el simulacre de simulacre

Portàvem setmanes esperant. El simulacre d'avis d'incident químic a Tarragona era la gran acció mediàtica de Protecció Civil per seguir venent que ells són els gestors de les grans emergències. Tot i això, només a caire informatiu, recordar que en qualsevol gran problema qui va en direcció contrària al de la gent que fuig som els bombers. Uns organitzen reunions i els altres fem la feina bruta.

Finalment el dia va arribar. Tot estava preparat. Les sirenes a punt. El senyor que pitjava el boto davant l'ordinador esperant l'ordre. El Conseller reunit amb el Gabinet de Crisi del Simulacre. Els mòbils configurats i amb tota la wifi i bateria disponibles per a rebre els missatges i instruccions de confinament. I arriben les 18:30 i amb la mateixa puntualitat que un rodalies, de 5 a 10 minuts mes tard, algú diu que ja es pot tocar l'alarma. Fiiiiiiiiiiu. Fiiiiiiiiiu. Fiiiiiiiiu. Tres cops, com les negacions de l'apòstol Pere davant el temple.

Algú sap perquè la persona que havia de pitjar el botó era un home? Va ser una casualitat? Una decisió política? Era el cap de sala? Com és que si Interior està tant feminitzada no va triar una dona per a tant vital acció? De fet no és tant important qui ho fa, sinó el fer-ho. Finalment es va fer, ja està. Per fi han sonat les sirenes d'alarma de Tarragona, bé, les del Polígon Sud. En poques setmanes és el torn de les sirenes del Polígon Nord. Serà una dona l'encarregada de pitjar el proper botó? Veurem.

A mi me la sua qui acabi pitjant el botó. El que realment em preocupa és que sonin quan tinguem el proper incident al Complex de Tarragona. Experiències en tenim moltes. Massa i en cap d'elles ningú ha tingut el valor, l'empenta, la decisió de fer sonar res. Ans al contrari. L'experiència ens diu que fins ara la coordinació ha estat sempre un desastre. I l'ultima encara més. IQOXE és un servei amb nom propi, que tindrem al record tots aquells qui el vàrem viure d'aprop. Les sirenes no varen sonar però tothom sabia que passava alguna cosa greu. El més greu, les reunions de coordinació no es van realitzar en la forma planificada. Nomes cal que aneu a la documentació i informes d'aquell dia. Les No Sirenes va ésser el menys important dels problemes d'aquell vespre. I aquest simulacre ha demostrat que la gent sap el què ha de fer. Seguir les instruccions. Nomes cal conèixer els seus habitants. On treballen? A la petroquímica. Doncs tranquils, que quan vagin maldades, faran el que se'ls digui, perquè coneixen perfectament el que hi ha al seu territori. El problema es genera quan no es diu res a la població. Llavors ve quan s'intueix el caos dels gestors de l'emergència civil i podem trobar cues de vehicles creuant el Coll de la Teixeta.

Només a mode de detall. Els confinaments són bons, si, però fins quan? On? Perquè? I ha algunes preguntes que cal respondre per a entendre que no tot és vàlid.

Que cal fer en el minut zero? Confinar-se. Evidentment, no es pot evacuar una població de 130.000 habitants en uns pocs minuts. Txernobyl n'és un exemple.

I després? Depèn. Aquí hi juguen molts factors. El vent, la calor/fred, el producte... aix el producte.

Si el producte. Un producte que fuita o un producte que crema? Un producte que crema (IQOXE) molt probablement passarà a CO2 i vapor d'aigua (com qualsevol combustible) i potser una petita part es malcrema (CO). Però al lloc afectar també es poden malmetre instal·lacions que poden provocar altres afectacions. Cal per tant un període d'anàlisi i alerta. Veus? Les sirenes havien d'haver sonat aquella tarda de gener.

I un producte que fuita pot ser tòxic (o no ser-ho) i pot provocar olors, irritacions, malestar, etc. O pot ser inflamable i crear un núvol (a l'aire o soterrani). Per tant a qualsevol fuita cal tenir en consideració la densitat dels gasos que hi ha. Si són més pesats o no que l'aire. Recordo que quan era petit a casa els pares hi havia dues obertures a la cuina, una a dalt i una a baix. Va ser l'època en què es va substituir el gas ciutat pel gas natural.

El simulacre donava com a producte de fuita el gas Clor (gas tòxic i oxidant). Per als neòfits, és el gas que provoca la majoria d'intoxicacions als operaris de les piscines quan s'equivoquen de productes. Doncs el Clor és un gas molt pesat, que difícilment es dissipa per l'aire i es manté concentrat a les parts més baixes. Per entendre'ns, la típica i sorprenent imatge del fum anant cap a baix. I ara la pregunta. Quants de vosaltres us vàreu confinar al soterrani o als baixos del centre esportiu que teníeu més propers?

Recordeu fa unes poques setmanes que feia olor d'hidrocarburs a la costa tarragonina i que va arribar fins al Garraf? Curiós oi? Doncs el dia del simulacre de fuita de Clor el vent era de nord-est. Ni sirenes a Cambrils ni a Sitges. Deu ser que allí la gent no és cregudeta com a Tarragona. Un altra dia bufarà de sud, sort que els de Reus li fotem al vermut i morirem alegres.

Doncs això, que va ser un simulacre de fer sonar sirenes i que Protecció Civil tragués una mica de pit (o de tuit) fent-se escoltar a les xarxes socials. Però calma, quan passi res greu, allí estarem els bombers. I com deia fa uns dies, tranquils que tots morirem, l'important és no patir.