La formació a Can Bombers és d'allò més curiosa. Cada cop que surt una nova promoció de l'Escola, se'ls diu que algunes de les coses que han vist al curs encara no han arribat als parcs. Així que han de ser els portadors de nous coneixements als bombers més antics. La realitat és que quan arriben al parc, tots, som conscients de que una cosa és la teoria i l'altra fer guàrdia en un parc de bombers. Durant els primers dies, ens arriben amb ulls com a taronges, plens d'il·lusió i àvids de nous coneixements. Tots són capaços de fer anar qualsevol eina, però ni tenen la pràctica ni l'habilitat suficient com per a treballar sols.
És per això que recentment s'ha proposat un període d'adaptació dels nous bombers als seus parcs de destí. Un camió és una gran caixa plena d'eines i màquines específiques. Però també és un vehicle on cada model i cada marca es condueix diferent, més si són vehicles especials com autoescales, furgons 4x4 o camions de 3 eixos. I sobretot,. cada parc té una zona de treball amb una tipologia de serveis, d'indústries i de transit molt diferent a la d'un parc d'una altra comarca.
La casa, des de fa alguns anys, aposta per la renovació de personal. A tots nivells. Ningú és imprescindible. Així que posa les condicions que li sembla (que per això és l`"empresari" i qui paga) i a qui no li agradi que no s'apunti, que canviï de parc o surti d'un grup específic. Sempre hi haurà algú més jove i amb més ganes que voldrà fer-ho. Però això, al meu entendre i al de moltes teories del treball, és un error. No només cal valorar les ganes. Sovint, darrera cada cas, hi ha una necessitat. I és que quan tens bombers que treballen a més de 100 quilòmetres de casa, que se'ls ofereixi anar a un parc a meitat de camí, molt més proper o a alguna especialitat (per complicada que sigui) sempre és una opció millor a la d'estar tot el dia a la carretera. Deixar de fer hores de cotxe, matinar o de conduir després d'una guàrdia sense dormir està al pensament de qualsevol de nosaltres.
Evidentment hi ha excepcions. De vegades una feina especial, xula, interessant i motivadora et fa plantejar tornar a matinar (més que el que matinem de normal) i fer de nou hores de carretera. L'exemple més clar és el nou GRAE de Valls. Muntanyencs vinguts de tot Catalunya conformen aquesta nova seu. I la veritat és que fer del teu hobbi la teva professió és una de les millors coses que et poden passar a la vida. Segur que acaben sent grans professionals del rescat de muntanya. També és un trampolí per anar a La Seu d'Urgell, Olot o Cerdanyola el dia que s'hi obrin places.
El problema no és obrir una seu, el problema és tancar-la. La casa valora que hi entrarà gent nova a substituir aquells que no vulguin moure's a la nova ubicació, menyspreant així tota l'experiència i formació que aquests bombers han acumulat durant un grapat d'anys. L'exemple més gran és el del GRAF. Tothom sap que un bon GRAF triga molts anys a fer-se, costa molts diners i ells com a bombers han estat moltes hores a la carretera anant a tots els incendis, cremes i anàlisis d'incèndis històrics. Docs resulta que això no és suficient. Si no estan disposats a fer quilòmetres i matinar encara més no serveixen, doncs au. Bon vent. A la seu de Tremp hi falta gent. S'haurà d'omplir dos torns sencers de GRAF. Hi seran? Ja veurem quants d'aquests bombers "novells" volen anar a Tremp. Perquè bombers a Tremp, n'hi ha pocs.
Tornem d'on veníem. Tendim a pensar que els bombers de les últimes promocions saben pràcticament de tot i que els "antics" i veterans s'han de posar al dia. Potser sí. I és quan els cursos que l'ISPC que ofereix cada any es dirigeixen principalment per als bombers més antics. L'ordre d'inscripció depèn pràcticament en exclusiva de l'antiguitat del bomber. Com més antic més prioritat. El que dèiem, els nous bombers son els qui més en saben, o això pensa la casa. Totalment coherent en que si ets antic i no vols adaptar-te ja farà la teva feina un bomber, ni que sigui de l'última promoció.
Els bombers "antics" ja no ens movem pel títol d'una formació o una altra. Ens movem pel que realment fem i necessitem al nostre parc. Així, la formació de teulades de fusta (que s'ofereix principalment a parcs del Pirineu) també s'obre a altres bombers. Dels més antics als més novells. I tot i ser un curs prou interessant a qui interessa és als del territori (que ja l'han fet pràcticament tots), comandaments ("el saber no ocupa lugar" i sempre poden veure noves maneres de treballar) i als nous. Els bombers que portem anys al nostre parc i que mai veurem un teulat de muntanya (perquè no treballem a la muntanya sinó en ambient totalment urbanita) podem aprendre com tallar una coberta, però ni al parc tenim les eines per aplicar-ho ni mai tindrem una teulada per tallar. A Lleida, els adossats no tenen teulada de fusta (i si n'hi ha, es poden comptar amb els dits d'una mà). n conseqüència. Que els bombers ens apuntem a accidents de trànsit, de vehicles pesants i d'obertura de portes (que és amb el que ens trobem tot sovint). Per tant la formació a les noves promocions, queda reduïda a cursos que no poden aplicar a la seva ubicació actual (qui sap si tampoc després del proper concurs de trasllat) i que si mai la poden utilitzar estigui segurament desfasada.
Doncs això. Que, per la casa, els joves en saben molt i molt i que ocuparan totes les places que la resta no vulguem ocupar. No perquè ja no ens interessi, sinó perquè la casa aposta per a la renovació de personal si o si. Com a Twitter, qui no vulgui canviar les seves condicions a pitjor, que plegui, sempre hi haurà algú més pringat i més apurat que vulgui ocupar el teu antic lloc. Preparem-nos que venen corbes. Ja fa anys que el que pitjor pot fer un "jefe" és un curs de Coaching. Un coach és algú que ha estat incapaç de tenir una feina de qualitat i ara es dedica a donar cursos sobre teories que no han funcionat als qui les expliquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada