Una de les coses que més m'al·lucinen d'aquesta casa és el GRAE muntanya. Quan al perfil del seu Instagram hi pengen el resum setmanal, o algun membre penja fotos, no em puc estar de badar i de tindre enveja sana cap a ells. Hi ha imatges molt emocionants de rescats gairebé impossibles (a ulls profans), els helicòpters, que sempre m'han captivat, són també un bon punt de crida. Però quan veus parets ben altes i espectaculars com les dels rescats de la setmana anterior, em cau la baba. Cal reconèixer-los la gran feina que fan. Especialment per difícil i complexa. I a nivell mediàtic el fet diferencial que periòdicament publiquen el seu propi resum d'imatges i l'explicació dels rescats. Enhorabona.
En un altre punt està la difusió que es fa del GRAE submarinistes. Aquí no hi ha helicòpters ni grans parets. Només aigua de riu, de pantà o a la primera costa de mar. La feina segur que és (i em consta que ho és) tant o més complexa que els seus bessons de muntanya. Però ells la majoria de vegades busquen i troben gent que ha perdut la vida. Anar al fons d'un llac, fosc, fred i amb risc de topar amb alguna branca o fang per quedar-s'hi enganxat ho fa encara més complicat i esperpèntic. Per això, que tot i que no ens poden oferir grans notícies (en el sentit positiu) ni grans imatges, realitzen una tasca de gran valor i dificultat. Enhorabona per partida doble.
Però la casa no només em sorprèn per tenir i disposar de gent molt bona i especialista, sinó que també ho fa quan ens vol fer la pirula amb qüestions com l'horari o la disponibilitats del nostre temps de treball repartint-lo al seu pur interès. Qualsevol que hagi participat en una negociació de Jornada i Horari (sigui per especialitats o per generalistes) ha pogut veure la imaginació de la casa a l'hora de fer-nos colar un grapat de coses. Quan alguna cosa li interessa, no té cap problema en acceptar-te una modificació, quan no li interessa clarament et diu que no. Però de tant en tant hi ha temes que es colen a les noves versions del procediment en qüestió. Una coma que desapareix, una frase nova en mig d'un paràgraf que porta ja alguns anys escrit, uns números que es multipliquen o divideixen en funció de situacions que la casa vol modificar...
Algú dirà que això és més un problema dels sindicats, que han de revisar els documents quan els hi envien. Bueno, a vegades arriben correus amb nocturnitat i alevosia. Un divendres a la tarda, a última hora... així és més fàcil que te'l colin. Després arribes a la reunió amb la versió acabada de baixar o imprimir i casualment trobes algun paràgraf canviat, del que mai ningú t'ha avisat del canvi. És com trobar una agulla en un paller.
Altres cops però son (som) els mateixos sindicats qui ens posem de peus a la galleda. Amb la sensació que s'ha de fer el correcte, de vegades la mateixa casa et sap provocar errors de principiant. Per exemple. A la casa no li interessa que hi hagi personal que es canviï un grapat de guàrdies seguides, per a que no puguin desconnectar de la feina massa temps. Solució. No es poden fer més de 3 guàrdies en 8 dies. Llavors ve quan alguns sindicats volen ser més papistes que el Papa i demanen que tampoc en el cas de les hores extra. Que amb la Llei de Riscos laborals a la mà, que si no es pot, no s'ha de poder fer mai. I va la casa i finalment diu que si. I ja l'hem liat. Els bombers el que volen és poder fer hores extra. A ells què els hi dius que no poden treballar guàrdia si guàrdia també. La qüestió és poder fer pasta per anar de viatge o comprar-se l'últim model de moto o BTT.
Potser caldria pitjar el botó del RESET i plantejar-se noves especialitats, grups, grupets i parcs amb segons quins vehicles especials. Possiblement ens cal començar de zero per trobar un nou camí i no anar posant pedaços constantment perquè la ruta triada no va en la direcció d'una de les parts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada