Molts àmbits i molta coordinació

Poc a poc, la concepció de la gent respecte als bombers, ha anat canviant. Ja no som només els que anem als incendis i netegem el terra després d'un accident. A mesura que els mitjans audiovisuals han anat també formant part de Bombers, la nostra feina s'ha fet cada cop més coneguda arreu. Aquesta setmana s'han emès diferents resums i raports de l'operatiu dels Bombers de la Generalitat a València. Que es suma als de les setmanes anteriors amb resums de la feina del GRAE, del GROS, del GEM, tot a mesura que s'hi han anat afegint els diferents grups de treball específics que disposem.

En el fons, estem perdent una mica aquella imatge "entranyable" de la cançó infantil, dels bombers del bigoti tort i la camisa bruta, per a començar a ser persones que fan coses molt complicades i tecnificades, per tal d'ajudar a la ciutadania, dins del nostre àmbit operatiu en emergències de tota mena. Quan hi ha pluges i salvaments la gent pensa en bombers. Quan hi ha grans incendis, amb qui primer pensen és en bombers. Especialment pel seu alt grau de coneixement, d'organització i infraestructura tecnològica.

Observant això i alhora contrastant-ho amb les mancances en protecció civil i d'organització que estem veient, encara, a València, podem començar a entendre perquè algunes comunitats volen una Llei estatal de Bombers, que els unifiqui i aglutini. Per descomptat i sempre mirant-ho amb ulls de bomber de la Gene, a nosaltres això ens podria lligar de peus i mans. Ens podria equipar a altres cossos d'emergències menys preparats i optimitzats com el nostre. I també faria evident la gran diferència que hi ha entre uns i altres. I això és bo o dolent? Doncs tot dependrà del ús que se'n vulgui donar. I també ens podria posar a la cua per l'arribada de nous recursos.

Si el que es vol és equiparar a tothom a estàndards operatius de tipus europeus, en general serà bo, sempre que es respecti que qui té una bona trajectòria se'l permeti seguir sent motor i no se l'utilitzi només com a objectiu. La conseqüència podria ser la d'aturar totes aquelles iniciatives que els "més avançats" necessitin per seguir millorant. Aquesta ha estat sempre la gran por dels qui ens dediquem a fer de bombers a la Gene. Un altre punt que sempre ha creat discòrdia és el qui lideraria un gran servei. Però vist el que es veu ara mateix, de moment no cal patir. No hi ha líder. Ni tant sols la UME està al cap d'avant d'una emergència d'aquesta magnitud. I com la suma de partits no dona per a fer un 155, en aquest cas, que possiblement estigués justificat, no el veurem. Els números polítics no surten.

Des del nostre punt de vista, Bombers podem ser capaços de liderar un operatiu tant o més gran com el que hi ha a València. Aquí s'han aglutinat un bon grapat de mitjans operatius d'altres comunitats i altres tipologies com és la part sanitària, l'epidemiològica, la de l'ordre, les revisions i inspeccions tècniques a totes aquelles instal·lacions que ho necessiten (dipòsits, cisternes, instal·lacions de gas soterrades o no) i un llarg etcètera d'àmbits a tenir coordinats. De fet parlo de Bombers, perquè és el que conec més profundament. Però Protecció Civil i Salut també formarien part d'un equip de coordinació i lideratge d'una gran emergència.

Al final els recursos en una gran emergència són la suma de molts recursos específics. Diferents especialitats actuant en una mateixa emergència. Sovint multiplicant-se els recursos per la suma de diferents cossos i unitats. És per tant necessària la figura de la coordinació. A quin nivell? De qui depèn? Doncs per això cal tenir Plans d'Emergència molt ben preparats i dimensionats de forma modular. Les unitats de logística, les d'intendència, les del rescat aeri, les dels gossos, submarinistes, especialistes en detecció de gasos i tòxics, la gent que ha de fer gran mobilitzacions (sovint amb maquinària externa), sanitaris amb especialment valor els de l'àmbit de les urgències i així anant sumant especialitats. Amb el que podem fàcilment deduir que no hi ha només un líder, sinó que n'hi ha més d'un per a cada especialitat. Amb una coordinació superior. I així tantes coordinacions com siguin necessàries fins arribar a un gabinet tècnic de crisi.

Però no és tant important qui ho fa, sinó que qui ho faci tingui la capacitat i l'experiència necessària per portar-ho a terme. A Catalunya tenim grans analistes, grans especialistes en riscos tecnològics, en rescats de muntanya, en rescats aquàtics i grans especialistes en estructures col·lapsades. També amb telecomunicacions i informació geogràfica. De vegades ens deixem enlluernar perquè el cos X tenen un parell de camions nous molt espectaculars. Però tenen gent per treure-li rendiment? Sovint obviem la resposta suposant que el camió o la tecnologia Z va acompanyada de formació. La qual, més sovint del que ens pensem no existeix.

Hem de valorar tot allò què tenim. No només els nous camions de bombers (que ens agradaran més o menys), els equipaments que porten aquests camions, el coneixement específic de les diferents especialitats (o no especialitats) i també sovint, de la nostra estructura, que sent modular, és capaç d'adaptar-se a multitud de serveis i de dimensionar-se fins aconseguir l'objectiu final. Quin és? Principalment la coordinació. Quan hi ha coordinació tot sembla molt més fàcil. Encara que sovint estiguem fent actuacions a l'abast de molts pocs cossos.

gestions de grans emergències

Aquesta setmana no podia deixar d'escriure sobre el malaurat aiguat a l'àrea metropolitana de València i la gestió genèrica de l'emergència que allí encara es viu. I que es seguirà vivint durant encara algunes setmanes més. De fet, les imatges no són tantes. Cotxes i fang, persones amunt i avall, algun polític fent escasses declaracions, que a més han de tornar a sortir per demanar disculpes pel que han dit a l'anterior compareixença. Exèrcit, Protecció Civil, Bombers i molts i molts voluntaris. Ampolles d'aigua, bosses amb molt de tot, entrepans i alguna botiga oferint el poc que té. La conclusió a primer cop d'ull és de caos i alhora que no tot el que hi passa es coneix.

És complicat començar a posar ordre a aquest caos. Igual com ho ha de ser la gestió de tots aquests punts que us he posat. Però cal fer-ho. De fet, Protecció Civil viu de fer Plans d'Emergència, els dels riscos  tecnològics (majoritàriament d'empreses potencialment perilloses, la seva supervisió i compliment legislatiu), els riscos naturals, com són els plans per nevades, calor, COVID, Vent, Pluja, etc... Aquí a Catalunya en tenim un grapat d'exemples. NEUCAT, VENTCAT, INUNCAT són noms i acrònims que els ciutadans ja ens hi hem acostumat. Fins i tot n'hem fet pogut fer befa algun cop. Però vist el que ha passat a València, els Plans han de ser-hi i han de ser seriosos.

En una gran emergència, primer has de conèixer quins són  els objectius temporals a plantejar-se. En cas de fortes pluges, en un primer moment, saber on i quant ha de ploure hauria de ser la prioritat. Amb això ja pots començar a moure recursos i a fer avisos a la població. Aquí tenim l'exemple de 2019 quan el Gloria gairebé desborda els tres rius que passen pel centre de Girona. Des de la DGPEIS s'hi va desplaçar recursos de tot Catalunya. Des d'algun bomber de Lleida amb el camió corresponent fins al Conseller d'Interior, que vivia sobre el terreny l'evolució d'aquella alerta. Recordo com al parc de Girona s'hi va portar també el camió de comandament (que altres comunitats tenen en negre) que tenim en color vermell llampant. Allí el GROS i un grapat de camions i bombers d'arreu de Catalunya estàvem per si calia fer-hi alguna cosa.

Per tant, en una gran emergència ens cal un centre de comandament suficient. Suficient per a gestionar recursos, fer plans d'acció, valorar sobre el terreny on hi ha les prioritats i saber de què disposem. Al final, com qualsevol gestió, es tracta d'utilitzar els recursos allí on fan falta. I si no en tens, els busques. En totes les imatges que s'han vist a les teles, jo no n'he trobat cap del centre de comandament de l'emergència. Un despatx? Una carpa? Un edifici de la conselleria? l'Ajuntament? On està el centre de decisió d'aquesta emergència? Qui la porta? Qui n'és el responsable? Una raó també podria ser que ens amaguen qui gestiona tot això. Ja sigui perquè si surt malament (com sembla) no es pot assenyalar a un culpable, o perquè es vol amagar qui i com s'organitza un operatiu d'aquesta mena. Però a Catalunya fàcilment podem veure un lloc on es pensa i es decideix. Potser acaba parlant el Conseller o fins i tot el President, però darrera seu hi ha els diferents responsables de les agències d'intervinents. Bombers, SEM, Mossos i Protecció Civil. A València l'únic que veiem és el President de la Comunitat amb un peto vermell, on no hi posa ni el logo del seu govern. Totalment improvisat.

Després cal canalitzar tota l'ajuda. Decidir quines prioritats et permeten triar amb coneixement i solvència quins recursos demanaràs i/o acceptaràs. Perquè no tot s'ha d'acceptar. No pots saturar les carreteres de camions de roba quan encara hi has de treure el fang. No pots omplir les carreteres de voluntaris quan acaben col·lapsant les vies d'entrada dels recursos més especialitzats. Grues, camions de rescat, vehicles amb bombes per treure aigua, generadors d'electricitat, menjar i beguda pels intervinents. Relleus del personal. I poc a poc anar obrint via per l'entrada dels següents recursos. Dir-ho pot semblar molt fàcil. Però portar-ho a terme no n'és gens.

Per la tele també s'ha vist com en mig del fanguer hi havia un magatzem on s'acumulaven centenar de bosses de plàstic amb: roba? menjar? medicaments? eines? I després qui ho tria? Què se'n fa? És curiós com alguns amics m'han demanat com fer per enviar ajuda o recursos. A tots els hi he dit el mateix primer parleu amb Protecció Civil de Catalunya (o alguna ONG de prestigi) per a que us diguin què cal i què no. I on s'ha de portar. Perquè a l'era de les xarxes socials, rebem desenes de missatges de gent que demana menjar, bolquers i roba d'abric. Però això qui ho ha demanat? Molt possiblement les ONG habituals com Creu Roja, Metges sense Fronteres, Càritas i altres tenen magatzem logístics amb l'ajuda ja preparada (perquè és la seva labor i ho fan molt bé), empaquetada, codificada, paletitzada disponible per enviar a València o al Camerun si fes falta. La improvisació no existeix en la majoria d'aquests casos. De fet, no recordo ni que m'hagin enviat una crida especial per donar sang.

Segurament en aquesta emergència s'ha prioritzat la política a la gestió real i efectiva de l'emergència. A més de la manca de previsió a l'hora de fer els avisos (potser sempre va ser tard) on no pots fallar és en saber dimensionar a què t'enfrontes. Has de saber parar, mirar, interpretar i saber si allò és molt gran o és encara més gran. Pel que sembla el mateix vespre es fa refusar un grapat d'ajuda d'altres comunitats. Sembla que si no eren amigues no hi havien d'anar. No quedava bé per la imatge. Però el que no queden bé són els vídeos i àudios d'un grapat de bombers de molts llocs de l'estat dient que estaven activats i que els van fer aturar per fer-los tornar. No havien acceptat la seva ajuda. Tampoc ha estat bona la imatge de polítics, de tots els colors, visitant els carrers encara enfangats, plens de desapareguts. Els polítics se'ls ha de veure a les rodes de premsa al costat dels tècnics d'emergències, que han de ser molt visibles.

Em dol enormement veure riuades de persones, vingudes de tot arreu, enmig del caos, provocant encara més caos. Els voluntaris, per molta bona voluntat que tinguin, gairebé sempre acaben fent nosa a la mateixa emergència, creant sovint una emergència paral·lela. Els voluntaris han d'actuar sempre sota el paraigües dels gestors de l'emergència. Han de dependre d'ells: On van, què han de fer, quan han de descansar, esperar, actuar. Aquest serà el seu treball més valuós. Una riuada de persones no és mai efectiva. Això és el rescat de persones, cases que han caigut, aparcaments soterrats plens d'aigua i sobretot, moltes víctimes i damnificats.

Per acabar. Molta empatia amb tots els companys i companyes que formen part de l'operatiu de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Sou molt generosos. Però també cal recordar que estan en un lloc on aviat començaran les malalties, els virus, els bacteris i la insalubritat començarà a apoderar-se dels carrers i les aigües estancades per tot arreu. Protegiu-vos, us volem a tots sans i estalvis.

Ni hores Extra ni temps parcials

Una de les coses que més m'al·lucinen d'aquesta casa és el GRAE muntanya. Quan al perfil del seu Instagram hi pengen el resum setmanal, o algun membre penja fotos, no em puc estar de badar i de tindre enveja sana cap a ells. Hi ha imatges molt emocionants de rescats gairebé impossibles (a ulls profans), els helicòpters, que sempre m'han captivat, són també un bon punt de crida. Però quan veus parets ben altes i espectaculars com les dels rescats de la setmana anterior, em cau la baba. Cal reconèixer-los la gran feina que fan. Especialment per difícil i complexa. I a nivell mediàtic el fet diferencial que periòdicament publiquen el seu propi resum d'imatges i l'explicació dels rescats. Enhorabona.

En un altre punt està la difusió que es fa del GRAE submarinistes. Aquí no hi ha helicòpters ni grans parets. Només aigua de riu, de pantà o a la primera costa de mar. La feina segur que és (i em consta que ho és) tant o més complexa que els seus bessons de muntanya. Però ells la majoria de vegades busquen i troben gent que ha perdut la vida. Anar al fons d'un llac, fosc, fred i amb risc de topar amb alguna branca o fang per quedar-s'hi enganxat ho fa encara més complicat i esperpèntic. Per això, que tot i que no ens poden oferir grans notícies (en el sentit positiu) ni grans imatges, realitzen una tasca de gran valor i dificultat. Enhorabona per partida doble.

Però la casa no només em sorprèn per tenir i disposar de gent molt bona i especialista, sinó que també ho fa quan ens vol fer la pirula amb qüestions com l'horari o la disponibilitats del nostre temps de treball repartint-lo al seu pur interès. Qualsevol que hagi participat en una negociació de Jornada i Horari (sigui per especialitats o per generalistes) ha pogut veure la imaginació de la casa a l'hora de fer-nos colar un grapat de coses. Quan alguna cosa li interessa, no té cap problema en acceptar-te una modificació, quan no li interessa clarament et diu que no. Però de tant en tant hi ha temes que es colen a les noves versions del procediment en qüestió. Una coma que desapareix, una frase nova en mig d'un paràgraf que porta ja alguns anys escrit, uns números que es multipliquen o divideixen en funció de situacions que la casa vol modificar...

Algú dirà que això és més un problema dels sindicats, que han de revisar els documents quan els hi envien. Bueno, a vegades arriben correus amb nocturnitat i alevosia. Un divendres a la tarda, a última hora... així és més fàcil que te'l colin. Després arribes a la reunió amb la versió acabada de baixar o imprimir i casualment trobes algun paràgraf canviat, del que mai ningú t'ha avisat del canvi. És com trobar una agulla en un paller.

Altres cops però son (som) els mateixos sindicats qui ens posem de peus a la galleda. Amb la sensació que s'ha de fer el correcte, de vegades la mateixa casa et sap provocar errors de principiant. Per exemple. A la casa no li interessa que hi hagi personal que es canviï un grapat de guàrdies seguides, per a que no puguin desconnectar de la feina massa temps. Solució. No es poden fer més de 3 guàrdies en 8 dies. Llavors ve quan alguns sindicats volen ser més papistes que el Papa i demanen que tampoc en el cas de les hores extra. Que amb la Llei de Riscos laborals a la mà, que si no es pot, no s'ha de poder fer mai. I va la casa i finalment diu que si. I ja l'hem liat. Els bombers el que volen és poder fer hores extra. A ells què els hi dius que no poden treballar guàrdia si guàrdia també. La qüestió és poder fer pasta per anar de viatge o comprar-se l'últim model de moto o BTT.

El problema però és un altre. El fons de no fer hores extra s'ha de plantejar en el sentit de forçar que la casa posi bombers i bombers suficients per poder tenir parcs amb personal suficient per tenir parcs amb 4 o 5 bombers de guàrdia cada dia. I això encara no es compleix. Doncs mira que han entrat 1.000 persones noves. Per això es feien tantes hores extra! Clar, en aquell moment a la casa li interessava que tots aquells que volien venir, ho féssin, assegurant-se sempre que un grapat de bombers i bomberes tinguessin la possibilitat de fer-ho. Però ara tenim les restriccions del Departament d'Interior i d'Economia. Cal minimitzar el nombre d'hores extra. Sigui com sigui. Per una banda fent que els especialistes facin com més presències millor, així si manca gent als seus torns fa que entrin sense que compti com extra, només com a jornada presencial (pràctiques, exercicis, etc) restant-ho del compte horari. O en el cas de Bombers, intentant colar un Pla de Carrera que també vol anar en aquest sentit. Un grapat de presencies per a fer activitats que en un altre moment es pagarien com a treball extra (retens a correfocs, revisió d'equips externs, confecció de plànols, plans d'emergència...) que com que no és la feina pròpia de la guàrdia ho han de maquillar com a Pla de Carrera.

Un bomber fa guàrdies per anar a incendis i accidents. Ha d'estar preparat i ha de fer pràctiques. No s'ha de dedicar a fer altres coses. Per això es va inventar l'horari mixt. Es vol algú que revisi documents? Que faci cartografia? Que vagi a tots els retens del món mundial? Inclòs la F1, MotoGP, piromusicals, simulacres.... Pots tenir un gran grup de persones, que amb horari mixt dediquin una part de la seva feina a fer de bombers per les emergències i una altra part de l'horari a una feina alternativa, complementària i també dins l'àmbit bomberil. Gent a la que triaries per la seva capacitat, per la seva voluntat de fer-ho, per tenir un objectiu que si permeti superar expectatives a fer "només" de bomber.

 

Evidentment calen més bombers i bomberes. La solució ja l'estem aplicant. Alguns ja tenen horari mixt i altres horari adaptat. La necessitat real de fer activitats que no es poden fer de manera normal a partir d'un parc, no s'ha de cobrir ni a base d'hores extra ni a base de treure una guàrdia als bombers per a que tinguin una bossa d'hores a disposició de la casa. La solució passaria per tenir "especialistes" en Retens i plans d'emergència, "especialistes" en Prevenció i xerrades a escoles i entitats. "especialistes" en mapes i actualització de recursos sobre el terreny.

Potser caldria pitjar el botó del RESET i plantejar-se noves especialitats, grups, grupets i parcs amb segons quins vehicles especials. Possiblement ens cal començar de zero per trobar un nou camí i no anar posant pedaços constantment perquè la ruta triada no va en la direcció d'una de les parts.

El trunyo del nou Furgó de Salvament

Això del risc estacional i els boletaires poc interessa. Com deia a l'anterior post, sembla que la casa tampoc hi té massa interès en dotar-lo de recursos. Amb els helicòpters i algun parc ja n'hi ha prou. Després quan haguem d'activar el procediment de recerques ja veurem d'on treiem els recursos... Respecte a l'últim post, aquesta no ha estat una setmana on hagueu llegit gaire. Bueno, hauré de tornar als títols cridaners per a cridar-vos l'atenció. Però el més trist no és el titular, sinó que és realment així. Aquesta setmana m'ha tocat fer-li la revisió del matí. Calaixos atapeïts de caixes, que cal baixar una a una. Obrir-les i comprovar que tot el que contenen hi és (com si no tinguéssim res més a fer durant la guàrdia). Després comença a enfilar-te per baixar els coixins neumàtics (que pesen un colló). Ah, i com el "Traça" et demana recomptat ampolles d'aire i espatlleres, doncs acabes baixant la estrambòtica estructura que els aguanta. Fan palanca amb el peu al lateral del camió, poses les mans més amunt del cap. Finalment fas força per a donar la volta a les 4 ampolles d'aire i que et quedin plantofades davant la cara. Algú es fotrà un bon nyanyo.

Encara no he descobert la utilitat de tenir un generador de 400V i varies preses de 230V, quan pots fer anar tot l'equipament sense necessitar-lo. Ni els focos. Si l'anterior furgó ja va morir de fàstic (a partir que van canviar l'equip d'excarceració elèctric per un de benzina). Doncs ara només servirà per engravar-lo el dia que algú i pensi. Però en serveis poques vegades es farà anar.

I parlant d'inutilitats... l'equip de pressió que porta el furgó entre el seu darrera i el seu interior. Un equip sense cap mena de sentit, ocupant un espai que serviria per a descomprimir armaris i que únicament serveix per portar més aire que material útil. Resultat? Un trunyo de furgó de salvament. I això també m'ho ha compartit gent d'altres regions que també el tenen.

Que si, que el que porta com a puntals telescòpics i hidràulics, els equips d'excarceració a bateria i a motor, les eines de serra, tall i la cargoladora amb percutor. Molt bones eines. Però per portar això no fa falta un mamotreto que ocupa mitja carretera. Amb un furgó 4x4 era suficient. Hi havia prou espai. Sempre que l'utilitzéssim correctament. No com ara que portem aire a baix i al mig i el pes dalt de tot. Per cert, no sé qui li ha mirat l'ergonomia, però el titular devia estar de vacances i el becari devia ser molt tendre.

Però la setmana ha portat més coses. Les guàrdies al parc, coincidint amb gent que va anar al servei on un camió es va estampar contra una casa a Lleida ciutat. Cap dels que m'han explicat detalls parlen de caos, al contrari. Sembla que els bombers som molt organitzats i per fi tractem els serveis de fora cap endins. Per tant una de les primeres coses a fer era treure la gent i conèixer exactament la dimensió del servei. I és que quan et trobes amb amb un servei poc usual i amb mota afectació, el que cal fer és coneixes a què t'enfrontes. I no agafar el primer gran problema i tancar-hi. Són serveis on per a gestionar moltes coses t'has de dedicar primer a fer recompte del què hi ha. després demanar els recursos, planificar i finalment actuar amb la lògica del qui realment domina la situació. Jo no soc cap expert en grans emergències, tot i que algun curs he fet. Però cal anar recordant periòdicament com afrontar aquesta mena de serveis. A Lleida de tant en tant et trobes amb aquesta mena de serveis. No t'has de deixar enlluernar. Dir-ho és fàcil, fer-ho ja has d'haver entrenat.

Quan el risc és estacional

Poc a poc m'aniré posant a lloc. Els primers dies han estat de coneixement i d'adaptació al fet que a partir d'ara faré menys guàrdies. Per sort mantindré el meu torn a Lleida cosa que em permetrà mantenir les rutines de torn. Són 18 anys al mateix interval horari, encara que poc a poc la gent hagi anat canviant. Des d'aquella primera guàrdia només en queda un (i jo). Tot i això el torn "original" també hi és integrada més gent. Varen venir una mica més tard, però són part de l'essència del torn D. Amb la certesa que en acabar l'estiu canviava l'horari, he gastat totes les festes i compensacions que tenia acumulades fins ara. La veritat és que entre agost, setembre i el que portem d'octubre, amb el nombre de guàrdies fetes, no omplo els dits d'una ma.

Així no és fàcil parlar dels problemes del dia a dia en un parc de bombers. Cert. Però faré l'esforç, perquè anar al parc ho he fet un grapat de cops, gairebé cada dia l'última setmana. Ah, i també vaig fer un canvi de guàrdia al torn anterior. A l'igual que ens va passar a nosaltres, al començament de l'any va canviar mig torn, també amb gent més experta. A Lleida tots els torns hem augmentat la mitjana d'edat. Això significa menys "frescor" però també més experiència. Una cosa va per l'altra. Els darrers anys els torns eren un neguit continu per a veure qui feia la pràctica més complexa, més espectacular i també per practicar com a bojos coses que poques vegades ens calen (i parlo d'obertura de panys). Al final, a Lleida, amb autoescala i entrant pel balcó o una finestra accedim a gairebé tot arreu. Que no vol dir que un dia calgui desmuntar un pany.

Les últimes setmanes ens ha arribat el nou furgó de rescat. A altres parcs els hi ha arribat el BUL, el BUP o el BNP. Fa uns dies vaig estar a l'Hospitalet de Llobregat. Tenen el BUL i el BUP nous. Que amb l'autoescala i el BRP els queda una cotxera que fa molt goig. Ja només els queda canviar el Furgó, que és el Mercedes típic. Un model que quan ens el van vendre ja es veia antiquat. Aquestes coses que feia el Servei Tècnic. Feia licitacions tant mal fetes que podia arribar fins i tot un Ssangyong com si fos un bon 4x4. I és segurament el pitjor dels vehicles que s'han comprat a Bombers. Aquest i els BRP Renault de fa una quinzena d'anys. Em sembla que ben pocs en queden.

Tornant al tema dels torns "envellits". El nou furgó ha promogut que tothom estigui a la cotxera o al camp de maniobres utilitzant les noves eines. Els puntals són un bon repte per a tots per tal d'ajustar les nostres idees als capricis de la física. I abans de posar un puntal cal fer un bon anàlisis de totes les variables. No és només un tema de pujar i que no baixi. També hi ha els moviments laterals i un cul de camió pot acabar basculant... Quan vaig ser a l'Hospitalet, el torn estava "jugant" amb l'autoescala. A més d'unes sessions extra per la resta de personal amb maniobres per actuacions en serveis radiològics. I és que aviat han de fer un simulacre a un hospital oncològic.

A Lleida també tenim instal·lacions radiològiques. A més dels hospitals i centres sanitaris, amb els aparells de raig X i i de ressonància, hi ha un grapat de fonts radioactives. L´oncologia sovint utilitza aquest tipus de fonts per curar malalties. I en tenim més a prop del que puguem pensar. També en ús industrial. Els antics parallamps (pràcticament s'han substituït tots) o aparells de mesura del gruix i densitat del paper, en nivells de dipòsits o en identificació de metalls en deixalleries de ferro. I segurament els aparells que fan més quilòmetres, la radiografia industrial i la determinació de la compactació i humitat del sòl.

Així que feina per estar al dia i preparats per a tota mena de serveis en tenim. I en això estem. Quan no obrim i rebentem la porta d'un cotxe, apuntalem una paret o intentem que no bolqui un camió. A més d'apagar incendis, fer maniobres "transicionals" i controlar els fums d'un incendi. Tirar aigua amb els nous monitors dels nous camins nodrissa o controlar la temperatura amb la càmera tèrmica de la cistella de les autoescales.

Des de fa algunes setmanes, ja estem en mode tardor/hivern. Hem deixat les maniobres de tirar aigua en marxa i de moto-serra per la primavera que ve. Ara toca incendis d'interior i rescats. Imagino que de la mateixa manera que a l'estiu està tot activat i preparat per a que al mínim avís de fum s'activi tot el sistema. Ara amb el bum estacional de boletaires, excursionistes i escaladors, devem tenir de dijous a diumenge tota l'operativa dels Punts de Transit ajustada per sortir, els parcs de muntanya activats i sobredimensionats, els helicòpters a peu de bosc i totes les càmeres de vigilància mirant els bosc. Si a l'estiu som capaços de tenir tot activat per un grapat d'arbres, ara que parlem de persones, també, oi?

la continuïtat d'unpobrebomber

Arribats fins aquí hauré de fer alguns ajustos. Després de més de 14 anys sent el "pobrebomber" sempre he tingut clar com seria el final d'aquest bloc. Tranquils, encara no ha arribat. Però si que algunes dinàmiques possiblement canviïn. El treball a torn i les gairebé 70 guàrdies són l'estat natural per un "pobrebomber" però això ha canviat. Des de fa pocs dies he canviat a horari mixt. Segueixo amb el meu casc de color groc, sent l'últim de la fila en la gran majoria de serveis, només per davant dels, cada cop més nombrosos, bombers de les últimes promocions. I tot i així hi comença a haver molts caporals i sergents de promocions més recents a la meva. En aquest sentit hi ha molt bona gent que m'ha avançat per l'esquerra i per la dreta.

Passar a horari mixt significa menys guàrdies, menys parc i segurament veure les coses d'una altra manera. En aquest sentit em tocarà estirar i acompanyar la guàrdia de suport del GRIT i millorar la relació entre aquest suport i els parcs amb el furgó de riscos tecnològics. Aquest punt no és part del concepte del pobrebomber, però la resta de guàrdies si que ho son. Per això, després d'un parell de nits donant voltes a la qüestió, el pobrebomber ha de seguir.

Com canviarà el bloc? No ho sé. Tampoc és el mateix quan vaig començar que ara. Al començament necessitava dos o tres dies per publicar. Esperava sense cap mena de criteri a penjar els posts amb l'esperança que hagués passat prou temps entre una publicació i una altra. De forma natural la publicació es va estabilitzar a un cop per setmana, i el dilluns és el dia que ha acabat sent el de les publicacions d'unpobrebomber. No només això, sinó que a les 6 del matí estava tot preparat i programat per a donar llum verda al nou post. Sempre he estat persona d'ordinador, amb el temps he millorat la manera d'escriure i també he escoltat quan em dèieu que deia frases massa llargues (escrites directament des del meu cap). Els últims anys, tot aquest procés s'ha optimitzat. La teoria de les 10.000 hores serveix millor que mai per explicar la meva evolució.

Per tant, poc a poc anirà canviant, no en l'esperit crític. Però possiblement en que ara tingui accés a molta més informació i que d'algunes coses no en pugui parlar. Com tampoc ningú treu a la llum molts detalls de la seva feina, jo tampoc podré explicar la meva d'oficina. Simplement perquè no toca. Possiblement pugui explicar millor que mai perquè funcionen les guàrdies de suport, com funciona un centre de comandament de bombers i seguir aplicant el meu sentit crític (que no criticar ni posar pals a les rodes) aquells serveis i situacions que segurament a mi i a molts us grinyolen. Sempre vistes des del punt de vista del bomber de casc groc, perquè a les guàrdies és el que porto fent des de fa 30 anys i així seguirà sent.

No em canvio el casc groc per cap altre, ni l'hi incorporo cap mena de marca, simplement ho combinaré amb feina de gestió (oficina). He donat classes a l'ISPC, he explicat prevenció als instituts de Lleida i he acollit estudiants en pràctiques al meu parc. Des d'ara m'implicaré encara més dins el GRIT.

Prenc el relleu de gent molt bona. Començant pel Sanromà i el Nonó, que em van introduir en aquesta especialitat per allà el 1995 (al meu bàsic), seguits per gent com el Jordi Sancho i el Sebas (i el contenidor d'amoníac), després va venir en Salve i en Perona. Sense oblidar als diferents tècnics que han passat per 'especialitat. L'Ernest Cuartielles un dels primers tècnics a tornar a bomber, posteriorment l'Albert Ventosa, en Sebastià Massagué, l'Enric Pous son noms que a tots ens han fer aprendre un grapat de coses. El Miquel de Valls i el Xesco com a grans referents. Ja més recentment, en Toni Gómez, l'Àlex Tortras i el gran Xavi Sabaté han estat el trident que ha portat aquesta especialitat a les portes de la Champions bomberil.

Seguint amb el símil futbolístic, surto al terreny de joc per donar continuïtat i joc a un gran equip que, des del 2019 quan es va fer el primer curs GRIT, ens acompanyem mútuament. Estic segur que en un futur no massa llunyà en sentireu a parlar. Gent molt potent en detecció, en recerca d'informació d'empreses, especialitzada en productes químics, expertíssims en cisternes, en biologia, en radiacions en organitzar i actualitzar temaris i cursos... Els que ho han deixat, els que continuen i els que s'incorporen. Tot un honor formar part d'aquest potent equip.

Bombers i els canvis imprevistos

Ja ha passat una nova setmana a can bombers. Hem pogut veure com la consellera d'interior finalment ha anat a veure els bombers. Ja tocava, ha trigat un parell de mesos a adonar-se que també hi som i que també tenim necessitats.

La primera visita va ser més protocolaria i sota la demanda dels sindicats de reunir-s'hi. Va aprofitar per a fer una primera reunió amb tota la cúpula bomberil i més tard per a fer-ho amb les diferents organitzacions sindicals. Això no vol dir que abans no s'hagués reunit en petit comitè amb la nostra direcció, però podríem dir que aquesta va ser la primera de forma oficial i pública.

Cadascun dels sindicats hi va exposar el que va creure oportú segons la seva ideologia. I tampoc va passar per alt que la nova promoció de bombers i bomberes arrossega un bon grapat d'incògnites i que provocarà disfuncions a molts parcs. Una de les raons és que la majoria d'obres d'acondicionament de vestidors no s'ha fet.

Bombers arrosseguem el mal endèmic de la manca d'inversió en infraestructures. Això ha portat a l'envelliment de la flota, que s'està posant al dia a marxes forçades. Però canviar 300 camions de cop és impossible, per tant estem immersos en un procés de canvi al que encara li queda molt per finalitzar. Amb els camions arriben noves i millors eines. Però els parcs segueixen envellint.

Cal comprar terrenys, que els ajuntaments els cedeixin, ubicar i planificar nous i millors emplaçaments que els actuals. Tot això és una feina lenta on sovint no tot depèn de Bombers. El que sí depèn de nosaltres és com han de ser els parcs. Més grans, més espaiosos, més pràctics, amb vestidors per bombers i bomberes, on hi càpiga tothom. Generalistes, GRAF, Canins, GRAE, els ECO, EPAF, forestalillos i qualsevol altra especialitat o no hagi de tenir espai al parc de bombers. Ah, i que hi hagi habitacions per a tothom. Feina gens fàcil en la situació actual de la majoria de parcs.

Construir sobre una cosa feta és molt complicat. Però a la part operativa és més fàcil el progrés. Començant pel GRAF que porta més de 25 anys evolucionant. Però també el GRAE. Els rescats són una tasca molt complexa inespecífica que Bombers ha sabut treballar. Gent, material i formació han donat el seu resultat. Cada cap de setmana els rescats es comptabilitzen per despeses.

Avui però us vull ressaltar la tasca del GROS. Les últimes setmanes he tingut la sort de poder fer un curs d'habilitació de GROS01. He compartit aprenentatges amb gent d'altres regions, amb gent sense experiència específica i altres "veterans" que porten força guàrdies a la Sala Central de Bombers. Tots ben motivats d'aprendre, de millorar, de practicar i sobretot d'aportar el nostre granet de coneixement. Amb el desig d'ajudar a que la gran maquinària de Bombers funcioni en un moment tant crític com és els incendis forestals, especialment en el moment del desplegament de mitjans.

Ha estat una gran experiència. He conegut encara a més gent de bombers. He descobert una gran (de tamany) organització que operativament va, segurament, un pas per davant a moltes altres entitats. Seguim anant coixos en compres, licitacions, pressupostos, seguiments i controls d'equips, renovació de materials. Ens manca encara l'enllaç entre Cerdanyola i Mollet (Operativa i Escola).

No tot són flors i violes. Sovint els canvis a can bombers són imposats. On va un furgó de risc químic, on hi va una furgoneta logística, on hi va un parc de suport operatiu, on han de fer les guàrdies els GRAF (les diferents seus territorials). Són sovint (pràcticament sempre) font de problemes. I possiblement sigui la casa qui crea el problema. Primer vol imposar el canvi, sense resoldre cap de les incògnites, després resoldre-les al seu favor a mesura que es plantegen. I així no es pot créixer. Som una organització molt gran, amb moltes persones que no ens podem permetre la improvisació constant (per molt planificada que sigui). Qualsevol canvi té conseqüències i aquí mai es tenen en consideració. És com l'efecte papallona. Mous una cosa sense saber el que fas i et pot desajustar qualsevol altra part d'aquesta casa.

Veurem com acaben les noves barques de salvament marítim, els nous parcs territorials GROS i els de furgó de risc químic. El que sí que seguiran en precari són totes les guàrdies de suport. El que dèiem, la papallona dels nous D00 ha fet caure moltes coses.

especialització bomberil

És curiosa la diferent interpretació que fem de les coses. En aquest cas em refereixo al post de la setmana passada. Per una part era una crítica al fet que constantment ens posin en alerta sobre la possibilitat de patir grans i terribles incendis. Cada dia hi ha més sequera, més calor i per tant cal estar més preparats. Però per l'altra hi ha la constatació, en els últims anys, de la disminució d'hectàrees reals cremades. I la diferència és clara. Portem molts anys en que a Catalunya no es cremen tants arbres ni boscos com fa un parell de dècades.

I aquest era el dilema. Cada dia, pel que ens expliquen, les condicions són molt pitjors, però per l'altra cada any se'ns cremen menys hectàrees. I la resposta també ha de ser dual. I és la meva opinió, que no vol dir que sigui la més encertada, que tot i les males condicions hi ha alguna cosa que em grinyola. Aquest estiu hem viscut alguns episodis de pluja durant la campanya i malgrat aquesta "bona sort" el risc per Bombers sempre s'ha mantingut com extrem. Això que per una banda implica no baixar la guàrdia, per tant és bo, per l'altra obliga a tenir a tot el personal activat, sense la possibilitat de fer algun dia de festa. No passaria res si les catastròfiques previsions s'haguessin complert, però no, podríem dir que aquest estiu no hi ha hagut incendis forestals. Si parlem de nombre d'hectàrees la lectura podria ser aquesta.

La lectura contrària, l'optimista, és que com hi hem estat tant a sobre, no se'ns ha escapat cap incendi, malgrat la calor, la poca humitat i especialment la sequera acumulada. I si voltem pels boscos el nostre petit país, podrem comprovar encara, que hi ha molt arbre mort. Aquest final d'estiu hem pogut observar grans extensions de boscos marrons, perquè els arbres estan secs. I aquestos, per molt que plogui, no es recuperaran. Per això dic que és optimista, perquè malgrat totes les adversitats s'ha aconseguit salvar la situació.

Mireu-ho com vulgueu. Però segurament la suma de tots aquests factors fa que a Catalunya, a hores d'ara no parlem d'una Campanya catastròfica (i mira que cada guàrdia en deien que seria terrible). S'ha de remarcar, perquè és així, que cada dia hi ha un grapat de persones vetllant per a que en cas d'incendi tot rutlli. Especialment a l'estiu amb els incendis forestals, però també tot l'any per la resta de serveis.

Desconeixent absolutament com funcionen la resta de cossos de bombers, crec intuir que la nostra casa té un punt més de preparació, organització i també de diversificació de tasques que no arriben a tenir altres estaments estatals ni europeu. Quan a la Unió Europea es parla de millorar els recursos d'Incendis forestals, es parla sobretot de disposar de mitjans aeris com a mètode principal d'extinció. Aquí però apostem per l'especialització, l'anàlisi i un treball sobre terreny molt escrupolós. No és només apagar foc amb aigua o eines manuals. És molt més.

Des del treball de les càmeres sentinella (que al minut tens la imatge de l'incendi a la Sala Central i a les territorials), passant per l'activació (excessiva o no) de moltíssims recursos, la monitorització de l'incendi, la seva simulació per veure cap on podria anar, la distribució dels recursos segons aquesta simulació, el Pla d'Actuació, els objectius tàctics... Hem passat de ser un grup de camions que s'auto distribuïen una mica al seu propi criteri, al punt en que un camió de bombers no s'ubica en un Punt d'Emplaçament si abans no ha estat planificat, avaluat i validat.

El més sorprenent de tot això és que no és només en incendis forestals, també ho és en incendis estructurals, en rescats de muntanya, rescats aquàtics, en risc químic o biològic. també ho és en risc radiològic (que no són només els tres reactors nuclears), també les recerques i el plus que ens donen la canina, la millora en rescats d'accidents de transit, els esfondraments, i més especialitats que donarien per omplir un altre post. I no ens podem oblidar de tot l'anàlisi complementari que ens dona el GROS, la logística i la documentalització portada sobre el terreny.

Som bons apagant incendis, no perquè siguem més hàbils portant una mànega sinó perquè es desenvolupa tot un operatiu que permet analitzar, estudiar, organitzar l'incendi i fer "nostra" la muntanya. Això unit a tota la tecnologia que tenim disponible fins ens permet conèixer quanta població es pot veure afectada en una de les àrees de confinament o si tindrem o no cobertura mòbil o les emissores de la xarxa Rescat.

En definitiva, estem vivint un punt de canvis tàctics i tecnològics i segurament també paradoxal. Perquè el canvi climàtic associat a la sequera i l'augment de risc al nostre entorn contrasta amb la gran millora, que com a organització estem vivint. Disposar d'una bona tecnologia d'anàlisi i diferents àrees  de treball, que donen suport específic en diferents disciplines, ens permet obtenir grans resultats en l'extinció d'incendis i la minimització d'àrees afectades.

Ni tot és el 30 ni tot la sequera

Avui que es publica aquest post ha acabat oficialment el període de risc de l'estiu. Tots els bombers i bomberes tornem a la normalitat de la combinació de guàrdies i guàrdies d'ajust. O el que és el mateix 1-3, 1-3, 1-7. Perquè les guàrdies d'ajust no existeixen. Ni són un dret ni són un deure. Simplement és una manera de repartir les 67 guàrdies al calendari. Mentre hi hagi persones i camions als parcs repartir-ho és relativament fàcil. Només cal respectar dues premisses. Respectar els períodes de vacances i que estiguin repartides homogèniament al llarg de l'any. I una excepció, del 16 de juny al 15 de setembre tothom farà 1-3, sense salts.

Els incendis de la darrera setmana ens han agafat a les acaballes de la Campanya d'estiu. Possiblement alguns parcs ja no tinguessin forestalillos, altres (els que no havien anat als anteriors incendis) havien restat amb totes les hores per fer, així que fins l'últim dia restaran a peu del canó. Pillaran aquesta cua reafegida de campanya i que durarà fins que no entri el fred sever de principis de novembre. Després? Ja veurem, segurament la sequera ens guardi sorpreses que ningú coneix. I això ens fa reflexionar un cop més.

Venim d'aprendre que els incendis tenen un mínim de 6 generacions. A veure quan s'inventen la 7ª. Jo ja em temo que vindrà pel canvi climàtic i els incendis per sequera. Totes aquestes generacions ens han permès explicar l'evolució d'incendis cada cop més ràpids, potents i de diferent complexitat a l'hora de buscar com extingir-los. El 30-30-30 ens va permetre durant alguns anys preveure quan podríem tenir incendis més determinants, crítics i que necessitessin d'un esforç addicional per tal de vèncer-los. Però el temps s'ha posat en contra nostra, perquè actualment son valors superats. Els incendis de la darrera setmana ens expliquen que la sequera, per si mateixa, trenca esquemes. Ni la pluja de les últimes setmanes, ni les temperatures suavitzades tant de dia com de nit, ni tampoc les humitats de l'aire són suficients com per a que no puguem tenir incendis que se'ns escapin de les mans.

Alto. Que fins ara no se'ns n'han escapat. O és que hem tingut gaires ocasions en què ens quedéssim fora de la capacitat d'extinció? Porrera i Cabacés han estat dos incendis que han coincidit en el temps. I els dos han estat aturats amb superfícies totalment assumibles. L'Agullana el mateix. Aquest incendi de Figueres no va ser ni de lluny el de La Jonquera/Portbou del 2012, ni el d'Òdena de 2015. I ni cap dels que han succeït aquest darrer estiu amb temperatures elevades per sobre del que seria normal i amb la sequera més potent des que molts tenim us de raó.

Aquest és un petit històric (*), de quan no hi havia tanta sequera ni feia tanta calor:

Bages-Berguedà, 1994- 46.000 ha

Solsonès, 1998- 27.000 ha

Garraf, 1982- 11.000 ha

La Jonquera i Portbou, 2012- 13.000 ha

Gualba, 1994- 11.000 ha

Torre de l'Espanyol, 2019- 5.000 ha

Baldomar, 2022- 2.700 ha

Pont de Vilomara, 2022-  1.750 ha

Òdena, 2015- 1.300 ha

(*) Aquí hi manquen alguns incendis, que van de l'ordre de 2.000 a 20.000ha, de la dècada dels 80. 

Fins avui els incendis de 2024 que han cremat més superfície só n els següents:

31/7 Ciutadilla (REL) 259 ha

12/9 Cabacés (RET) 108 ha

09/08 Vilanova de Meià (REL) 69.6ha

10/8 Baldomar (REL) 27 ha

28/7 La Figuera (RET) 17.5 ha

12/9 Porrera (RET) 14,2 ha

14/9 Agullana (REG) 14 ha

26/7 Bellprat (REMS) 13 ha

Com podem comprovar els incendis d'aquest estiu han estat totalment controlables. Si no ho haguessin estat ara parlaríem de milers d'hectàrees cremades  Les xifres no enganyen i la comparativa és molt clara. La diferència entre la superfície afectada el darrer estiu de respecte la llista històrica és abismal. Per tant cal reflexionar. Per una banda que totes les xifres anteriors de temperatura, humitats, (30-30-30) han quedat totalment desfasades, principalment perquè la sequera (especialment l'acumulada) s'està posicionant com la principal causa o factor que els incendis tinguin comportaments extrems. Però per l'altra, tenim que tot i aquest canvi en la causalitat que provoca els grans incendis, aquests no arriben a desenvolupar-se com a tals. O llegit d'una altra manera. Hi ha alguna cosa que si fem bé, perquè tot i aquestes males condicions i prediccions, el nombre d'hectàrees es manté relativament controlat.

De tota manera, no cal que cada dia ni cada setmana ens venguin allò de "que ve el llop". Perquè el llop no arriba (en superfície), per tant potser caldria començar a canviar el discurs. I no cal negar l'evident, la sequera hi és. I podria ser que alguna de totes aquestes condicions que controlem (temperatura, humitat, vent, etc. ) se'ns descontroli i llavors si podríem tenir l'ensurt. Però quin? Un incendi o una aiguat? Sinó que els hi preguntin als del Montsià o a La Conca de Barberà.

Amb això no vull dir res més que tot allò après potser conté errors. Els Bombers som la suma de molts errors i molts encerts i que dia rere dia cal desaprendre per tornar a aprendre. Però que els Bombers apaguem els incendis i cada cop ho fem millor, és una evidència totalment palpable.