Una persona que vulgui destruir un disc amb informació confidencial pot optar per dues opcions antagòniques. La primera és la de ratllar la superfície del disc amb una clau (aquesta és una solució eficaç i eficient) o disparar amb una metralladora (la decisió és eficaç ja que el disc ha quedat destruït, però no ha estat eficient ja que els recursos utilitzats han estat desproporcionats).
La missió d'un servei públic és la de fer bé la feina pública i també és responsabilitat de l'administració dedicar els mitjans necessaris perquè això esdevingui d'aquesta manera.
Hom pot pensar que les retallades que es proposen en sanitat, potser traspassen la ratlla del mínim en mitjans (a ningú li agrada que hi hagi menys personal sanitari, menys hores d'ambulància o anar a un altre hospital perquè al que anàvem ara ja no disposa d'un cert servei). A bombers però aquesta retallada arriba d'una altra manera.
S'intenta escatimar recursos com són el personal, la roba de treball, els equips, els vehicles... però a l'hora de treballar, d'anar a un servei es segueix anant amb tot, i amb tot no em refereixo amb els 2 vehicles d'un parc petit o els 4 d'un de mitjà. A un accident hi poden anar 2, 4 ò 6 vehicles de bombers com a molt, a un habitatge un mínim de 3 i si tira n'hi pots afegir un parell més, els cap de guàrdia i sub-cap de guàrdia. Em refereixo a que en grans incendis, més aviat per evitar que els habituals incendis d'estiu passin a ser grans incendis es mobilitzen recursos i recursos, aparentment sense un criteri gaire clar de quina és la repercussió de que un incendi cremi més o menys hectàrees. Em sembla a mi que el que compten són les hectàrees que s'han cremat durant l'estiu, sense tenir present el valor real d'aquestes. Que es cremi un parc natural no és el mateix que si es crema un bosc que ha sorgit de l'abandonament d'antigues explotacions agràries. No és el mateix.
Fa 15 anys, que no fa tant, als focs s'hi mobilitzaven 20 camions, i si tenies dos incendis simultanis feina rai per trobar-los. Avui potser hi ha 50 camions, més els mitjans aèris i tota la logística, que cada vegada té més pes en la resolució i organització de l'extinció.
Estem assistint en els últims anys en què, per evitar que els incendis se'ns puguin fer grans, aportem una quantitat brutal de mitjans. És clar hi sumem vehicles de comandament, l'ambulància de bombers, els CCA i CCB que cap d'ells tira aigua, els helicòpters i avionetes. Potser a nivell operatiu (extinció pròpiament dita) només hi ha el 50% de vehicles, però l'estadística ens diu que en un incendi hi treballen més de 100 mitjans de bombers. I això queda escrit als diaris, a les sales de premsa i els propers anys tirarem d'hemeroteca per comprovar que no era un error, a qualsevol birria de foc et podies trobar amb més de 100 mitjans.
És hora que ens plantegem si volem tenir uns bombers, i tots els seus costos, per apagar tots els incendis o comencem a triar allò que realment cal apagar. D'això els americans en saben un colló, jo no hi entenc, però hi ha gent del GRAF (de l'àrea tècnica) que pot dir-hi moltes coses. No és el mateix un incendi que avança cap a una població i pot afectar cases i indústries que un bosc perdut, que potser cremarà 200 o 1000 ha d'un bosc abandonat, que en realitat és com un camp de matolls (de 8m d'altura) sense cap altre benefici que el de ser l'hàbitat d'un bon grapat d'animals.
Estem assistint a la perversió del sistema. Abans se'ns deia una màxima, que els bombers teníem 3 prioritats i per aquest ordre. Primer les persones, després els animals i finalment els béns. Un bosc (una explotació forestal) acaba sent un bé, és el tercer de la cua, igual que una zona d'interés natural. Si posem 100 mitjans bomberils per un bosc abandonat (que ja no surt ni a la llista de prioritats) que farem quan trobem un gos perdut (només portar-lo a la gossera?) o que fer d'aquell animal de companyia que ha perdut els seus amos en un accident de trànsit (abandonat a la cuneta? passat de mà en mà per si algú se'l vol quedar?...) o aquell ancià que ha caigut a casa i porta tot el dia cridant i finalment algú el sent? Primer hauriem d'assegurar que donem suficient assistència a les persones i a l'últim de tot, però a baix de tot de la llista de prioritats, hi ha alguns dels boscos, altres no han de sortir ni a la llista.
Som un Cos de Bombers eficaç, anem a tots els serveis i els "resolem" tots (cal?) però som un Cos eficient? A mi em sembla que no.
Annex: La formació del bomber també té molt a veure en la seva eficiència. Però avui no toca, de moment.
2 comentaris:
Em sap molt greu, però no comparteixo la teva visió que un bosc no té cap altre benefici que el de ser l'hàbitat d'un bon grapat d'animals. Un bosc és molt més important per la nostra societat. Ho trobo una mica demagògic i simplista el teu comentari. Posats a fer, cremen tots els boscos de cop, i així ens estalviem diners i riscos. Convertim el nostre país és un desert i a viure tranquils, que son dos dies! Oi que ho trobes demagògic? Doncs jo penso el mateix. Cal evitar la desaparició de segons quins ecosistemes...
Marc, saps perfectament que la superfície boscosa del nostre petit i estimat país s'ha multiplicat en les últimes dècades per causa de l'abandonament dels conreus, disminució de l'activitat agrícola i despoblació de les zones rurals. El valor real d'aquests nous ecosistemes és menor al dels boscos explotats i de zones d'alt valor ecològic, i no poso cap exemple perquè tots en tenim al cap.
Per altra banda vull deixar a l'aire la reflexió de que potser cal donar valor a les coses. I potser, cal valorar la necessitat de destinar mitjans, molts mitjans a serveis que realment tenen poc valor i en canvi deixem descobertes zones del pais on tot i la baixa densitat demogràfica també serien mereixedors d'una bona resposta del sistema d'emergències...
vaja n'hi ha molt a parlar.
Publica un comentari a l'entrada