Pràctiques bomberils en un cole

Els meus peques (per mi sempre ho seran) van a un cole on cada any fan un exercici d'evacuació de tota l’escola. Es tracta d'un cole gran, fora de població, on l'espai els sobra. Per això el seu pla d'emergència es basa en fer sortir a tothom cap als patis.

Feia dies que em rondava pel cap. Finalment aquest any ha estat possible. Les últimes setmanes han estat claus per tal de reunir-nos amb la direcció i acordar què podríem fer els bombers durant el seu exercici.

Vaig plantejar simular un incendi en una aula i poder desplegar mànega. Com estem a Lleida podem disposar de l'autoescala i ja posats... doncs això muntem línia fins al tercer per dins i també per fora. Però em falta alguna cosa. Ah si, i si intentem fer un rescat per la finestra? Com que tots els alumnes son menors, el millor (per a no ocupar els profes en això en lloc de la custòdia de l’alumnat) és treure un ninot (millor treure tots els 25 alumnes, però si no pot ser, no pot ser) de la finestra, mitjançant la llitera i la plataforma de la cistella. Doncs be, ara ja ho tenim acordat i sols cal tenir dia i hora. Això no ho decidim nosaltres, al cole han de trobar el dia que interfereixi menys a la franja més crítica (batxillerat i els exàmens trimestrals).

Una setmana abans ens diuen el dia, però en lloc de les 11h que semblava una hora prou bona per tots haurà de ser a les 10 o tres quarts i cinc de 9. Be, posem-nos a treballar. Això és... el torn A, jo sortint de guàrdia. I qui hi anirà? Els de torn o els que cobreixin? Com serà pel matí, si van els de torn hauran de quedar amb la resta per poder tenir el dinar mig preparat...

Be, després d'uns dies amb la incògnita de qui anirà finalment, ens trobem que a Lleida tenim un camió de baixa. El 19.31. Sols hi ha operatiu el 19.30! i el BUL. Ups, semblava que no, però el no tenir el 19.40 (aquell camió terriblement dissenyat que ja n'he parlat altres cops) sembla que si que es nota. Be, així que caldrà buscar un parell de camions... finalment son 2 BFPs de parcs de voluntaris.

Be, arriba el dia! Pel matí quedem a 2/4 de 9, per a poder fer l'explicació pertinent, amb el suport del power point que he preparat expressament per l’ocasió. Ens retardem una mica, ja que els BFP porten retard. Repassem una mica el funcionament de la plataforma, que si que periòdicament anem provant, però que cal refrescar una mica la memòria. I abans de les 9 estic ja amb tots a l’aula explicant les característiques de tot plegat.

Explico que: anirem rodejant els edificis, amb els alumnes al pati, no sabem com anirà, si s'acostaran massa o no. Entrarem per l'accés més llarg, però que sembla més segur, ja que per l’altra porta hi ha alumnes al peu mateix de la porta d'entrada. Indico també les maniobres i les configuracions dels edificis.

I finalment, l'Edu, el Santi, el Paco i jo pugem una mica abans per preparar el ninot i la màquina de fum. El Cap de Regió el trobem allí, acaba d'arribar. També vol veure com surt tot plegat.

Mentre estem parlant a peu de cole sona l’alarma, manquen 2 minuts per les 10! Això ja està en marxa!!!

Quasi d'immediat, comencen a sortir alumnes cap a fora. Nosaltres anem entrant per preparar l’escenari i fem les primeres fotos. Tot sembla molt ordenat, com si ho fessin cada dia (de fet, el 90% d'alumnes va amb autocar i en 10 minuts passen de l’aula al cotxe corresponent). Ja al pati gran hi ha un munt d'alumnes ben distribuïts al llarg dels camps de joc. L'Edu i jo pugem cap amunt i posem el ninot i la màquina de fum. Ostres, l'aula està tancada. Han tingut temps de tancar-la i tot, i en 3 minuts tothom era a baix.

Mentre esperem que arribin els camions, posem la màquina de fum a escalfar. Quan surt fum, en tirem per la finestra... els primers crits d'emoció s'escolten. Els alumnes que quedaven més a prop però sense visió s'ha  canviat de lloc per a veure “l'espectacle”. Finalment, l'aula queda plena de fum i n'anem traient per la finestra.

 

Arriben els camions. En un moment tot de bombers preparant les eines. El caporal que porta el comandament comença a recopilar informació i a distribuir tasques. En tres minuts arriba la mànega a la porta de l'aula i l'escala ja puja amb l’altra. Amb la càmera tèrmica troben el ninot i demanen de treure'l per la finestra. En cinc minuts ja sortia tot xulo amb la caputxa. El pati del cole era una barreja d'admiració i una sensació de si passa de veritat això no ho podem fer nosaltres (ells) i que de Lleida a aquí hi ha de 10 a 15 minuts...

Be, després recollim tot i fem una mica de xerrada posterior. Les coses han sortit be. Hem estat organitzats i no hi ha hagut problemes en passar el camions. A partir d'aquí? Que pot fer el cole per primeres actuacions i anar polint cosetes i detalls que surten, tant els bons per que els faci tothom, com els dolents (que aquí no n'hi havia) i que es millorin o no es repeteixin.