dimarts, 23 d’agost del 2011

un any d'un pobre bomber

 
Doncs si, ja fa un any. Tot va començar com qui no vol la cosa. Estava de vacances a la platja amb el portàtil (ja sé, això no s'ha de fer... ara he d'assumir les conseqüències).

Tot venia de que ja havia deixat alguns comentaris al Facebook, però que era millor crear un espai propi. No m'agradava on estava ja que era difícil veure'l i no volia vincular-lo a cap lloc més. Crear un espai personal amb aquest blog no va resultar gens difícil, afegint de mica en mica detalls fins que ho vaig començar a explicar a alguns companys.
El primer article començava parlant que ens havien arribat alguns vehicles i que deixaven bastant que desitjar... i aviat algun "cerdanyolí" es va posar incòmode.
Després va venir l'article sobre la vaga (que encara no he entès ara) de no fer hores durant l'estiu de 2010. Poc a poc he anat introduint temes, més o menys lligats a cada època de l'any.

Hi ha 2 articles que n'estic especialment orgullós:


No solament d'escriure'l sinó en la preparació de la visita que s'hi explica.

Va ser un esforç seguir diàriament molts articles de premsa i anar recopilant els texts que tenien més sentit. Però vaig aprendre molt aquells dies. Per cert, encara no entenc als que vareu votar que no hi esteu d'acord. Bàsicament era l'explicació dels fets.

Reconec que alguns articles podrien ser més profunds, amb moltes més dades, fins i tot molt més "blancs" però aquesta no és la meva intenció. Sincerament crec que cal dir les coses sense embuts. El que he escrit son coses que crec, potser alguna una mica exagerada i d'altres vistes molt de passada, però no sóc periodista i no tinc l'obligació de ser totalment objectiu (em sembla que ells tampoc ho son del tot). I principalment perquè no tinc tant temps lliure com per a posar-me a recopilar tantes dades.

De moment heu entrat poc al debat, us heu posat més en si us agrada o no el que dic, des de dues vessants. La primera com a suport gairebé incondicional a que cal dir moltes de les coses que he explicat i la segona, totalment diferent, en que molts dels escrits son populistes o demagògics. Fins hi tot hi ha qui pensa que sóc com una mena de destructor intern del Cos de Bombers. No ho veig així, però hi reflexiono.

Penso que darrera de moltes de les coses que us han molestat com a mínim algunes us han fet reflexionar una mica. Aquesta és la meva esperança, de la mateixa manera que em llegeixo amb molt "carinyo" totes les crítiques que em feu.

Alguns de vosaltres m'heu dit personalment que em llegiu. Tant donant mostres de suport com dient-me que he comès alguns errors o mancances. I fins i tot que tinc molta més capacitat d'anàlisi que la que demostro. En aquest últim cas, el que no puc fer és dedicar tant temps a l'anàlisi minuciós de dades... i per tant sovint ho deixo allí a on arribo en un exercici d'escoltar al meu entorn i treure unes primeres conclusions. Però de la mateixa manera que us ha molestat, tampoc ningú s'ha pres la molèstia de respondre de manera analítica.
Un sol exemple, fins ara ningú m'ha justificat perquè en un petit foc de 60Ha hi havia més de 100 mitjans bomberils... segur que alguna explicació hi ha (estic convençut), però està en boca de molts bombers que comencem a fer-ne un gra massa, en l'aportació massiva de mitjans al incendis.

Be, per no enrotllar-me massa, sols us passo algunes dades estadístiques de tot això...
L'article més llegit ha tingut més de 500 lectors! possiblement sóc la persona més odiada per molts GRAF's... però no és recíproc.
Des d'abril, cada mes es superen les 1.000 visites i un pic al juny de 2.070 lectures.
Les visualitzacions de pàgina l'últim mes: 1.272 i l'acumulat de totes les visualitzacions de pàgina: 8.876

Gràcies a tot@s!
per cert, no he tancat per vacances... ho vaig deixar tot escrit i programat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ànims Alfons! Malgrat no puc compartir al 100% tot els que publiques al teu blog... quasi quasi.
Segueix així amb els teus neguits, val més patir d’haver errat en alguna opinió (que ben segur algú contestarà per corregir o matisar) que el conformisme, seguidisme? i silenci sobre els temes que afecten tot un col•lectiu al que admiro particularment.
Cert és que el teu ofici és Bomber i no diplomàtic i les fots “pel broc gros”, poder podries suavitzar la manera d’expressar algunes de les teves opinions? Això no vol dir deixar de dir res si no dir-ho d’un altre manera... més suau?.
Me’n alegro de l’èxit del teu blog, això vol dir que els temes que s’hi toquen generen l’interès.
La meva opinió és d’ algú que veu la “corrida” des de la grada i és uns visió suposo bastant diferent de qui te que enfrontar-se al brau ja porti el “traje de luces” de color blau o groc. Sempre m’agrada intentar veure les coses des de diferents punts de vista i cal sempre recordar que totes les coses son diferents depenent del color amb el que es miren.

Escadusser