parlem de tècnics

És cert que en aquest bloc he criticat actuacions i dinàmiques d'alguns dels nostres tècnics. Que possiblement fins fa no massa anys podíem considerar bastant generalitzades. Però també és de justícia reconèixer que en els últims anys ha entrat un grup de sàvia nova en el "mundillo" dels tècnics de bombers.

Es nota que des d'aproximadament 2003 hi ha gent amb ganes de fer coses, que sovint els han putejat amb reunions i l'aplicació d'organitzacions promogudes a última hora. Sovint no s'han fet entendre o no han entès (alguns han oblidat que abans eren bombers) el funcionament de la tropa. Però si que he vist (tot i no fer MD) que molts bombers tenen voluntat de fer coses i que si no es feien era perquè qui manava (abans de tots aquestos nous tècnics) no tenia voluntat ni creia en la gent de sota.

No, no estic fent la pilota a ningú. Fan moltes cagades (com la majoria de nosaltres) el que passa és que a mi sovint me les diuen a la cara i a ells ningú els diu res... encara que quan venen al nostre torn hi ha cops que han d'aguantar la tempesta.

Cal però reconèixer dues coses, que tenen sovint la gent en contra (tots en sabem molt i faríem les coses millor, no?) i que també estan apretats des de més amunt. I no estic dient els polítics, sinó els qui realment "manen" al cos de bombers. Perquè algú es pensa que un tècnic (inspector o sots inspector) de Regió mana gaire?.

Potser el tècnic ha viscut molt be, però ara amb la crisi li cauen per totes bandes (a la butxaca com a tots) i a la feina. Els bombers (els pobres bombers) anem a foc amb el camió, la mànega i les poques coses que van quedant. Però el tècnic durant la setmana ha d'anar apagant d'altres incendis com son, reparacions de parcs sense pressupost, renovacions de material sense pressupost, reposicions d'equips sense pressupost... o sigui canviar qualsevol cosa sense la possibilitat real de fer-ho. També tenen les funcions d'organitzar pràctiques i sessions formatives, muntar Punts de Trànsit i buscar el personal que se n'ocuparà d'un dia per l'altra. A nivell de Prevenció, han estat molts anys revisant infinitud de projectes procurant que no s'acumulessin massa expedients.

Ells també pateixen moltes de les INTs que ens regeixen i que estan fetes sense solta ni volta, aplicant solucions imposades des d'estaments superiors...

Per sort, no he aprovat mai la convocatòria per formar part de d'escala executiva o superior (les dels tècnics de bombers). Sols ho vaig provar una vegada i així em va anar. Però he tingut sort, perquè he seguit la trajectòria de companys de parc i de promoció que han fet el pas positivament. Durant mesos van estar fent viatges a l'Escola i a Cerdanyola fent el curs de tècnic i les pràctiques corresponents i assistint a reunions i un sens fi de coses més (sovint a Cerdanyola), passant d'estar 5 dies amb la família a un parell (si és que no tenien guàrdia el cap de setmana).

També s'ha de dir que a nivell de parc som cruels. Primerament entre nosaltres, ja que a la més mínima ens matxaquem qualsevol despistada (però sovint entre tots ens acabem rient de tots) i a més amb els habitants de la "granja", que és el nom que donem a l'Edifici de la Regió de Lleida. Independentment de si son bones o males persones, tenim a tots els tècnics catalogats. Fins al punt que fa pocs dies al saber a qui teníem de delta 0 tots vam fir: "uffff, i de delta 00?" doncs "uffff també". "I de Eco 0?" "ai mare!" per sort l'Eco 00 era mig potable. (no comenceu a fer comptes, aquest article està escrit bastant abans de ser publicat)

Que ningú m'entengui malament, no ha de ser fàcil ser tècnic de bombers en aquesta casa. Per una banda estic convençut que decisions reals en poden prendre ben poques (les justes per cagar-la) i per l'altra, la situació actual de l'Europa del sud no permet a ningú aportar cap mena de solució imaginativa que impliqui la despesa d'un miserable € en material, hores o infraestructura.

Vaja, que tinc la sort de ser un pobre bomber.