I perquè en 13 anys hi ha hagut tota mena de mancances...

He pogut comprovar que a més d'un li ha agradat que a l'últim post bategés aquesta Campanya Forestal com a Barbie. Veig que molts vàreu entendre de què anava la història. I la història té la particularitat de que és viva. Llàstima però que tot depèn de qui te l'explica, que malauradament l'experiència ens diu que l'escriuen els vencedors. Per tant només us demano que dia rere dia seguiu denunciant i treient a la llum tot allò en què la casa us falli. Perquè?

Si nosaltres no som capaços d'explicar i exposar tot allò que no es fa bé, ningú ho farà per nosaltres. Ni allò que ens afecta de manera desfavorable. Ni el que ens crea problemes als serveis, als parcs, als torns. Ni a la convivència. Ni capgirarem les injustícies que com a persones i treballadors no ens mereixem. Així que toca exposar-ho i fer que el missatge arribi.

Podem parlar al cap de torn, que sovint té tanta feina que segurament està més cremat que nosaltres, podem parlar amb el cap de parc, a qui li suen molt la majoria de les nostres neures, al cap de guàrdia durant la videoconferència del matí i que segurament traurà pilotes fora amb l'excusa que ja ho saben però que ho comentarà amb la resta de tècnics.

També podem parlar amb els sindicats, els seus delegats i representants, que com haureu pogut comprovar no tots són iguals. Uns criden més, altres escolten menys i altres simplement ni es coneix què fan. Però aquí sou vosaltres els que teniu la paella pel mànec. Quan hi hagi eleccions sindicals (al novembre) heu de votar i perquè no, presentar-vos a les llistes amb aquells que us creïn més confiança. En cas contrari, confiar la teva vida bomberil amb qui no saps què fa, ni com funciona, ni com s'organitza, doncs no seria la millor de les opcions. Ja us dic jo que hi ha molt fantasma suelto i molt encantador de serps. Per tant, sindiqueu-vos i formeu part de les seves reunions de treball. Endavant. És, per experiència, la forma en què més es pot influir (encara que tampoc és la panacea) a la DGPEIS.

També podeu fer com tots aquells que, majoritàriament ja jubilats, feien el que els hi sortia dels pebrots. I clar no s'arreglava res i el que era pitjor, cadascú feia el que volia amb el detriment del servei i de la humanitat dins de molts dels torns. La majoria dels que portem més de 15 anys a la casa ho enteneu perfectament.

I finalment podeu obrir un bloc, com aquest que teniu al vostre abast des de fa 13 anys. Que va sortir del no res. Tant sols amb un ordinador portàtil, una tarda avorrida de vacances i molta, molta porqueria acumulada a conseqüència de tots els desajustos que us vaig anar explicant els primers mesos. L'estadística em diu que he escrit més de 50 posts per any, O la suma de més de 650 publicacions, que en més o menys mesura ha interessat a un bon nombre de bombers i no tant bombers.

Retuits, mencions en articles periodístics, un nombre de lectors força mantingut en el temps, que s'acostin companys que ni tant sols havies vist mai i et diguin que et llegeixen, que ho havien fet, que ho fan puntualment, i també l'esperonament d'algun "jefe" de qualsevol mena de galons... tots aquests fets em serveixen per a mantenir la flama. I intueixo de que alguna cosa he fet bé. En 13 anys he escrit de tot, inclús que alguna vegada la casa ho ha fet bé. Llàstima, la majoria de vegades no l'encerta. I canviar li costa, no per lenta, aquest no és el mal de la DGPEIS, el mal és que és tant refotudament personalista, complex i depèn tant dels recursos econòmics del Departament d'Economia, que canviar qualsevol cosa, per simple que sigui, és extremadament complicat. Però com el més important és que el missatge arribi al seu destí, seguiré picant pedra fins aconseguir que es vagin resolent tota mena de mancances.

I per acabar aquest post, gràcies, gràcies, gràcies i altra cop gràcies. Perquè malgrat tot, tinc la porta oberta a la majoria de parcs i també de despatxos. Serà que tots volem fer-ho cada dia una mica millor.

GRÀCIES