dijous, 1 de novembre de 2012

la vida de tardor al parc

A mesura que s'acaba l'agost, el dia es fa més curt i el temps va canviant. Després d'un estiu en que la majoria de tardes les passem de foc en foc, o resguardant-nos de la calor, esperant que aquesta amaini i puguem sortir a fer un partidet de futbol amb els forestals, comença a arribar la seva època d'exàmens de la Uni o d'oposicions. Les tardes comencen a fer-se més pesades, han arribat les primeres pluges i les sortides s'espaien en el temps.

Vaja, aquest és el record que tinc de quan jo era forestalillo i d'ara fins fa pocs anys.
Aquest últim estiu, l'agost ha estat calorós fins l'últim dia, les tardes, tot i ser més curtes, les escurçàvem fent un te a mitja tarda, on tot el torn ens reunim al voltant d'unes galetes i el pot de mel. Expliquem aventures i fem vida de parc. I així alimentem la bona relació que hi ha entre nosaltres i que segueixi per força temps.
El setembre ha passat ràpid, amb la majoria de forestals encara al parc, a mitjans de mes a Lleida encara n'hi ha 3, i ja havia plogut un parell de dies seguits!
Les últimes guàrdies de setembre ens han deixat poques sortides a serveis... be, l'Ernest ha anat a fer uns quants rescats amb el gos. No estem en terra de boletaires, però des de Lleida ja estem a mig camí i això anima a molta gent.
Vàrem aprofitar les últimes calors de setembre i octubre per fer algunes pràctiques al pati del parc, sense calor, el sol ja no molestava, ans al contrari, s'agraeix. Hem passat de fer amanides de patata o d'arròs a plats més consistents, com son les galtes i algun que altre entrecot (cada cop menys). Això de les retallades, semblava una tonteria, però tots els torns estem ajustant el cost final del dinar al parc. Si abans era habitual que alguns torns dinessin per 7-8€, ara si puja 6 t'estiren les orelles. Nosaltres hem aprofitat els últims dies amb els forestalillos que estaven avorrits, sense sortides i esperant que se'ls acabessin les guàrdies, per a donar-los experiència a la cuina. En Daniel s'ha consolidant i ens va fer una paella per 13, que vàrem quedar al·lucinats de lo bona que li va quedar. Si senyor. Si fos per mi et renovava tot l'hivern.
Ara ja ha arribat la primera baixada seriosa de temperatura, en que les calefaccions comencen a cremar, a fer fum i alguna també farà de les seves. Així que començarem a sortir per a trobar-nos amb calderes que han fet un puf, llars de foc amb xemeneies que estan plenes de greix o que fa anys que ningú neteja i avui, precisament avui s'ha encès per l'interior...
Ah, per cert, ja ha sortit la "course Navette", la jornada de procediments i des d'agost que ens programen la revisió mèdica. Vaja, una inutilitat tot plegat. Be, la revisió mèdica ja tocava, que l'any passat no ens la van fer!!! Aquest cop ens expliquen el Pla d'Emergències per accident aeri. I el nuclear? Perquè si mai passa alguna cosa a Ascó els de Lleida tenim tots els números d'anat-hi. També sembla que volien seguir fent alguna pràctica o activitat per als parcs amb el furgó de Risc Químic, però com sempre o son coses sense cap nivell, repetició de pràctiques que ja haurien d'estar assumides (i seria feina del propi parc) o pràctiques fora de mida, en que fallem cadascun dels passos.
Però be, com sempre aquí ningú avisa de res. Ja vaig preguntar quan començaven i la primera no valia ni per escriure el títol, o sigui, que el dia que me'n recordi preguntaré per la propera...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada cop m'agraden més els teus escrits. Felicitats!!!

Anònim ha dit...

Perquè titlles d'inutilitat la la jornada de procediments i la revisió mèdica?

Alfons Tormo Vilà ha dit...

No en tinc cap de problema amb la revisió mèdica. De fet, el que s'hauria de fer és una prova d'esforç cada pocs anys.

Respecte a la jornada de procediments... la veritat és que no veig perquè m'han d'explicar com funciona un avió, ni com s'organitza una emergència aèria, ni crec que m'afecti gaire en si el camió de l'aeroport arriba abansd de 2 minuts o no.
Jo tinc 20 minuts fins l'aeroport, i no hi he estat mai, això si que m'interessa, la resta no.
Tampoc m'han explicat que hi he de fer si m'envien a un avió estimbat... be, com qualsevol altre catastrofe, suposo: triatge, molta feina i aguantar el tipus mentre puguis.
En tot cas, aquest any toca simulacre a l'aeroport... ja en parlarem.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!