la formació, els concursos i la voluntariosa voluntat

La formació a bombers és un tema complicat. Deixant a banda el que l'Escola imparteix un curs bàsic diferent pels bombers opositors al dels bombers voluntaris, la resta de formació permanent des de sempre que no ha tingut nom. Fa anys sols hi havia "oferta" de motosserra, de tirar mànega i algunes xorrades vàries que apareixien a la primavera. Però cursos amb una teòrica o pràctica realment bones res de res.

Amb el canvi d'emisores (d'analògic a digital) es va fer alguna que altra sessió de telecomunicaions. I a mi què si hi ha uns centres emisors i uns ordinadors i no sé quantes coses més. Si el que voliem al seu temps és que hi hagués cobertura!, perquè en un principi vàrem anar a menys. Al final tanta tecnologia es va desmuntar a Horta de Sant Joan, ja que el botó d'emergència col·lapsa tot el sistema, i pel que sembla, mai ningú havia previst que 2 bombers pitgessin el botó en un curt espai de temps. En realitat i va haver múltiples avisos d'emergència, però...

A partir de les noves emisores poc a poc va entrar una dinàmica diferent, que junt amb els SIG i els mapes van aparèixer cursos de cartografia, orientació... aviat algú va recordar que hi havia el Risc Químic, de tant en tant apareixia la il·luminació de fer un curs d'hidrants i treure rendiment a instal·lacions de gran cabal, que en realitat es resumia en fer anar la vàlvula de clapeta i moltes mànegues sortint de bifurcacions o trifurcacions.

L'aparició dels GRAF va millorar la formació sobre el foc forestal però la veritat, vist l'últim curs e-learning, tampoc és que matés gaire.

Va començar a haver més oferta formativa que la que realment un bomber podia assumir (compensació de 40h). I poc a poc haviem de triar. Uns es dedicaven a la part forestal, altres a una mica de cada, altres a escarcel·lació, formació en mòdul sanitari, alguna cosa de rescat urbà (i formadors que no sabien fer nusos).

Fa no masses anys va apareixer el concurs d'escarcelació. Poc a poc s'han anat apuntant grups de gent que amb molta voluntat s'han anat buscant la vida per trobar cotxes a trinxar i observar altres grups amb més experiència per aprendre noves tècniques, tàctiques i detalls varis per a no tenir penalitzacions. La veritat és que aquest punt se m'escapa, no hi he participat mai, però "la colleta" del parc de Lleida fan el que poden i més per no perdre el ritme ni el nivell aconseguit al seu primer concurs. Mai han posat un impediment a la gent del parc, d'altres parcs i fins i tot d'altres regions per venir a veure'ls i practicar amb ells. I també han fet alguna sessió de formació compartint experiències.

Una altra cosa son els concursos... estan promoguts o supervisats per l'APRAT que no deixa de ser una associació formada, a títol individual, per bombers i sanitaris de l'estat. Amb la moda actual d'organitzar-los per commemorar els 100, 125 o 150 anys dels parcs de bombers tenim concurs per dies.

Finalment hi ha el Rescue Days. Jo en un principi vaig ser crític. No entenia com per anar a un curs organitzat per la casa i els Bombers de Reus calia pagar una pasta per assistir-hi. Després m'ho van explicar i en realitat no era així ni molt menys.

Pel que tinc estés son unes jornades promogudes per una empresa fabricant de material d'escarcelació. Ells ho fan cada any a Alemanya i aquest any se'ls va convèncer per fer-lo a Reus. I el fet de pagar va ser una mesura reguladora per a que no hi hagués un excés de gent, que no es podia assumir.

Si, d'acord que vas a provar material que possiblement trigaràs anys a tenir-lo o que no tornaràs a veure, però hi ha múltiples maniobres que es poden adaptar i que amb una mica d'imaginació podrem aplicar, no sols als concursos sinó als accidents reals.

Possiblement poca gent acabi fent un "elefant" o un "escorpí" en un accident real, però a Lleida el vam fer una nit i la veritat és que va anar perfecte. Segurament no és tant qui promociona o qui patrocina, sinó que és si després en pots treure profit.