l'olla al foc

A Lleida, com probablement passa a moltes poblacions amb un nombre mitjà-alt d'habitants, sovint ens activen per foc de vivenda, sempre hi ha algun endoll en mal estat, estufa massa aprop de les cortines o dels llençols del llit.

Però no tots els focs de vivenda son iguals. Alguns son simplement paelles que mentre realitzaven la seva feina han expulsat alguna espurna o s'ha encès l'oli i ha provocat, per la manca de neteja, que s'encengui l'extractor de la cuina. Aquest servei si s'hi arriba aviat sovint no passa d'aquí, tot i que alguns cops es comencen a socarrimar els armaris del voltant. Alguns bombers amb traça acaben posant cinta aïllant als cables de l'extractor i pots tornar a donar la llum a la cuina i la resta de la casa. Això a l'hivern o si hi ha nens petits és d'agrair.

Altres cops, quan l'ensurt és provocat per l'endoll, l'estufa, la planxa... l'incendi acostuma a ser més aparatós, ja que es sol cremar el menjador, la sala de planxar (o de mals endreços), el dormitori... i si les portes de l'interior de l'habitacle eren obertes o si qui estava dins no ha tingut la precaució de tancar la porta de l'habitació ni del propi pis, acostuma a liar-se bastant, pel senzill fet de l'aportació d'oxigen per corrent d'aire (o no quedar aïllat en la pròpia habitació). Aquests incendis no son problemàtics en si, però si espectaculars, és la típica foto dels diaris o les televisions en que veiem sortir les flames per la finestra (o finestres).

Finalment hi ha l'incendi vivenda típic del segle XXI, que és l'olla al foc. Be, la "senyora Maria" ja se la deixava algun cop al segle passat, perquè anava a buscar sal a cala veïna, i acaba explicant les tafaneries de mig barri. Però al segle XXI aquest servei es dona molt més sovint. No conec les estadístiques concretes, però ha pujat, i ha pujat molt. A Lleida gairebé cada setmana es va a un foc de vivenda (l'avís és que surt fum per la finestra o per sota la porta, o que puja un fum per la galeria) i només arribar a peu de casa ja notem aquella oloreta típica del menjar cremat i alguns cops amb l'afegit de la pudor de l'oli recremat.

El servei no passa d'aquí, entrar, tot sovint també arriba l'inquilí/na i ens obre amb les claus. Entrem, retirem la paella (generalment olla) del foc i obrim finestres per a que ventili l'habitacle, a vegades cal engegar el motoventilador. I és que al segle XXI la mobilitat de la gent ha fet que siguem molt més internacionals i aquelles costums que tenia la nostra mare o àvia ara han tornat. Molts de nosaltres, els que hem nascut aquí, no dinem a casa i al migdia no hi ha ningú, però hi ha gent que a les 8 deixa l'olla encesa amb el fogó al mínim i si no hi posen prou aigua l'olla s'acaba assecant i cap a les 12 del migdia ja comença a fer fum... i els bombers a córrer.

Per cert. Algú podria dir als veïns que tanquin les finestres i deixin de guaitar? Més que res perquè se'ls omple la casa de fum i pudor. Algun dia acabarem tenint algun susto.