Ja tinc 2 anys

La veritat és que la repercussió que ha acabat tenint aquest bloc em sorprèn dia a dia.

Fa 2 anys del primer article, una senzilla presentació que es complementava amb un segon article en pocs dies. Sense fer soroll ni donar-lo a la llum em van servir per anar agafant pràctica de com escriure i anar vestint amb fotos cadascuna de les entrades.

Poc a poc vaig anar enviant a cercles cada vegada més grans els meus articles per veure com s'anaven rebent. Finalment a raó de les fotos que vam fer al parc del 19.40 i comparant algunes de les seves errades i també del 19.50 va anar agafant volada (també va ser penjat pel correu intern).

Amb el temps he anat aprenent a gestionar millor el temps per tal d'escriure i anar posant fotos (meves) o imatges de google. Fent que sovint tingui de 2 a 3 articles pendents de publicar. La constància m'ha sorprès a mi mateix, però reconec que gaudeixo un grapat escrivint.

Entrar a Twitter ha donat un impuls important al bloc, també el tocar algun tema polèmic. Però articles poc polèmics, com el del canvi d'horari, van ser els més llegits en pocs dies. Després a l'inici de la campanya forestal vaig escriure coses dels voluntaris. Sense mala intenció, solament explicant coses. Però va passar que sense voler-ho em vaig posar en mig d'una gerra entre bombers voluntaris i la Direcció General. Van començar a caure crítiques als bombers professionals per tal de defensar no se quina manca de reconeixement envers als bombers voluntaris. Be, la resta de polèmica ja la sabeu. Reconec que les últimes setmanes intento no posar-me en mig d'aquest front, tot i que si he entrat a defensar el nom de bombers professionals respecte al col·lectiu bomberil amb sou.

Les dades estadístiques de lectura me les quedo per mi, però va be. L'augment d'audiència també ha repercutit en el nombre de seguidors al Twitter i viceversa. Amb algun que altre seguidor il·lustre. També rebo sol·licituds d'amistat de bombers "desconeguts" al Facebook, que amablement rebutjo (intento enviar-los un petit missatge) ja que el considero un lloc més personal.

Us podria comentar el perfil de seguidors, les webs d'on cliqueu per accedir al "pobrebomber", les recerques al google... també hi ha qui ha buscat el meu email (i no l'ha trobat). D'aquestos perfils que et dona l'estadística del blogger us he de dir que he trobat curiositats com que a alguns mossos d'esquadra els va agradar el meu article sobre un servei d'autolisi (abril 2011) i el van penjar a un bloc. També els pompiers de Les, bombers d'Organyà, St Jaume i en Marc Ferrer (amb varis blocs) son llocs d'accés a aquest bloc. Gràcies a tots. Quan algun dels vostres articles els trobo especialment interessant l'intento penjar al twitter.

Alguns m'han titllat de bloc incendiari, altres de sincer i alhora de donar l'oportunitat a tothom d'expressar-se... tampoc n'hi ha per tant. Com heu vist "censuro" ben poca cosa, prefereixo dir el que penso i si m'equivoco que tingueu l'oportunitat de contradir-me.

Tots hem d'aprendre de tots.