Curiós servei d'autòlisi

Fa uns dies rebíem un avís d'un intent d'autòlisi. Havíem d'anar amb discreció, apagant les sirenes poc abans  d'arribar.

Així ho vàrem fer i curiosament els cotxes dels Mossos i l'ambulància estaven al carrer que creuava, fora del principal, i també vàrem aparcar-hi el nostre.

L'individu en qüestió era un que treia el cap per la finestra. No el miràvem directament, ens manteníem mig amagats sota els balcons i parlant alb mossos de què fèiem. No obria la porta i deia que no els volia veure de cap de les maneres, que sinó es tiraria.

Un moment que estava per dins, vam muntar l'autoescala amb la mala fortuna que quan estàvem a punt de pujar amunt, va sortir i sense ni immutar-se es va asseure a la barana per la part de fora.

Cony! Quin susto. Mai m'havia passat algo així. Vàrem treure a la gent que s'estava acostant cada cop més. Els pocs mossos que havíem visibles es van amagar a dins, o cap dalt a l'escala per si podien fer algo a la porta. Des de baix un company intentant raonar-hi per a que entrés i deixés d'estar tant exposat.

Algunes coses que volíem intentar. Entrar per la porta, però hi havia 2 panys i semblaven tancats. Baixar des del pis de dalt (tipo COEs) però era perillós i no teníem suficient material ni temps, es va demanar per enèsima vegada una ambulància medicalitzada (ens deien que si no estava ferit que no, però s'insistia que preferíem que hi fos ja que pintava molt malament)... però sentim crits.

Moments després baixem i veiem que ja no hi havia res a fer per evitar-ho. El company que havia estat parlant amb ell l'estava fent les primeres assistències. Tots els bombers estàvem allí al costat fent el que podíem, obrint via aèria, PLS, veient l'abast de totes les lesions... al poc va arribar l'ambulància medicalitzada.

Uns cracks! En pocs minuts estava intubat, amb massatge cardíac, amb medicació, oxigen,... el van remuntar un parell de cops. Finalment amb l'ajuda de tots el vàrem posar primer a la fusta i després a la llitera de l'ambulància.

La veritat que pels companys que el van veure caure va ser un bon trauma. La resta, imagino, que com un accident dels forts que veiem de tant en tant. Però clar, veure caure un tio des d'un tercer afecta. Hi havia mossos que també feien mala cara. Poques vegades et trobes impotent sense poder fer gairebé res i que acabi tant malament com aquest cop.

Parlant a posteriori, ens semblava que havíem tingut dues oportunitats. Per la porta impossible, ja que hi havia els dos panys tancats i una cadeneta. Amb l'escala (que ja ho provàvem) semblava la millor opció. Aquesta experiència ens ha de servir per assegurar que des de la porta distreguin la persona i potser entrar pel balcó/finestra. L'altra, pot ser molt agosarada i pel·liculera, i ja amb el tio al balcó... fer un salt amb ràpel des de sobre... però uff, pot sortir molt malament.

Bueno, després de parlar del servei al torn vàries vegades i amb el cap de guàrdia, demà tenim sessió de psicòleg. Un servei que ens dona la casa i que es va muntar fa uns tres anys com a suport als intervinents (nosaltres).

Això si, que els de Control no ens diguin “un intent d'autòlisi”, que ens diguin el que és o el que pot ser, que un intent d'autolisi també pot ser un que es vol fer mal mossegant-se la llengua, i no és el mateix!

Aquest article ha estat nomenat en un bloc de mossos (http://policiadecatalunya.blogspot.com/2011/05/davant-dun-suicidi-o-duna-temptativa.html)