agraiments i felicitacions

Els bombers tenim una feina que a vegades pot ser molt desagraïda i d'altres tot el contrari. Evidentment és la nostra feina i penso que ningú o gairebé ningú espera cap felicitació per fer la nostra de la millor manera que sabem.

Tot i això hi ha serveis que per part del client li hem resolt un problema (desgràcia fins i tot) però surts d'allí pensant que algunes de les coses que has fet no han anat suficientment fluides. Estic pensant en comunicació entre nosaltres, coordinació entre companys, detalls interns que segurament per la gent profana li passen desapercebuts. Altres però fas molta feina, però molta i ben feta, i aquest dia el "client" t'ho capta i a l'acabar et reconeix la feina feta. És clar que sovint després d'haver patit un incendi o un accident les persones estem més preocupades per com solucionarem el marró que se'ns ve a sobre que de dir a la gent que ens han ajudat que ho han fet be. Tampoc en tenen cap obligació, no em mal interpreteu.

No és el mateix que t'agraeixin a que et donin les gràcies. És cert. Passa relativament sovint que durant un servei et portin alguna ampolla d'aigua, o unes senzilles galetes... fins hi tot ha passat que a l'acabar un servei, a l'anar a un bar a buscar un refresc algú t'hagi pagat la consumició. En aquest cas els que estem agraïts som nosaltres ja que algú de manera molt senzilla ens està donant el seu suport a una feina on el més habitual és que anem a allà on tothom surt.

Sols m'ha passat dues vegades que el "client" realment ens hagi agraït la nostra feina. En una d'elles em vaig emocionar. Va ser a Mollerussa on un pare va venir a portar-nos uns panellets i una ampolla de mistela. Ens va explicar que uns dies abans la seva filla havia tingut un accident amb el cotxe, pel matí mentre anava a treballar. El metge de l'hospital on la van portar li va dir que tenia alguna vèrtebra malmesa, que no havia afectació medul·lar però que li havia anat d'un pel, ja que qualsevol moviment li hagués augmentat la lesió. I li va dir que els bombers havíem fer una bona extracció de la noia. És de les poques vegades que m'he emocionat fent de bomber. Realment sentir la il·lusió d'un pare dient que la seva filla podria seguir caminant i que estava agraït a la gent per haver fet be les coses, em va fer sentir molt content per un grapat de mesos.

De fet recordo el servei. No varem fer res fora del que es pot dir normal a la nostra feina. Ens va semblar que aquella noia se l'havia de tractar amb precaució (com tothom) que tal com es queixava i havia anat l'accident s'havia de fer una extracció serena i amb les eines que disposem (com sempre) i és per això que aquell dia no érem conscients que estàvem davant d'una pacient "delicada", ja que vam treballar com un accident més, fent be les coses.

Escoltant aquell pare se'm va posar la pell de gallina. La nostra feina és important, no per a que ens felicitin ni ens agraeixin res, sinó perquè fent-la be, molt be, les conseqüències de qualsevol fatalitat poden ser menys dolentes.

informació bombers i piròmans

Aquesta setmana m'ha arribat una informació publicada al diari Regió 7: Amonesten un forestal per informar d´un incendi pel Twitter

Ho agafaré des de dues vessants. La primera és la de plantejar-nos que podem posar o no als nostres Twitters, Facebooks i resta de xarxes socials... i la segona que si comencen pel pobre forestal hauran de seguir amb tota la piràmide i amonestar aquells qui escampen informació molt més valuosa respecte la possibilitat d'ignició d'un incendi, no sigui que algun piròman els llegeixi i faci algun disbarat.

Començo per la segona part. Qualsevol informació feta pública, vinguda des de qualsevol lloc, pot ser susceptible de ser interpretada pel piròman com a pista d'on actuar. Si no volen donar informació, sobre les condicions del bosc, hauran de començar a no donar la informació del temps. No podrem coneixer les temperatures, ni les humitats, ni l'índex de sequera, ni els dies que fa que no plou. Tota aquesta informació la pot interpretar un piròman. A l'hivern tampoc podrem coneixer l'estat de la neu, on la sequera de les pastures sota la neu pot ser un gran perill (perdó, ara he donat una pista als piròmans hivernals).

A dia d'avui a Twitter hi podem veure comentaris com els següents:

• Ja arriben els núvols de vent. Demà al vespre ja hi serem de ple en un nou episodi crític
• Foc a batea. Carrega be de nit. Avui els focs ens estan dient k el cap d setmana serà llarg. De moment la pluja amb entitat no es veu venir.
• Es prepara un nou episodi de risc per vent i baixes humitats de diumenge a dimarts. Al tanto k la campanya comença ara...
• Seguim amb focs petits, a la zona agrícola de Lleida. El ponent, mestral i tramuntana es comença a reforçar ara.
• Ull a la caiguda de les humitats i al dessecant punt d rosada...
• Primers petits focs. A ponent la granja escarp, avisa del k ens pot dur la tarda. El ventet acaba d'entrar ara fluix, però anirà a mes.
• Roures secantse al massís d Prades. La sequera apreta i molt en akesta part d territori...
• Llamp a Prepirineu Lleida, crema baixa intensitat. Serà pca cosa
• Estava entrant tempesta amb aigua des d'arago i l'han desfeta amb iodur de plata. Algú hauria de fer algo...el bosc necessita akesta aigua
• La marinada reforçada avui fa córrer mes els focs. La canó ja ha estat un primer avis

les següents fotos les he tret dels "Forestalillo" 149 i 150, però abans les hem vist al Twitter.

Jo, mirat des del punt de vista bomberil, crec que aquesta informació em dóna pistes de com es comportarà el foc i quines mesures de seguretat i mitjans hauré d'aplicar per "atacar" millor l'incendi. Des d'aquest punt de vista ho trobo collonut!

Mirat des de la vessant perversa... cony, ara ja sé quan li puc fotre foc a Prades!!!

Però aplicant el mateix criteri crític hauríem de prohibir el temps a la Tele, webs com "meteoclimàtic", la del "servei meteorologic de catalunya" i moltes altres.

Ara torno a la primera part (la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte), la de plantejar-nos que podem posar o no als nostres Twitters, Facebooks i resta de xarxes socials.

La veritat és que si ens identifiquem com a "treballadors" de la casa ens convertim de cara als mitjans i la població en general en una font fiable i hem de ser el màxim de curosos. Millor dit, aquesta no és la nostra feina. No puc dir que estic enmig de l'autopista a un accident d'autobús amb 3 atrapats i dos morts un dels quals decapitat... en tot cas, i és la meva opinió, fins que la casa no ho reguli, podré dir que vaig a un accident i poca cosa més. Penso també que per fer públic que hi ha una columna de fum a un lloc determinat no passa res, no poso en perill ni l'extinció ni l'arribada de recursos ni dono pistes d'on fotre un incendi. A més qualsevol que vegi la columna de fum pensarà abans que hi ha un incendi a que hi ha indis fent senyals de fum.

Columna d’un incendi conduit per vent. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya

Durant anys he anat seguint llocs com el fòrum de "patim la meteo" on multitud de seguidors canten columnes, pengen fotos d'helicopters anant a l'incendi, etc... però ells no són el Cos de Bombers i aquesta és una diferència important. Ells parlen com a observadors i nosaltres parlem com a part implicada. Això vol dir responsabilitat. Quina? Depèn del què escrivim.

Si poso que el Cap de Guàrdia arriba al foc amb l'helicopter algú podrà interpretar que a l'hora que arriba ho fa aviat o tard o preguntar-se què havia fet fins aquell moment. Si dic que arriba un helicopter... ja no dono informació diferent a la que es pot veure des de l'exterior.

Possiblement no hi hagi cap problema a mostrar fotos de l'evolució de l'incendi, ni de com ha quedat un retrovisor del camió després de topar amb un arbre en un camí de pas estret (ep, que després em podran dir que perquè no tallava la branca si tenia les eines).

Un últim comentari, fer fotos dins la nostra feina pot quedar lleig. Per començar pot semblar que no estem fent allò pel que ens paguen i per altre que som uns morbosos. Us explicaré una anegdota. En un accident, a la nit, on vam fer una maniobra d'excarceració complexa, els companys em van demanar de fer alguna foto de l'evolució. Com que érem gent suficient vaig fer-ne alguna. Més tard, en acabar el servei dos companys em van dir que altres intervinets d'altres cossos havien comentat que què hi feia un bomber fent fotos, que no els semblava correcte. En realitat sols havia fet fotos de puntals, talls protegits i espais oberts on abans no hi havia accés. Evidentment vaig fer altres coses dins el servei, però externament es podia interpretar de diferent manera.

Siguem curosos, però no perdem el Nord, una foto o una informació d'una columna de fum és això una columna.

Escola de Bombers: seguim fent riure

No s'ha d'escriure en calent, i fins ara ho he complert. He tingut articles en quarantena fins a un mes per tal de ser el més objectiu possible. Però avui escric en calent. Us aviso.

Fa vuit o nou anys en un curs als que estàvem en un parc amb Furgó de Risc Químic ja vaig tenir que posar el dit a la llaga per que algú comencés a obrir els ulls.

Un Instructor de l'Escola explicava coses sobre la compressió de gasos i les capacitats calorífiques i jo, tot innocent vaig gosar a dir-li que hi havia alguna cosa que no em quadrava. Uix, va tornar a explicar el mateix... Més tard va tornar a fotre la pota en alguna altra cosa, que evidentment li vaig corregir. No va rectificar, i va dir alguna cosa així com que ell era el profe i que sabia de què parlava. No li vaig dir que jo era Químic i possiblement en sabia més que ell. Vaig optar per ser més elegant i quan van passar l'enquesta de satisfacció vaig posar un comentari dient una cosa semblant a, que l'Escola per a ensenyar cal tenir professors que dominin el tema i que en aquest curs no s'havia donat el cas. (Segur que a nivell pedagògic m'ho podeu rebatre, però ja enteneu el que vull dir). Aquest comentari sobre la valoració del curs va arribar, ja que un altre instructor va contactar amb mi dient que estava preocupat/avergonyit perquè algun alumne havia posat que hi havia instructors/professors que tenien poc nivell per a donar segons quins temes.

No sé si va ser aquesta la causa, imagino que en devia ser una més, però la veritat és que poc a poc els Instructors van anar plegant i es van crear una mena de departaments per àrees temàtiques i que fins i tot em van proposar formar part d'algun d'aquests. (podeu llegir el Risc químic ha mort)

Actualment hi tornen a haver alguns Instructors i gent amb dedicació quasi exclusiva a la formació dins l'Escola. No puc opinar ja que quasi no en conec cap.

El que m'ha passat aquests dies però no té nom. Vaja, volia escriure sobre l’Escola de Bombers (dins l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya) però de manera més suau, explicant cursos als que he assistit i altres en els que hi he col·laborat donant classes. Però no. Avui m'han tocat els COLLONS i crec que això no s'ha de consentir.

Dimecres passat jo tenia guàrdia i vaig consultar la Intranet per si ja se'n sabia alguna cosa del Curs d'actualització forestal. No hi havia res. Potser ho van penjar més tard o la tarda, però no vaig mirar la intranet durant la tarda/vespre. Divendres per la tarda miro el correu i veig un missatge des d'un company de la Regió que s'ha preocupat per buscar qui son els alumnes acceptats de la Regió de Lleida per a poder anar a la presentació del curs i m'envia (i li estic molt agraït) un correu dient que estic acceptat i que la informació està penjada a la intranet. Jo aquell matí havia anat a Barcelona i el llegeixo per la tarda. Res, divendres per la tarda no busquis, i espero a Diumenge per veure la intranet. Ostres! Dilluns a les 10h a l'Escola presentació del curs!!!! La dona que marxa aviat, primer dia del cole, jo que he de portar a la canalla al cole i tres-centes excuses més per dir que no puc anar-hi. Envio un parell d'emails dient que no puc i que com ho arreglarem. Els dos em responen que tranquil que no sóc l’únic i que parli directament amb una persona en concret.

Dilluns, truco i em diu que s'ha d'anar a l'Escola a buscar la contrasenya i codi d'usuari per a fer el curs. Que si no puc anar-hi que hi vagi algú amb una autorització signada... o dissabte que es fa la presentació pels voluntaris. Ok, i si vinc la setmana que ve?, Res, si no vens aquesta setmana perds el curs, hi ha gent que s'ha quedat fora i qui no vingui és que no hi té interès. Que ja ocuparà la plaça algú amb més interès. (La transcripció no ha estat literal, però quasi).

Entenc que segurament no he estat l’únic en trucar i “justificar” el no anar-hi, però crec que aquesta mena d'amenaça hi sobrava. Mal ens pesi, hi ha distàncies (no tot és l'entorn Metropolità) entre algunes zones del país i alguns intentem aprofitar els viatges per fer aquesta i d'altres gestions.

Finalment, hi he anat avui, canviant la meva agenda i la dels propers dies. He fet 190km per anar des d'Almacelles a l'Escola de Bombers, invertint dues hores, 12litres de gasoil i 2€ al peatge a Martorell/A2-AP2. Entro a l'Escola, pujo, després de diverses indicacions arribo a la taula i l'administrativa (suposo) em dona la documentació i em demana el nom (sols el nom i cognom) i posa una creu al costat. M'explica breument que hi ha dues jornades presencials a les que cal assistir-hi i poca cosa més. Adéu. 190km, 12 litres i 2€ més. Això per 2 minuts de tràmit a l’Escola. Sort que era un curs E-learning!!!!!

Hi ha gent que hi ha anat des de Sort, La Seu d'Urgell, segurament des de l’Alt Empordà, del Montsià, etc... voleu dir que calia fer-nos fer aquest viatge?

Si no es podia anar personalment i l'enviat havia de portar una autorització signada, PERQUÈ NO M'HEU DEMANAT EL DNI? Em sembla que si volíeu ser rigorosos amb el lliurament de contrasenyes ho podíeu haver fet deixant la documentació a cada Regió, on hi ha un responsable de formació que pot ser tant o més rigorós del que heu estat avui. O enviar-ho per correu certificat (pagant jo, segur que m'hagués sortit més barat) alguns centres universitaris ho fan així.

K: Entrada   I: Escola de Bombers

Per cert, per a l'anecdotari. Si aneu a l'Escola no ho feu amb vehicle de Bombers ni vestits de bomber, a l'entrada us demanaran el carnet de bomber i us faran una tarja de visitant (si no teniu l'específica de l'Escola). Si aneu amb el vostre cotxe, de paisà, fan aparcar-lo a l'entrada i caminar fins a l'Escola (abans era així). Jo hi he anat amb Mercedes, vestit amb pantaló i camisa normals. Al guarda de la porta li he dit que tenia el carnet de bomber però no el de l'Escola, me l'ha fet ensenyar i he passat amb el cotxe. He aparcat davant la porta de l'Escola de bombers. Un luxe.

Eficàcia o eficiència

Una persona que vulgui destruir un disc amb informació confidencial pot optar per dues opcions antagòniques. La primera és la de ratllar la superfície del disc amb una clau (aquesta és una solució eficaç i eficient) o disparar amb una metralladora (la decisió és eficaç ja que el disc ha quedat destruït, però no ha estat eficient ja que els recursos utilitzats han estat desproporcionats).

La missió d'un servei públic és la de fer bé la feina pública i també és responsabilitat de l'administració dedicar els mitjans necessaris perquè això esdevingui d'aquesta manera.

Hom pot pensar que les retallades que es proposen en sanitat, potser traspassen la ratlla del mínim en mitjans (a ningú li agrada que hi hagi menys personal sanitari, menys hores d'ambulància o anar a un altre hospital perquè al que anàvem ara ja no disposa d'un cert servei). A bombers però aquesta retallada arriba d'una altra manera.

S'intenta escatimar recursos com són el personal, la roba de treball, els equips, els vehicles... però a l'hora de treballar, d'anar a un servei es segueix anant amb tot, i amb tot no em refereixo amb els 2 vehicles d'un parc petit o els 4 d'un de mitjà. A un accident hi poden anar 2, 4 ò 6 vehicles de bombers com a molt, a un habitatge un mínim de 3 i si tira n'hi pots afegir un parell més, els cap de guàrdia i sub-cap de guàrdia. Em refereixo a que en grans incendis, més aviat per evitar que els habituals incendis d'estiu passin a ser grans incendis es mobilitzen recursos i recursos, aparentment sense un criteri gaire clar de quina és la repercussió de que un incendi cremi més o menys hectàrees. Em sembla a mi que el que compten són les hectàrees que s'han cremat durant l'estiu, sense tenir present el valor real d'aquestes. Que es cremi un parc natural no és el mateix que si es crema un bosc que ha sorgit de l'abandonament d'antigues explotacions agràries. No és el mateix.

Fa 15 anys, que no fa tant, als focs s'hi mobilitzaven 20 camions, i si tenies dos incendis simultanis feina rai per trobar-los. Avui potser hi ha 50 camions, més els mitjans aèris i tota la logística, que cada vegada té més pes en la resolució i organització de l'extinció.

Estem assistint en els últims anys en què, per evitar que els incendis se'ns puguin fer grans, aportem una quantitat brutal de mitjans. És clar hi sumem vehicles de comandament, l'ambulància de bombers, els CCA i CCB que cap d'ells tira aigua, els helicòpters i avionetes. Potser a nivell operatiu (extinció pròpiament dita) només hi ha el 50% de vehicles, però l'estadística ens diu que en un incendi hi treballen més de 100 mitjans de bombers. I això queda escrit als diaris, a les sales de premsa i els propers anys tirarem d'hemeroteca per comprovar que no era un error, a qualsevol birria de foc et podies trobar amb més de 100 mitjans.

És hora que ens plantegem si volem tenir uns bombers, i tots els seus costos, per apagar tots els incendis o comencem a triar allò que realment cal apagar. D'això els americans en saben un colló, jo no hi entenc, però hi ha gent del GRAF (de l'àrea tècnica) que pot dir-hi moltes coses. No és el mateix un incendi que avança cap a una població i pot afectar cases i indústries que un bosc perdut, que potser cremarà 200 o 1000 ha d'un bosc abandonat, que en realitat és com un camp de matolls (de 8m d'altura) sense cap altre benefici que el de ser l'hàbitat d'un bon grapat d'animals.

Estem assistint a la perversió del sistema. Abans se'ns deia una màxima, que els bombers teníem 3 prioritats i per aquest ordre. Primer les persones, després els animals i finalment els béns. Un bosc (una explotació forestal) acaba sent un bé,  és el tercer de la cua, igual que una zona d'interés natural. Si posem 100 mitjans bomberils per un bosc abandonat (que ja no surt ni a la llista de prioritats) que farem quan trobem un gos perdut (només portar-lo a la gossera?) o que fer d'aquell animal de companyia que ha perdut els seus amos en un accident de trànsit (abandonat a la cuneta? passat de mà en mà per si algú se'l vol quedar?...) o aquell ancià que ha caigut a casa i porta tot el dia cridant i finalment algú el sent? Primer hauriem d'assegurar que donem suficient assistència a les persones i a l'últim de tot, però a baix de tot de la llista de prioritats, hi ha alguns dels boscos, altres no han de sortir ni a la llista.

Som un Cos de Bombers eficaç, anem a tots els serveis i els "resolem" tots (cal?)  però som un Cos eficient? A mi em sembla que no.

Annex: La formació del bomber també té molt a veure en la seva eficiència. Però avui no toca, de moment.