dilluns, 8 d’octubre de 2012

Als accidents hi fem més servei que nosa


Un dels serveis que més realitzem és anar als accidents de trànsit. Per això des de sempre s'ha fet el mòdul sanitari dins el Curs Bàsic de Bombers. A l'any 2000, a més, es va fer el curs EMERSA, que si que era l'excusa per passar a bombers de 1ª, però que acabava habilitant-nos com a Tècnics Sanitaris. L'únic que ens falta respecte la gent que treballa a les ambulàncies és el dia a dia de fer un grapat de serveis sanitaris de tota mena. Però ningú negarà que als accidents de transit ens hi movem com a casa nostra.
Tenim un grapat d'eines per tallar, ampliar, immobilitzar els vehicles. Als camions o furgons portem aspirador de líquids (boca), oxigeno-teràpia, collarets, matalàs de buit, fèrules de cama, braç i de columna... I a més, som referència en  el submón dels concursos d'excarceració, on gairebé cada parc té un equip.

Algun cop ens trobem als accidents que com l'accidentat està fora el vehicle i el personal de l'ambulància ja l'està atenent, hi ha algun mosso de trànsit que ens fa senyals per a que no parem i que seguim. I jo em pregunto, qui és un mosso de trànsit per decidir que amb les 2 persones de l'ambulància n'hi ha prou per mobilitzar al ferit? Sovint cal posar-lo a la llitera amb molta cura, perquè li fa mal alguna zona de la columna... i li fem un "pont" (cal ser mínim 4). Altres cops hi ha varis ferits per atendre i es necessita de més gent per assegurar-te que no hi ha ningú sense atendre. A vegades algú s'acaba marejant o li va sortint un dolor a la cama, al coll... i el que semblava un ferit lleu se t'acaba complicant.
També ens podem trobar amb el vehicle bolcat... fent nosa (no serà el primer cop que veig un furgó d'atestats empenyent un cotxe per treure'l de la carretera)... i mira que nosaltres portem "cablestant", sirgues, mosquetons...

Però no, a l'individu de torn (per sort d'aquests n'hi ha pocs, però n'hi ha) li fem nosa... i n'hi ha que li fa nosa tothom, fins i tot els de l'ambulància... obsessionats en fer bufar a la gent i en demanar papers.
Res, que per nosaltres no serà. Quan anem a un accident parem, avaluem, i si cal treballar es treballa, i si fem més nosa que servei, marxem cap al parc o cap a un altre servei. Però que ens activin des del 112 i que un tio, que es mira els ferits des de lluny, ens digui que marxem... que li donguin!

7 comentaris:

Itmar ha dit...

Aixxx! Així ens sentim també els de premsa. La diferència és que nosaltres, SEMPRE sobrem.
Almenys vosaltres teniu més consideració, suposo perque sou un cos amb menys protocols que no siguin els de fer bé la vostra feina.
Gràcies!

Anònim ha dit...

ara, els ha tocat als mossos

Mazur ha dit...

Jo m'he trobat en aquestes situacions a vegades amb l'ambulància, tant amb agents dels Mossos, com amb efectius de Bombers, encara que son les excepcions per sort.

Hem de pensar que tots tres cossos tenim les tasques ben definides en un accident de trànsit ( a l'igual que en altres serveis) i per això cadascun de naltros ens hem de dedicar a les nostres tasques: Bombers a rescat, SEM a atenció sanitaria i Mossos a tasques de seguretat vial i protecció.

Quan ens activen a un accident de trànsit i arribem els primers, sempre espero que darrera meu arribin Bombers, per lleu que siguin les lesions del pacient, ja que com be dius Alfonso, sempre es pot complicar alguna cosa, i entre dos TTS/TES a vegades no donem a l'abast.

Per sort aquestes persones que es preocupen mes en si els Bombers ( o nosaltres amb l'ambulància) fan mes nosa que servei no abunden i, al menys al Baix Penedés, tenim una gran entesa i cordialitat entre els tres cossos. Si a algún Mosso li dic que un pacient no pot fer una alcoholemia en aquell moment, ho respecta i no molesta mes. A l'igual que si a un Bomber li dic que no fa falta la seva assistencia en aquell moment, també ho respecta. Tots ens coneixem mes o menys i ja sabem si ens necessitem mutuament o no.

Ivan ha dit...

L'atenció sanitària en zona calenta i si hi ha perill per manipulació d'eines, talls, vidres, etc, o si s'ha de fer dins el vehicle amb inestabilitats, vessaments o punts calents és cosa de Bombers. Per això són els que porten l'epi, el material adecuat i coneixen els procediments per fer-ho amb la màxima seguretat.

En la resta estic d'acord amb vosaltres. Lo principal és la millor atenció a l'accidentat i no els "egos" dels diferents cossos actuants.

Mazur ha dit...

En part tens raò Ivan, però per molt preparat que estigui un Bomber, si no pertany al GEM i depenent de la patologia de l'accidentat, no esta prou preparat per estabilitzar-lo, al igual que jo com a TTS tampoc ho estic.
Per això a vegades els metges i DUI's han d'entrar dins del vehicle mentre Bombers fan la tasca de l'excarcerarió.
Sobre el tema EPI's, a les unitats del SEM portem cascos F2 a les unitats bàsiques i F1 a les avançades, a mes de guants "antitalls" ( be, de jardineria en el cas de la nostra empresa... Jo porto els meus particular de totes maneres).

Crec que seria molt positiu que, a part del protocol d'actuació conjunta entre cossos del 2010, es fesin jornades de formació conjunta, amb pràctiques i simulacres. Tot per una millor assistencia als accidentats i una millor entesa entre tots nosaltres.

Sobre els "egos", millor deixar-los a casa ;)

Salutacions!

Alfons Tormo Vilà ha dit...

Mazur, les pràctiques conjuntes son essencials!

Ja vas llegir aquest? http://unpobrebomber.blogspot.com.es/2011/10/una-cronica-vista-des-del-canto-roig.html

Mazur ha dit...

Si Alfons, el vaig llegir, i vaig sentir vergonya aliena pel comentari "Al matí del simulacre les coses ja no son tant ideals com semblaven. Contrasta l'ordre i la organització bomberil amb (això sembla) la improvització i coses a última hora de la gent que involucra el SEM.", perque es totalment cert.
I es que des de SEM tendeixen a fer així les coses... Al simulacre que es va fer a l'aeroport de Reus es va demonstrar que mentre Bombers de la Gene i els d'AENA ho tenien tot per la mà, el SEM anava a "la seva bola", sense gaire planificació.
Ens falta moltíssima pràctica i coordinació en grans catàstrofes a tot el personal del SEM com a grup i es per culpa de la politització que pateix i la desidia tant de directius com de "comandament" intermitjos.

No tenim cap protocol d'actuació per cap catàstrofe o AMV com cal. ni tan sols el personal de la meva empresa ha vist o coneix que hi ha un protocol d'actuació conjunta entre els tres cossos... I així ens va...

També em va fer vergonya llegir que el SEM havia realitzat aquell simulacre, quan vau ser els Bombers els que ho vau organitzar tot. Lo que deia, massa polititzat ;)

Vols rebre els articles per correu? apunta't!