Un patró fet de persones

Segueixo amb el pensament negatiu de les últimes setmanes (tot i reconèixer que personalment i laboralment estic millor que mai). El problema està en que la casa segueix amb la seva tossuderia habitual, de fer el que els grans tècnics veuen des dels seus despatxos de color blanc immaculat. Sense pensar que tot això cal encabir-ho al dia a dia d'un parc de bombers. És molt fàcil pensar i escriure assegut en una cadira ergonòmica de 5 rodetes. Al parc però, tot són problemes per poder adaptar tots aquests canvis atomitzats i fer-los quadrar a la realitat. Avui, un parc de bombers, ja no és un lloc ple de camions i mànegues que cal revisar cada matí, tot comprovant que els del dia anterior ho han deixat el millor possible després d'alguns serveis. Avui un parc de bombers, especialment durant el matí, és un centre de tràmits i verificacions. 

Ningú revisa si farà temporal, vent o si hi ha perill d'incendi en algun indret de la comarca o de la del cantó. Avui fer una revisió pel matí consisteix en comptar el nombre d'ampolles i el d'espatlleres. Cada dia! Això és el més important de tot. Després ho has d'anotar a la nova aplicació. I amb això ja tens una part dels tràmits fets. Després, et surt un comunicat en que et demana revisar tot el material de rescat urbà. I apa, a treure totes les cordes del furgó i de l'autoescala, que has de buscar i interpretar els codis. Pel camí et trobes alguna mànega del dia anterior per plegar, que poses a lloc entre gestió i gestió. A corre-cuita intentes jugar amb l'autoescala nova. Però ja ha sortit alguna altra història per revisar. Un ERA que cal trobar, perquè magatzem assegura que el tens tu i que fa un mes va caducar, i no has dit res. Quan el més segur sigui que ja no està al parc... O anar a un servei de vegetació al costat del riu, ajuntar-se tres BRP, sense comandament i després de 4 hores, seguir sentint-nos sols. Ningú va preguntar si necessitàvem alguna cosa, si aniria per llarg o que des de l'ordinador de Control ens tenien controlats tot i no disposar de més recursos. Evidentment en un servei així et rebentes totes les INT d'incendi de vegetació.

Comunicats i més comunicats de noves revisions, de prohibicions i de recordatoris de modificacions i actualitzacions del PGBO. Ens passem la guàrdia llegint i revisant. Ja no recordo quan va ser l'última pràctica que vaig fer. Clar que he fet pràctiques. Porto 3 setmanes que només estic amb la nova autoescala. En començo a estar una mica fart. De fet, només l'he utilitzat un cop per a treure el Sant de la Cotxera, el dia del patró. Va ser davant el Conseller, que passava per allí a saludar, mentre estàvem muntant la cotxera per a fer l'esmorzar de Sant Joan de Déu. Oli en un llum, ni vàrem espatllar l'escala ni ens va caure el Sant. Tot un èxit. Ja es va reparar un cop (el sant) i va costar una pasta. L'autoescala, evidentment, s'ha reparat alguns cop més.

I parlant de sants. La setmana passada va ser la festa del Patró de Bombers. Ja sé que en Marc Ferrer us dirà que això ve d'una època d'imposicions espanyolistes, però hores d'ara no tenim res més. I pel que sembla, poc a poc, cada cop més parcs organitzen esmorzars, trobades i jocs lúdics per a fer una mica de grup i crear bon rollo dins el parc. A través de l'amic @codi__vermell, hem pogut veure imatges divertides de jocs a la cotxera, esmorzars i trobades amb molt bon humor. A l'@acrbomberslleida també hem vist competicions de futbol amb la Guàrdia Urbana, el SEM i el CCMM, una tarda d'inflables i xocolatada per a la canalla de tots, regals a tots els jubilats i una placa als recentment jubilats.

Perquè malgrat la poca empatia i humanitat de la DGPEIS, els seus bombers, el seu personal, tots els homes i dones que treballem als parcs de bombers, som gent empàtica, que ens agrada la nostra feina i que ens prenem la vida al parc i la vida al torn com una segona família. De fet, Agrupacions Culturals de Bombers n'hi ha a totes les regions i a la majoria de parcs grans. I el més important és que darrera unes sigles hi ha persones que amb el seu temps lliure i molta voluntat gestiones i participen en esdeveniments importants de les nostres ciutats. Hospitals, Centres infantils, Bancs de Sang i moltes altres associacions d'acompanyament a malalts de càncer o de gent amb manca de recursos acudeixen cada any a les nostres associacions a trobar la nostra solidaritat. Totes les ACR de Bombers deixem el nom de Bombers (i de la DGPEIS) ben alt. Llàstima que massa sovint la nostra direcció s'oblidi a empatitzar amb nosaltres.