dijous, 9 d’agost de 2012

menjar als incendis

En els últims anys als incendis de la Regió de Lleida hem menjat tard i malament. La varietat no és una cosa gaire comú en alguns dels “restaurants” proveïdors, ja que sempre porten el mateix (macarrons o ensaladilla, llom o llangonissa) i no hi ha ni una petita bosseta d'oli o maionesa per amanir. Per sort hi ha un altre “catering” que s'ho curra una mica millor, de fet tots esperem que sigui, aquest últim, l'agraciat encarregat de cuinar el menú del foc, però no sempre estem de sort.

Tots podem entendre que no és fàcil fer dinar per a 100 o 150 persones si t'avisen a les 11 del matí o a les 8 del vespre, però d'aquí a que sempre et portin el mateix... som persones, estem treballant sota la calor, muntanya amunt, muntanya avall, i sols demanem que quan parem a menjar una mica, tingui cara i ulls. 
No fa tant que se'ns porta una ampolla d'aigua per persona i àpat, i una peça de fruita. La fruita és la millor part del menú. Pera, poma o taronja, la originalitat tampoc abunda, pero algo és algo. 

El problema de la qualitat culinària es podria entendre si desconeixem el sector del càtering, també hi deu influir el preu que paga la Gene per fer-lo, però últimament he vist alguns menús de càtering per escoles i la veritat fan bona pinta. També he assistit a tres sopars de diferents nivells servits per un càtering. No estan gens malament. Llavors? Perquè mengem de tan baixa qualitat? La originalitat i el preu sols donen per llom a la planxa i llonganissa? Amb macarrons o ensaladilla russa?

A la Regió de Lleida, quan ens ve el càtering de Gerb sovint ens porta una mica de sopa calenta, en pots individuals i que està molt bona. A més de portar-ho tot en contenidors atemperats (com a algunes escoles, llocs de treball o convencions), fa bona olor i té bon gust. Diuen les males llengües que ara no ens hi arriba perquè se li deuen no sé quants diners. Una pena! Això si, ara s'han de gastar un grapat de diners en reprogramar totes les màquines del metro de Barcelona perquè han de canviar a unes noves targes o licitar el nou SIGBombers per una empresa de tecnologia (com si la casa no tingués tècnics prou reconeguts).

Aquí teniu algunes fotos del què mengem als incendis. Mai tenim una taula, sempre mengem al terra, a vegades al camió (si el foc no avança). Bruts plens de pols o de cendra.

El tema dels horaris és complicat. Sovint hi ha més d'una hora entre que arriba el menjar al punt de transit i es porta al vehicle de la gent del foc, però encara cal fer-lo arribar al bombers que estem a punta de mànega i això és afegir encara més de mitja hora. Per això és important que arribi d'hora, ben d'hora, ben d'hora, sinó acabes sopant a les 12 de la nit (amb sort).
El matí però és la cosa més irracional que hi ha!. Porten entrepans per la gent que entra i que surt. Be, tenint en compte que la majoria de parcs surten al relleu a les 6 del matí, té lògica que portin esmorzar pels que arriben i pels que pleguen. Però clar, si als que arriben han d'anar al punt de trànsit a buscar el seu i després marxen al relleu i un cop canviat el personal els que pleguen han d'anar al punt de trànsit, bruts i cansats ens trobem que esmorzen més cap a les 9-10 del matí (sempre que el relleu s'hagi fet amb agilitat), o si el parc és de molt lluny acaba sent a les 11 o les 12 que veus l'entrepà. Voleu dir que els que arriben no poden agafar l'esmorzar de la resta de dotació i portar-la al camió? Segur que TOTS estaríem molt agraïts. Després si cal passar pel Punt de Trànsit ja hi passarem, no patiu, ara, poseu-lo a un lloc que no calgui tornar enrere. Últimament s'han hagut de fer fins a 20km per anar al PT i després tornar a desfer els 20km per agafar camí cap al parc.

Ara sols falta que comptin be la gent que estem als focs, que no es descuidin cap vehicle (5-6 persones per vehicle) que després se'ls haurà de buscar alguna cosa. Exemples, no cal, oi?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Alfonts! amb les teves influències, a saber si aconsegueixes que en montin, la carpes-restaurant, a peu del foc forestal, a la vora del punt de trànsit, amb les seves cadires, i les taules, i que no hi falti l'aire condicionat, i unes ties què ens serveixen les taules, ha!,,, i de menú una bona paella de peix, i res d'aigua per beure un bon vi negre, per a poder continuar amb la feina

Anònim ha dit...

Mira, si no t'agrada el menú, no t'agrada a l'hora que te'l porten i no t'agrada a on l'has de menjar, canvia de feina xiquet!
I si no, deixa't preparats uns entrepans a la motxilla!

Crec que amb els càterings és fa tot el que poden i més! No és fàcil preparar menjar tant ràpidament i per tantes persones. I si sempre hi ha el mateix menú, doncs a callar. I si no t'agrada, no en mengis!

El dia que facis de bomber per vocació, no et queixaràs tant!

Anònim ha dit...

Alfons ahir a la nit al foc de Ger si que hi va haver un sopar de quatre estrelles.De primer una llesca de pa, despres una altra, i despres un tall de pernil dolç, que tot junt es un fabulos entrepa de pernil dolç.Comparat amb els menus que tu descrius es tot una delicatesen.Aixo si el presec del postre ere molt bo.
Au, bon profit.

Juanjo Soria ha dit...

Hola, soy Juanjo Soria bomber del parc de Tarragona (otra vez) y solo quiero añadir que en esta "casa", a la cual pertenezco, y en la cual casi todos nos conocemos, tendríamos que identificarnos todos a la hora de hacer cualquier comentario, ya que desde el anonimato somos muy valientes, pero si diéramos la cara todavía lo seriamos mas.

Mazur ha dit...

Bien dicho Juanjo ;)

Anònim ha dit...

Molt correcte tormo,no se perque la gent s'asvere tant,com el senyor anonim.jo estic fart de les mongetes amb llonganissa.ni el presos menjen aixi.i em sembla que treballen menys.ja no es pot ni opina,sempre surt algu per menospreciar i faltar.Deuen tindre molta rabia interior.
Miquel

Vols rebre els articles per correu? apunta't!