Repartim algunes medalles...

Som un Cos tant descafeïnat, que fins i tot la festa de les medalles (perquè actualment només és això) no es celebra ni durant la mateixa setmana del 8 de març. De fet, des de gairebé sempre aquesta pseudo-festa no interessa a gairebé ningú. Als parcs passa sense pena ni glòria. Als torns sempre és anècdota els qui acaben anant a recollir la seva medalla, i aquest any també. En un dels grups de whats un company pregunta si algú més hi va i no hi ha resposta, i ja porta el missatge penjat una setmana. Curiosament, avui que havia d'escriure el post, he coincidit amb uns amics bombers voluntaris, ells estaven recollint la roba de bomber, per tenir-la a casa preparada i neta per marxar. Uns el divendres i altres ja dissabte ben de matí. I és que aquesta celebració de les medalles, fa més patxoca als voluntaris que als professionals. Quan vaig recollir a Sabadell (ja deu fer 10 anys) la de bronze pels 20 anys i la de plata per un servei, ja vaig copsar com majoritàriament hi havia domini voluntari. Ep, que no és cap critica cap a ells. Simplement que ells hi creuen. I l'any passat a Tremp també anava per allí. A mi em va tocar recollir la dels 25 (també de plata) junt amb el grup que venia de Borges Blanques. Cap problema. Però si que em va quedar la sensació de, si som un cos de 2300 bombers professionals, com és que no som capaços de reunir-nos tots, o la gran majoria, per a celebrar que tenim una feina meravellosa? (I no és ironia)

Fa un parell de setmanes vaig coincidir amb el Marc Ferrer (a veure si avui escric bé el seu cognom) muntant l'exposició dels 40 anys de Bombers. La història del Cos és la que és. Tot de penúries, serveis que han donat resposta a grans desgràcies, millores en funció de tots aquests serveis que han posat al descobert les misèries, la manca de recursos i d'organització. Evidentment el passat sempre és pitjor que l'actualitat. En només 40 anys és fàcil justificar la millora. Només faltaria. Ja he escrit un grapat de cops l'evolució dels camions, també la dels mitjans aeris. A l'exposició també hi ha una evolució amb els vestits d'intervenció i dels cascs. De les velles ampolles de ferro hem passat a les de fibra, no sense haver passat per la crisi de l'aigua dins els mecanismes... curiosament som l'únic cos d'Europa a qui li ha passat. Alguna haurem fet malament. Quina? Espero que algú ho acabi explicant sense embuts.

L'exposició, tot i el seu gran valor històric, no és més que el recull de l'esforç de quatre persones, que amb molta voluntat han arreplegat material vell i en desús de molts racons dels parcs. També del fons del contenidor de Cerdanyola. Perquè a Can Bombers som així. El dia que algú vulgui fer un museu amb cara i ulls, primer haurà d'anar a la casa d'alguns particulars ja jubilats a recollir velles ulleres, cascs negres, llances de pitorro o camises amb el primer escut. Esperem que passi abans que tota aquesta gent es mori, perquè els hereus, majoritàriament ho tiraran al contenidor.

I tornant a la Festa de les medalles. Ja toca canviar el format. Aquell escenari amb els cubs vermells, el pianista, l'himne que ningú coneix, el discurs del conseller de torn explicant que han entrat 1.000 bombers i bomberes nous, que la feminització del cos serà molt bona (que segur que si), que els nous vehicles, evidentment no podrà parlar de parcs nous perquè no n'hi ha ni dels parcs ronyosos que segueixen tant ronyosos com fa 10 anys ni dels barracons de la REC (quina vergonya!!!!)... però i les persones? On som les persones? Només quatre vídeos amb els helicòpters tirant aigua, les carpes del GROS (que omplen molt la pantalla i són molt boniques), forestalillos tirant de motxilla, bombers apagant un arbre ben gran, un concurs d'excarceració, una casa esfondrada i els gossos de la canina. Però on són els vídeos dels bombers obrint les safates immenjables de la porqueria de menjar dels incendis? O aquells serveis en que no tens comandament, perquè simplement no n'hi ha, amb tres o quatre camions i el bomber més antic menjant-se tot el marron? O les converses dels briefings del matí (no cal les d'esmorzar) explicant que tal camió té un suport trencat des de fa algunes setmanes, que no funciona la calefacció, que el vestit d'intervenció que vas deixar per rentar fa 4 guàrdies encara no te l'han portat, i que el mateix dia que arribi voldran recollir el de substitució (encara que no hi siguis)...

Tots els trens paren a l'ISPC jajajajajajajaja

Són petites coses que dia a dia desanimen al bomber. La gent es va cremant. Finalment, qui vol anar a les medalles? Els qui surtin de guàrdia ho hauran de fer a partir de les 7 del matí (encara que vinguis de Lleida o La Seu d'Urgell) per molt que anar a Girona costi una mica més. Si a l'ISPC les classes comencen a les 8 del matí, aquest acte comença més tard. No cal patir, que Catalunya és petita, si no surts de l'àrea Metropolitana.

El Patró, la gent ja l'ha celebrat. Com us deia la setmana passada. Ja hem fet els dinars de parc, els inflables, les proves divertides entre torns, els partits de futbol i alguna que altra esquiada. Ara hem d'anar on? A fer què? a veure els mateixos vídeos de sempre? A esperar el torn a pujar l'escenari? El pianista? La "festa" és la constatació que som un número, un peó més d'aquest engranatge atrotinat que ni té cor ni en vol tenir.

Esperaré una altra ocasió per a saludar al Jordi, l'Enric i al Miquel, perquè la gent de Girona sempre s'ha portat molt bé amb mi.