Que fàcil és ser bomber, o això diuen

La gent es pensa que ser bomber és un xollo. Potser si, sobretot si ho compares amb la majoria de feines en que tens un horari estricte de dilluns a divendres i que sovint (ara que hi ha crisi no tant) t'has de quedar un parell d'hores més perquè la feina s'acumula i el transportista encara ha d'arribar, o el paquet/producte/lot ha d'anar al magatzem o perquè no pots deixar la màquina enxufada ni treballant sola.

Però no ho és quan vas a solucionar els problemes d'on la gent marxa i a més  treballes en cap de setmana (no tots) i festius (tampoc tants), i no m'oblido dels botiguers, que déu ni do. La gent sols veu que tu un dimecres qualsevol portes els nens al cole i després vas a fer un cafè o fas un parell d'hores de BTT. Però ells el dissabte aniran de rebaixes i el diumenge a buscar bolets o a fer el vermut, nosaltres en canvi el més normal és fer-ne una o l'altra, però les dues ja costa més.

La majoria de gent té un lloc fix de treball (excepte els transportistes). Els bombers sabem on comencem la guàrdia però la podem acabar a Girona, Sort o la serra de Llaberia perquè hi ha un incendi o el rescat d'un excursionista o d'una persona de la tercera edat que ha sortit a passejar després de dinar i no ha tornat. Això es transforma en el que era preveure d'arribar a casa a les 8-8:30 del matí i acaba sent 2/4 d'11 (o d'1 si és lluny). Si clar, ho cobrarem, però això no et treu de fer la ronda de trucades (des del lloc del servei) per avisar a casa, els avis o al veí, que nosaltres no arribarem a temps per acabar de preparar el nens i portar-los al cole.

Quan arribes als 40 no és tant fàcil estar en forma. Sovint la gent et mira amb mals ulls (o pensa malament) quan et troba al gimnàs, et creues amb la BTT o quan et veu córrer assíduament. En el meu cas vaig a córrer a les 9 de la nit (o més tard) i a 2ºC (un xollo), però un parell de cops per setmana munto a cavall, abans que m'arribin els nens a les 5. Si, sóc un privilegiat, però si no ho fes també em dirien que tinc panxa i estic en baixa forma. O sigui, que mai estarà tot al gust de tothom.

Podem fer part del nostre entrenament al parc (per la tarda) però sense rebentar-nos que si després surt algun servei potent caldrà rendir. No podem arribar en pantaló curt, ni suats, ni deshidratats. A l'arribar als serveis hem d'estar en condicions, descansats, menjats, hidratats, cagats i pixats. Algú s'imagina un bomber, policia o sanitari pixant al costat d'un cotxe espetegat amb el "pobre client" amb el cap obert i esperant? oi que no?

Quan trobem un bomber passejant o fent esport o portant als nens al cole no us penséssiu que som uns privilegiats, sinó que anem al revés del món. Igual que als incendis, vosaltres en fugiu i nosaltres hi anem, perquè per nosaltres és la nostra feina, el nostre deure i la nostra passió.

sense pantalons ni dignitat

Tenim als sindicats negociant amb el govern de Catalunya (ho dic així per a que s'entengui que no em queixo d'un determinat color polític).

Els tenim negociant per separat el conveni de presons, el dels policies (fa anys anaven de gris, ara porten una senyera al pit, però segueix sent la "pasma"), el de sanitat i també el de bombers.

Cada cos fa la "guerra" pel seu cantó. Ningú se n'ha adonat?. "divide y vencerás" es deia fa uns anys. Doncs és el que s'està fent en aquest moment important de la història del bombers.

Estem a 4 dies d'un canvi d'horari (de 4 a 5 torns), les retallades de sou (que son generals a tots els sectors, públics i privats), menors prestacions laborals (privilegis?) com son la conciliació familiar o d'altres (que en realitat en tenen dret tots els treballadors, però sols ha acabat aplicant l'administració pública)... la crisi és culpa dels treballadors públics o dels treballadors que abusen de la confiança del seu "pobre amo"...

El fet que entris a negociar i no puguis parlar de sou, es fa estrany. El sou baixarà, és innegociable... i llavors de què parlem? l'horari tampoc, que passa de 4 a 5 torns, sense saber quin dia comença i no sabent que passa a partir de l'1 d'abril. Cony, comença per Setmana Santa! i després ens vindrà si vull anar a la festa Major del meu poble, una boda, comunió, un aniversari... tinc guàrdia? festa? he de demanar una festa o un canvi de guàrdia? o simplement no podré anar-hi perquè no hi haurà festes ni canvis de guàrdia?... Això és més fotut del que sembla. A ulls d'un de fora, que fa festa els caps de setmana i festius no pot entendre què és treballar el dia de Nadal o per la festa major de la teva ciutat. Tens a la família reunida i tu no hi ets. I per la nit tampoc tornaràs, ja serà demà amb el temps just per vestir als nens i portar-los a l'escola, sense fer tard (i si surt un servei de matinada?) perquè la dona també marxa a treballar.

Si no parlem de sou ni d'horaris... parlem de festes? si en tenim 3 i treballem un 30% de festius i no tenim festes durant l'estiu. Perdre'n una és com perdre un petit tresor.

També es pot parlar dels canvis de guàrdia... a no, que me'ls voldràs limitar, COLLONS!. Però si em baixes el sou, em canvies l'horari, perdo les poques festes que tinc i ens limites els canvis de guàrdia, què queda?

I pel que sembla no es pot tallar cap carrer, ni embrutar-lo (fer escuma), ni fer pressió de cap mena... que pot ser motiu per trencar les negociacions.

ahhhhh, hem de negociar si ens posem d'esquena amb els calçotets abaix o de genolls amb la boca oberta. Ara ho entenc.

Sembla com si estiguéssim tornant a l'era de l'esclavatge. Hem de fer el que ens diu l'amo. Perquè no és el mateix tenir al puto amo, que tenir un amo que és un puto.

la formació, els concursos i la voluntariosa voluntat

La formació a bombers és un tema complicat. Deixant a banda el que l'Escola imparteix un curs bàsic diferent pels bombers opositors al dels bombers voluntaris, la resta de formació permanent des de sempre que no ha tingut nom. Fa anys sols hi havia "oferta" de motosserra, de tirar mànega i algunes xorrades vàries que apareixien a la primavera. Però cursos amb una teòrica o pràctica realment bones res de res.

Amb el canvi d'emisores (d'analògic a digital) es va fer alguna que altra sessió de telecomunicaions. I a mi què si hi ha uns centres emisors i uns ordinadors i no sé quantes coses més. Si el que voliem al seu temps és que hi hagués cobertura!, perquè en un principi vàrem anar a menys. Al final tanta tecnologia es va desmuntar a Horta de Sant Joan, ja que el botó d'emergència col·lapsa tot el sistema, i pel que sembla, mai ningú havia previst que 2 bombers pitgessin el botó en un curt espai de temps. En realitat i va haver múltiples avisos d'emergència, però...

A partir de les noves emisores poc a poc va entrar una dinàmica diferent, que junt amb els SIG i els mapes van aparèixer cursos de cartografia, orientació... aviat algú va recordar que hi havia el Risc Químic, de tant en tant apareixia la il·luminació de fer un curs d'hidrants i treure rendiment a instal·lacions de gran cabal, que en realitat es resumia en fer anar la vàlvula de clapeta i moltes mànegues sortint de bifurcacions o trifurcacions.

L'aparició dels GRAF va millorar la formació sobre el foc forestal però la veritat, vist l'últim curs e-learning, tampoc és que matés gaire.

Va començar a haver més oferta formativa que la que realment un bomber podia assumir (compensació de 40h). I poc a poc haviem de triar. Uns es dedicaven a la part forestal, altres a una mica de cada, altres a escarcel·lació, formació en mòdul sanitari, alguna cosa de rescat urbà (i formadors que no sabien fer nusos).

Fa no masses anys va apareixer el concurs d'escarcelació. Poc a poc s'han anat apuntant grups de gent que amb molta voluntat s'han anat buscant la vida per trobar cotxes a trinxar i observar altres grups amb més experiència per aprendre noves tècniques, tàctiques i detalls varis per a no tenir penalitzacions. La veritat és que aquest punt se m'escapa, no hi he participat mai, però "la colleta" del parc de Lleida fan el que poden i més per no perdre el ritme ni el nivell aconseguit al seu primer concurs. Mai han posat un impediment a la gent del parc, d'altres parcs i fins i tot d'altres regions per venir a veure'ls i practicar amb ells. I també han fet alguna sessió de formació compartint experiències.

Una altra cosa son els concursos... estan promoguts o supervisats per l'APRAT que no deixa de ser una associació formada, a títol individual, per bombers i sanitaris de l'estat. Amb la moda actual d'organitzar-los per commemorar els 100, 125 o 150 anys dels parcs de bombers tenim concurs per dies.

Finalment hi ha el Rescue Days. Jo en un principi vaig ser crític. No entenia com per anar a un curs organitzat per la casa i els Bombers de Reus calia pagar una pasta per assistir-hi. Després m'ho van explicar i en realitat no era així ni molt menys.

Pel que tinc estés son unes jornades promogudes per una empresa fabricant de material d'escarcelació. Ells ho fan cada any a Alemanya i aquest any se'ls va convèncer per fer-lo a Reus. I el fet de pagar va ser una mesura reguladora per a que no hi hagués un excés de gent, que no es podia assumir.

Si, d'acord que vas a provar material que possiblement trigaràs anys a tenir-lo o que no tornaràs a veure, però hi ha múltiples maniobres que es poden adaptar i que amb una mica d'imaginació podrem aplicar, no sols als concursos sinó als accidents reals.

Possiblement poca gent acabi fent un "elefant" o un "escorpí" en un accident real, però a Lleida el vam fer una nit i la veritat és que va anar perfecte. Segurament no és tant qui promociona o qui patrocina, sinó que és si després en pots treure profit.

Amb il·lusió bomberil

Ja ha començat el 2012, i jo ja he rescat un gatet de dalt un balcó. I després diuen que els bombers no tenim cor...

Els bombers som gent d'empenta, a Lleida per exemple ja fa setmanes que estem preparant la "Cursa Bombers Lleida", hi ha 3 companys que dormen al costat del seu ordinador per si se'ls acudeix alguna cosa nova i poder-la plasmar. Al Cucalòcum (el parc infantil que es fa a la ciutat de Lleida) hi ha hagut presència de Bombers (gratis, ehhh!!!!), no s'ha cobrat cap hora, ni s'ha fet en horari laboral (que quedi clar). Per un cop els voluntaris hem estat els professionals.

El gos de l'Ernest (l'Ernest té un gos, pels que penseu malament) no para de fer exercicis, ja està pujant per escales amb travesses. L'última guàrdia ens va fer una demostració i després es va pujar a 20m dalt de la cistella i cap problema. No sé si ja ha trobat a ningú però qualsevol dia el veureu a la tele trobant a mitja dotzena de vells escapats de la residència o desenterrant a algun excursionista sota la neu. Aviat també el veurem practicant recerca sota allaus a alguna estació propera. L'any passat hi vaig coincidir i vaig acabar esquiant amb la meva filla i la "Lila" que així es diu el seu gos.

En quatre dies tenim els de la "colleta" practicant pel proper concurs d'escarcel·lació, trinxant cotxes i buscant solucions tècniques per tallar, protegir o extraure gent dels cotxes cercant més espai i seguretat. Qualsevol que vulgui pot venir a veure-ho, a practicar amb ells o a fer de víctima, tot és qüestió de parlar-ho. Però no deixeu el cotxe a prop, per si de cas.

Aquest gener també començarem a preparar la festa del Patró de Bombers (Sant Joan de Déu) que organitzem des de l'Agrupació Cultural del parc de Lleida (ACR Bombers Lleida) amb l'única ajuda de la "casa" que és deixar-nos utilitzar algun vehicle per a la logística a la sortida amb bicicleta, la resta es fa tot amb voluntat i diners dels propis bombers i alguna altra entitat que hi col·labora. La resta però son moltes hores de preparació, organització i maldecaps de la gent de bombers.

Al maig ens arribarà la festa de les fors, que es fa anualment a Lleida i des de fa 5 anys hi posem una carrossa (l'ACR clar) i la gent hi col·labora passant els dies construint i preparant la festa. De tant en tant també muntem sortides amb BTT, a esquiar (si hi ha neu i gent), amb piragua o qualsevol altra activitat que ens fa sentir companys i amics. A final d'any tornarem a preparar coses per la Marató... i seguirem fent tantes coses com se'ns acudeixin.

Els bombers som gent estranya... anem bruts, tenim fama de mal educats, som com l'exèrcit de Pancho Villa i molts som funcionaris (que també està mal vist) però tenim bon cor i som agraïts. Qui ens coneix de prop ens somriu al passar. I que bonic és veure pel carrer als nens saludant als camions de bombers!