sense pantalons ni dignitat

Tenim als sindicats negociant amb el govern de Catalunya (ho dic així per a que s'entengui que no em queixo d'un determinat color polític).

Els tenim negociant per separat el conveni de presons, el dels policies (fa anys anaven de gris, ara porten una senyera al pit, però segueix sent la "pasma"), el de sanitat i també el de bombers.

Cada cos fa la "guerra" pel seu cantó. Ningú se n'ha adonat?. "divide y vencerás" es deia fa uns anys. Doncs és el que s'està fent en aquest moment important de la història del bombers.

Estem a 4 dies d'un canvi d'horari (de 4 a 5 torns), les retallades de sou (que son generals a tots els sectors, públics i privats), menors prestacions laborals (privilegis?) com son la conciliació familiar o d'altres (que en realitat en tenen dret tots els treballadors, però sols ha acabat aplicant l'administració pública)... la crisi és culpa dels treballadors públics o dels treballadors que abusen de la confiança del seu "pobre amo"...

El fet que entris a negociar i no puguis parlar de sou, es fa estrany. El sou baixarà, és innegociable... i llavors de què parlem? l'horari tampoc, que passa de 4 a 5 torns, sense saber quin dia comença i no sabent que passa a partir de l'1 d'abril. Cony, comença per Setmana Santa! i després ens vindrà si vull anar a la festa Major del meu poble, una boda, comunió, un aniversari... tinc guàrdia? festa? he de demanar una festa o un canvi de guàrdia? o simplement no podré anar-hi perquè no hi haurà festes ni canvis de guàrdia?... Això és més fotut del que sembla. A ulls d'un de fora, que fa festa els caps de setmana i festius no pot entendre què és treballar el dia de Nadal o per la festa major de la teva ciutat. Tens a la família reunida i tu no hi ets. I per la nit tampoc tornaràs, ja serà demà amb el temps just per vestir als nens i portar-los a l'escola, sense fer tard (i si surt un servei de matinada?) perquè la dona també marxa a treballar.

Si no parlem de sou ni d'horaris... parlem de festes? si en tenim 3 i treballem un 30% de festius i no tenim festes durant l'estiu. Perdre'n una és com perdre un petit tresor.

També es pot parlar dels canvis de guàrdia... a no, que me'ls voldràs limitar, COLLONS!. Però si em baixes el sou, em canvies l'horari, perdo les poques festes que tinc i ens limites els canvis de guàrdia, què queda?

I pel que sembla no es pot tallar cap carrer, ni embrutar-lo (fer escuma), ni fer pressió de cap mena... que pot ser motiu per trencar les negociacions.

ahhhhh, hem de negociar si ens posem d'esquena amb els calçotets abaix o de genolls amb la boca oberta. Ara ho entenc.

Sembla com si estiguéssim tornant a l'era de l'esclavatge. Hem de fer el que ens diu l'amo. Perquè no és el mateix tenir al puto amo, que tenir un amo que és un puto.