Tot i això hi ha serveis que per part del client li hem resolt un problema (desgràcia fins i tot) però surts d'allí pensant que algunes de les coses que has fet no han anat suficientment fluides. Estic pensant en comunicació entre nosaltres, coordinació entre companys, detalls interns que segurament per la gent profana li passen desapercebuts. Altres però fas molta feina, però molta i ben feta, i aquest dia el "client" t'ho capta i a l'acabar et reconeix la feina feta. És clar que sovint després d'haver patit un incendi o un accident les persones estem més preocupades per com solucionarem el marró que se'ns ve a sobre que de dir a la gent que ens han ajudat que ho han fet be. Tampoc en tenen cap obligació, no em mal interpreteu.
Sols m'ha passat dues vegades que el "client" realment ens hagi agraït la nostra feina. En una d'elles em vaig emocionar. Va ser a Mollerussa on un pare va venir a portar-nos uns panellets i una ampolla de mistela. Ens va explicar que uns dies abans la seva filla havia tingut un accident amb el cotxe, pel matí mentre anava a treballar. El metge de l'hospital on la van portar li va dir que tenia alguna vèrtebra malmesa, que no havia afectació medul·lar però que li havia anat d'un pel, ja que qualsevol moviment li hagués augmentat la lesió. I li va dir que els bombers havíem fer una bona extracció de la noia. És de les poques vegades que m'he emocionat fent de bomber. Realment sentir la il·lusió d'un pare dient que la seva filla podria seguir caminant i que estava agraït a la gent per haver fet be les coses, em va fer sentir molt content per un grapat de mesos.
De fet recordo el servei. No varem fer res fora del que es pot dir normal a la nostra feina. Ens va semblar que aquella noia se l'havia de tractar amb precaució (com tothom) que tal com es queixava i havia anat l'accident s'havia de fer una extracció serena i amb les eines que disposem (com sempre) i és per això que aquell dia no érem conscients que estàvem davant d'una pacient "delicada", ja que vam treballar com un accident més, fent be les coses.
Escoltant aquell pare se'm va posar la pell de gallina. La nostra feina és important, no per a que ens felicitin ni ens agraeixin res, sinó perquè fent-la be, molt be, les conseqüències de qualsevol fatalitat poden ser menys dolentes.
2 comentaris:
Yo echo mucho de menos algo de realimentación de los diagnósticos de la gente que atendemos en los accidentes y servicios.
No es lo mismo que te digan que hay "riesgo de" a que te confirmen, pues mira, aquel del accidente tenía rotura de pelvis o una fisura en la vértebra algún día más tarde. Te hace ser mucho más consciente de las lesiones que a veces sólo conoces de la teoría a pesar de haberlas tenido delante.
No tenemos ningún sistema de información de los servicios hacia nosotros una vez acaban éstos (excepto informes de algún incendio forestal). Ni de costos cubiertos por la aseguradora, ni de las lesiones reales que se produjeron. Y eso hace perder contacto y vínculo con la emergencia.
Fa un mes vaig patir un accident escalant, fent via llarga. Vaig tenir una caiguda llarga i d'esquenes. Vaig sortir de la paret pel propi peu, i vaig anar a l'hospital en cotxe, després va resultar que tenia dues vértebres trencades. A mi també em va anar de ben poc. Espero que no hi hagi propera vegada, xo tinc clar, que si em torna a passar, truco als bombers! :)
Feu una molt bona feina!
Publica un comentari a l'entrada