Portem ja algunes setmanes amb la nova fornada de bombers en pràctiques als parcs. Poc a poc es van adonant (o potser ells i elles ja n'eren conscients) que una cosa és el que s'aprèn a l'Escola i l'altre la realitat de coneixements que t'exigeixen els serveis. Això no vol dir que a l'Escola no s'ensenyi bé, que crec que si. Ni tampoc que als parcs es treballi diferent al que es pretén a nivell operatiu. Ans al contrari. Tot forma part d'un procés d'aprenentatge. L'únic que, segurament, el període de l'Escola hauria de finalitzar molt més tard i amb molts més coneixements que no amb els que ens arriben a parc.
Anem a pams. En prou feines saben conduir un camió. Això, per molt que (per motius d'interès econòmic personals) hi hagi qui defensi que cal demanar-ho durant l'oposició, el que si és cert, és que amb allò que fan durant uns pocs dies a l'ISPC i als circuits de conducció no n'hi ha suficient. Ni tampoc, després del període de pràctiques a parc podem pretendre que agafin un camió de bombers i ens portin d'urgència. Aquest ha de ser un camí gradual, on n'hi haurà que en poques setmanes tindran l'habilitat, mentre que altres ho agafaran poc a poc. Aquí és, on entren els parcs petits. Sortides a incendis de vegetació i assistències tècniques son una bona font de serveis per aprendre a fer conducció d'urgència amb un camió de bombers. En canvi anar a incendi d'habitatge a una gran ciutat, ja son figues d'un altre paner. Però hi arribaran, segur. Encara que segurament acabaran el període de pràctiques i seguiran no estaran preparats.
Després està tota la dinàmica de les primeres accions de l'extinció en arribar a un servei. I ho exposo des del màxim respecte. Els de pràctiques han de pensar les coses. Nosaltres, tenim clar quantes manegues hem de tirar, cap on hem d'anar, amb qui ens recolzarem, a qui li donarem les etiquetes amb el nom, per a poder fer un CACE inicial... el fet que nosaltres actuem gairebé per instint fa que la nostra velocitat de reacció i d'execució de totes aquestes accions sigui molt més ràpida. Recordo fa alguns anys, amb un grup que ja portava algunes setmanes amb nosaltres, que davant un contenidor, a plena llum del dia, se'm va fer eterna l'espera a que els "xavals" es preparessin, s'equipessin, tinguessin la mànega preparada i finalment demanessin aigua per entrar a apagar-lo. No és cap exageració, és la realitat.
Poc a poc aniran agafant els costums de cada parc (i potser de cada torn). Per sort a Lleida els 4 torns anem molt a una. Bé, tres dels 4. L'altre va una mica per lliure. Diguem que li costa assumir encara alguns canvis de dinàmiques a l'hora de col·locar els vehicles al trens de sortida i de quins vehicles acaben sortint. Però la gent de pràctiques, per sort aprèn ràpid i també s'adapta a la realitat de cada guàrdia. Llàstima que quan ja porten 4 dies en un torn han de saltar a l'altre. Pel que sembla cada grup passa una volta per cada torn i només repeteix amb el primer. Després ja canvien de parc.
Això provoca que la situació és diferent per als dos grups que passaran pel parc. Els primer, és més "verge" és amb els qui comencem a introduir-los a la realitat del parc i dels primers serveis (gairebé com observadors). Amb les excepcions d'aquells serveis més senzills. Després quan arriba el nou grup, el que ve d'un altre parc, primer ens toca ensenyar-los tot allò que fem diferent al parc d'on venen. Aquí tenim tots els vehicles, així que la meitat no els coneixen. I després que un parc de 9 té una complexitat organitzativa molt diferent a la resta. Per tant, sovint, necessitem que desaprenguin algunes coses. Recordo com quan venien els que havien estat a Sabadell, allí no saben entrar els camions rectes, perquè el parc està en un carrer amb transit i han de fer maniobra. Aquí encares a la porta i marxa enrere, molt més senzill. Però els que venien de Sabadell no ho sabien fer.
Al final però, tindrem un grapat de bombers i bomberes, que han après al ritme de cada parc. Segurament els de Reus hauran après diferent que els de Tarragona, que els de Lleida i que els de Terrassa. També diferent dels del Vendrell i dels de Cerdanyola o Girona. Simplement perquè cada parc és un món i una manera de treballar. I si, cada parc treballa diferent. Que tots veiem els mateixos vídeos de l'ISPC alguns amb quasi 20 anys), fem pràctiques similars, però hi ha parcs molt més urbans amb experts amb escalada i altres on l'expert és d'excarceració. Per tant, les hores finals a cada "modalitat" son de quantitat i qualitat ben diferents. Penso que que el guió de tota aquesta gent hauria d'estar més pautat i no deixat a la possibilitat diària de fer les pràctiques obligatòries, que sovint, ens parcs gran no es poden fer pels serveis i grapat d'activitats que ens toca fer durant el dia a dida de cada guàrdia. I no només això. Possiblement estigués bé plantejar-se dos mesos abans d'acabar l'Escola, fer la meitat de pràctiques als parcs. Després tornar a l'ISPC a acabar de polir tot allò après als parcs i finalment fer l'ultima ronda de parc. Segur que li traurien més suc.
I com sempre he dit, és un plaer i una motivació més tenir sang nova als torns. Siguin verges o amb els "vicis" d'un altre parc. Tothom amb les seves ganes d'aprendre suma. I sumar és l'essència d'aquesta feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada