Poc a poc, la concepció de la gent respecte als bombers, ha anat canviant. Ja no som només els que anem als incendis i netegem el terra després d'un accident. A mesura que els mitjans audiovisuals han anat també formant part de Bombers, la nostra feina s'ha fet cada cop més coneguda arreu. Aquesta setmana s'han emès diferents resums i raports de l'operatiu dels Bombers de la Generalitat a València. Que es suma als de les setmanes anteriors amb resums de la feina del GRAE, del GROS, del GEM, tot a mesura que s'hi han anat afegint els diferents grups de treball específics que disposem.
En el fons, estem perdent una mica aquella imatge "entranyable" de la cançó infantil, dels bombers del bigoti tort i la camisa bruta, per a començar a ser persones que fan coses molt complicades i tecnificades, per tal d'ajudar a la ciutadania, dins del nostre àmbit operatiu en emergències de tota mena. Quan hi ha pluges i salvaments la gent pensa en bombers. Quan hi ha grans incendis, amb qui primer pensen és en bombers. Especialment pel seu alt grau de coneixement, d'organització i infraestructura tecnològica.
Observant això i alhora contrastant-ho amb les mancances en protecció civil i d'organització que estem veient, encara, a València, podem començar a entendre perquè algunes comunitats volen una Llei estatal de Bombers, que els unifiqui i aglutini. Per descomptat i sempre mirant-ho amb ulls de bomber de la Gene, a nosaltres això ens podria lligar de peus i mans. Ens podria equipar a altres cossos d'emergències menys preparats i optimitzats com el nostre. I també faria evident la gran diferència que hi ha entre uns i altres. I això és bo o dolent? Doncs tot dependrà del ús que se'n vulgui donar. I també ens podria posar a la cua per l'arribada de nous recursos.
Si el que es vol és equiparar a tothom a estàndards operatius de tipus europeus, en general serà bo, sempre que es respecti que qui té una bona trajectòria se'l permeti seguir sent motor i no se l'utilitzi només com a objectiu. La conseqüència podria ser la d'aturar totes aquelles iniciatives que els "més avançats" necessitin per seguir millorant. Aquesta ha estat sempre la gran por dels qui ens dediquem a fer de bombers a la Gene. Un altre punt que sempre ha creat discòrdia és el qui lideraria un gran servei. Però vist el que es veu ara mateix, de moment no cal patir. No hi ha líder. Ni tant sols la UME està al cap d'avant d'una emergència d'aquesta magnitud. I com la suma de partits no dona per a fer un 155, en aquest cas, que possiblement estigués justificat, no el veurem. Els números polítics no surten.
Des del nostre punt de vista, Bombers podem ser capaços de liderar un operatiu tant o més gran com el que hi ha a València. Aquí s'han aglutinat un bon grapat de mitjans operatius d'altres comunitats i altres tipologies com és la part sanitària, l'epidemiològica, la de l'ordre, les revisions i inspeccions tècniques a totes aquelles instal·lacions que ho necessiten (dipòsits, cisternes, instal·lacions de gas soterrades o no) i un llarg etcètera d'àmbits a tenir coordinats. De fet parlo de Bombers, perquè és el que conec més profundament. Però Protecció Civil i Salut també formarien part d'un equip de coordinació i lideratge d'una gran emergència.
Al final els recursos en una gran emergència són la suma de molts recursos específics. Diferents especialitats actuant en una mateixa emergència. Sovint multiplicant-se els recursos per la suma de diferents cossos i unitats. És per tant necessària la figura de la coordinació. A quin nivell? De qui depèn? Doncs per això cal tenir Plans d'Emergència molt ben preparats i dimensionats de forma modular. Les unitats de logística, les d'intendència, les del rescat aeri, les dels gossos, submarinistes, especialistes en detecció de gasos i tòxics, la gent que ha de fer gran mobilitzacions (sovint amb maquinària externa), sanitaris amb especialment valor els de l'àmbit de les urgències i així anant sumant especialitats. Amb el que podem fàcilment deduir que no hi ha només un líder, sinó que n'hi ha més d'un per a cada especialitat. Amb una coordinació superior. I així tantes coordinacions com siguin necessàries fins arribar a un gabinet tècnic de crisi.
Però no és tant important qui ho fa, sinó que qui ho faci tingui la capacitat i l'experiència necessària per portar-ho a terme. A Catalunya tenim grans analistes, grans especialistes en riscos tecnològics, en rescats de muntanya, en rescats aquàtics i grans especialistes en estructures col·lapsades. També amb telecomunicacions i informació geogràfica. De vegades ens deixem enlluernar perquè el cos X tenen un parell de camions nous molt espectaculars. Però tenen gent per treure-li rendiment? Sovint obviem la resposta suposant que el camió o la tecnologia Z va acompanyada de formació. La qual, més sovint del que ens pensem no existeix.
Hem de valorar tot allò què tenim. No només els nous camions de bombers (que ens agradaran més o menys), els equipaments que porten aquests camions, el coneixement específic de les diferents especialitats (o no especialitats) i també sovint, de la nostra estructura, que sent modular, és capaç d'adaptar-se a multitud de serveis i de dimensionar-se fins aconseguir l'objectiu final. Quin és? Principalment la coordinació. Quan hi ha coordinació tot sembla molt més fàcil. Encara que sovint estiguem fent actuacions a l'abast de molts pocs cossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada