a fer recerques o activitats de tota mena. Fa 4 anys al 2009 es va crear oficialment el GCR, Grup Caní de Recerca. Amb tota una feina prèvia d'aquestos companys tant professionals com voluntaris que havien estat entrenant als seus companys canins. I un cop triats els binomis bomber-gos es va opositar la figura del Cap d'Unitat, que finalment fou escollit en Lluís, a qui conec des de fa un grapat d'anys i que amb el tema del Risc Químic ja havia demostrats els seus coneixements i valors personals.
Així doncs que ja tenim l'equip habilitat, que realitza formació contínua a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, les pràctiques setmanals (2, 3 o 4 dies per setmana) i d'altre formació externa (que no paga el servei) i poc a poc es crea la dinàmica a les Regions d'anar demanant als "gossos" per ajudar a les recerques. Actualment ja van a totes les recerques, fins i tot les del Pirineu, i també als ensorraments. Així doncs els podem veure cada cop més als serveis, sobretot a la tardor, on els boletaires fan de les seves o durant la resta de l'any on gent gran o amb Alzheimer surten i no troben el camí de retorn.
Podem trobar dos tipus de gos. Els de rastre i els de venteig. Els primers segueixen l'olor residual que deixa la persona al trepitjar per on passa, això ho podem veure a les pel·lícules quan es dona una peça de roba per conèixer l'olor a buscar. En canvi els de venteig senten les olors corporals que hi ha a l'aire, per tant si en una zona no hi ha ningú excepte la persona recercada, la senten i van fins a ella. Aquí hi podem trobar dues modalitats més, els que actuen sobre olors de vius i els que ho fan sobre les olors dels difunts. Evidentment tenir olors de vius (amics, companys de servei, de feina, d'altres guies canins...) és fàcil, mentre que olors de difunts no n'hi ha i s'utilitzen essències que imiten l'olor.

Actualment comencem a trobar fotos emeses per bombers premsa o que ens reenvien els companys per qualsevol dels mitjans coneguts de recerques, pràctiques, cursos i simulacres.

L'últim curs que han fet és el "II Jornades grups canins de bombers" que té un caràcter internacional. Andorra, Catalunya i Balears. En aquest curs han fet pràctiques de recerca en ensorrament d'estructures o simulacres de recerca en grans àrees, a més de ponències interessantíssimes sobre com mantenir en perfectes condicions les articulacions del can, o previndre lesions musculars (que els gossos son esportistes d'elit !), o l'aplicació d'alguns tipus de feromona específica per l'ensinistrament en cassos d'estrès.
aquest bomber i el seu gos han trobat recentment amb vida un dels últims desapareguts
Finalment voldria remarcar la feina d'aquesta gent, que assisteix assíduament a cursos, que fa multitud d'exercicis de manteniment i ensinistrament continu. Que evidentment no a tots els serveis troben la víctima perquè possiblement la seva feina és la descartar zones (venteig). També agrair a tots aquells de deixen la seva feina de camioner, fuster, botiguer, infermeria o qualsevol altra per fer un grapat de quilòmetres i anar a fer recerques en vespres tempestuosos i nits fredes d'hivern.
Aquí teniu el reconeixement que la "casa" els ha concedit com a Menció Honorífica al Grup Caní de Recerca i en especial a dos dels gossos que han perdut la vida en acte de servei.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies, a quedat molt bé!!

Un dels nois que li he reenviat a respost això:"creo que es espléndida la faena que realizais, vocacional totalmente y con una complejidad extraordinaria al tener como compañeros a los perros". V.E.

Trovo que el comentari es prou encertat.


Vols rebre els articles per correu? apunta't!