dimarts, 16 d’agost de 2011

Del superhome a la conciència de ser un pobre home

Fa pocs dies vaig llegir aquesta dita:


"Gosar d'esguardar de fit a fit la realitat... L'home ha esdevingut un superhome... Però el superhome amb el seu poder sobrehumà no ha previngut al nivell d'una racionalitat sobrehumana. Com més creix el seu poder, vet ací que ell esdevé més i més un pobre home... Les nostres consciències han de sentir-se colpides per la constatació que tots esdevenim cada vegada més inhumans, mentre que més creixem com a superhomes"

Albert Schweitzer.

La podem aplicar perfectament al comportament de l'especialització bomberil a molts dels vectors en els que la Casa es vol perfeccionar. De fet, en la majoria de casos els bombers som un número (estadísticament parlant també) i això és el que compta. Compta per ells, per mi no.
Estadísticament hi ha més de 4000 bombers. Mai els he vist. Tots preparats, com un "Rambo" per a tot. Formats en tota mena de coses. Venent fum, presumint dia rere altre d'uns mitjans com ningú els té. Llàstima que això sols sigui un miratge.
La realitat però n'és una altra. Ens han venut que som els millors en quasi tot. Però sols cal plantejar una pràctica amb una mica de cara i ulls per a veure que les coses no son com volen que ens les creguem.
Els focs petits els solventem ràpid. Els focs urbans als parcs grans no tenen secret, al final n'aprens. Els accidents "més o menys" normals son fàcils de fer (però no fa tant que ho fem be). Tot això perquè fa anys que treballem junts i amb una mirada o una manera de demanar les coses ja saps per on peta.

Quan la cosa creix, comença a tremolar. En indústria poc hi ha per fer. Si les parets no aguanten doncs es salva el solar. Aquí la que funciona és la Prevenció sobre plànol. En el bosc la cosa canvia, cada mitjà (terrestre o aeri) que hi poses vol dir gent, vehicle i material. Cal afegir-hi logística, comunicacions, cartografia, menjar i beguda per la gent, i coordinació, molta coordinació.
La coordinació serveix per a que les coses rutllin, per això es posa un punt de transit, un centre de comandament de bombers, els Ecos, el Delta, la UT-GRAF, el Control de Regió, la Sala Central (que tot ho escolta i a tot arreu hi vol fotre cullerada).
Això és però com el comunisme de l'època més dura de la URSS. El be comú acaba sent més important que el propi individu. "Has de deixar que pensin per tu", "Tot és pel be de tots", però personalment acabes sent un pringat. Si aixeques la veu vas en contra del sistema. El sistema alemany de treball és molt eficient quan les coses son sempre les mateixes o semblants. Però els mediterranis som improvitzadors de mena, potser perquè no sabem mai amb que ens trobarem. No us han dit mai que teniu "idees de bomber"?  Som com el McGiber però en real.


No ens podem permetre ser un nº a l'estadística ni al propi servei. Hem de ser resolutius. I nosaltres tenim moltes capacitats a aportar (com deia el Cruiff... "tu tienes un calidad!"). Doncs apa, a explotar-lo.


Oi que amb el concurs d'escarceració hem desenvolupat multitud de tècniques i fins i tot alguns bombers han construït eines i mecanismes? doncs també ho hem de fer en els altres àmbits. No deixem que les INTs ni les rucades vàries de despatx se'ns mengin l'intel·lecte.

Plantejem-nos si les coses estan be o no. Hi ha moltes "tècniques" que s'han incorporat com per casualitat i després no hi ha manera de treure-les, ningú es planteja el perquè hi son i quina funció real fan.

No deixem que la mecànica i la metodologia ens facin inhumans, aportem les nostres coses i alhora fem que el bomber sigui aquella persona propera que ens posa la ma a l'espatlla i ens diu "hi estem treballant, farem el possible per a que tot surti be".

Quina llàstima, la ma a l'espatlla no surt a cap manual...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ole!! tus huevosss.... sigue a si crack

Antoni ha dit...

Bon article hem de ser nosaltres i aportar alló que més sabem fer treballar i innovar de fet sempre hem anat per davan dels teorics pensants

Anònim ha dit...

Felicitats Quina raó que tens. (Com casi sempre)

Juvenil ha dit...

Completament d'acord en aquest post, crec que no s'ha de ''matar'' el esperit o la creativitat del bomber per resoldre situacions, esta be que hi hagin uns protocols que dictin mes o menys com actuar, i uns comandaments que amb mes o menys encert dirigeixin i coordinin la intervenco que en aquell cas estiguem duent a terme, i com a comandament no em refereixo a un Charlye ni un Delta, potser ni un Eco, com a comandament em refereixo a un caporal, o simplement un company mes vetera, ells sempre ens guiaran amb els seus coneixements i experiencia, pero al cap i a la fi, sempre hem de deixar un petit espai per a l'improvitzacio. Sento tota aquesta parrafada, pero crec que ho havia de dir. Moltes felicitats pel blog, tot hi que no comento el segueixo asiduament.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!