El 2010 vaig escriure un post parlant que el Risc Químic a Bombers havia mort. En aquell moment era així. A més dels molts problemes que ha tingut la casa per subsistir com a cos de bombers, hi hem d'afegir aquesta especialitat complicada i plena de ciència amb la que molta gent s'hi atreveix i molt poca realment domina.
Avui la situació ha canviat totalment. 12 anys més tard estem als serveis més importants amb incidència ambiental que tenim a Catalunya. De fet, el ressorgiment comença a veure's al desembre de 2019, quan acaba el primer curs d'habilitació GRIT. En aquell moment una dotzena de motivats i "friquis" del NRBQ hem coincidit durant un grapat d'hores compartint experiències, calculant, aprenent i sobretot al·lucinant. Allí "va començar" tot. Hi havia feina anterior que des d'Operacions havien planificat trobar i formar un grup de persones amb un perfil concret per a poder entendre, dominar i especialment contribuir a la resolució dels serveis que la indústria química i energètica ens estava oferint.
Sempre dic que el primer servei va ser l'explosió d'IQOXE. Allí ens vàrem estrenar tots. Uns des del propi servei i altres des de casa donant tota la informació possible sobre el producte, reaccions i possibles afectacions sobre l'entorn. I quan encara estava tot calent, va aparèixer la COVID. Aquí es va fer un creixement de cop. Es va sumar a tots els formadors de NRBQ per a poder fer les intervencions a les residències afectades. Per una banda es feia una primera inspecció/visita on es determinava la possibilitat i necessitat de fer-hi una assistència i després ja venia el gran desplegament que suposava una desinfecció amb tota la seguretat i efectivitat. S'implicava des del GROS, els ECO, els Delta i els 4 furgons de RQ. Després, a mesura que es va tenir més material es varen poder doblar equips habilitant un parell de furgons complementaris amb material per desinfecció biològica. Després va tornar la pau.
A partir del 2021 ha vingut la guàrdia GRIT. Una acció tant senzilla com tenir una persona tots els dies de l'any amb preparació per donar el suport específic d'aquest àmbit. "Fàcil". Pot semblar-ho. Tots tenim llibres, apunts i informació diversa a portals i APPs específiques. Però només cal rebre una trucada avisant que hi ha hagut una explosió o una fuita per a que t'adonis que amb tot allò que saps i que pots buscar ja fas tard. El problema ja s'ha creat, els primers bombers ja hi han arribat o estan a punt. I llavors tothom espera de tu la solució màgica. Quines barreges es fan, quins productes es generes, son tòxics els fums? i tot un seguit de preguntes que pràcticament ningú pot respondre en un primer instant.
Sabeu quan a l'escola us deien, avui examen sorpresa! Doncs pitjor. Perquè en un examen sorpresa t'asseies al pupitre, esperaves sol a que et donessin papers en blanc i finalment arribava el full de preguntes. Recordo que en la meva època d'estudiant, els exàmens m'anaven de menys a més. A mesura que em concentrava i podia resoldre les primeres qüestions s'anaven resolent la majoria de les següents preguntes. En una truca de Sala Central no hi ha marge. Estàs a casa tot tranquil, mirant la teva sèrie preferida o badant per la finestra, i sona el telèfon del GRIT. El so ja t'avisa que ummmm, algo passa, veus que és SCB i et diuen... hi ha un servei a tal lloc, contacta amb el cap de guàrdia de la Regió X perquè hi ha aquest producte. I en el temps de penjar a SCB i trucar al Charli de referència has d'haver-te fet la composició mental del què està passant. Et donen 4 detalls i apa, la pregunta: Quins productes es poden generar?
Això és una guàrdia de suport del GRIT. Tot un procés mental en mili-segons per intentar donar una primera resposta coherent sobre si hi ha tòxics, perill d'explosió, d'inflamabilitat o alguna sorpresa addicional. I un cop t'has fet la primera teoria i l'has dit, seus a l'ordinador (si estàs a casa) i comences a cercar informació a tots aquells llocs que prèviament t'han guardat en una carpeta del Chrome. Així ha estat sempre que m'han avisat d'alguna cosa remarcable.
La setmana passada us escrivia sobre el simulacre de les sirenes a Tarragona. El Clor, aquell gran desconegut per la majoria de vosaltres i aquell ben conegut per nosaltres. Per això vaig poder-vos donar algunes dades que ja em conec de memòria. Altres productes cal buscar-los i altres ja els tenim més o menys preparats. Per això que dèiem, poder donar una informació inicial sobre el producte en qüestió. Hores més tard de publicar-ho, va haver el servei de Constantí. Una indústria que utilitza Sofre. El sofre és aquella pols groga que fa molts anys es tirava per les cantonades dels carrers per a que els gossos no fessin pipi. (Fa poc en vaig veure per un cèntric carrer de Lleida, després ens queixem que Lleida és una ciutat contaminada...). I després ja de nit hi va haver alguns problemes a la depuradora de l'Hospitalet de Llobregat. Al final qui ens ha donat problemes durant la setmana ha estat una empresa de fertilitzants (amb el sofre que tots hem tingut a les mans un grapat de cops) i una depuradora (o sanegen la merda que tirem per la claveguera). Ni petroquímica ni combustibles fòssils. El perill ens el pot donar qualsevol activitat humana. I també la natura. El coi de volcà canari va tenir ocupats els detectors de sulfurs i de diòxids de sofre durant molts mesos.
Doncs apa, ja podeu anar a treballar tranquils. Que les vostres empreses facin tota la paperassa amb els Plans d'Emergència, però sobretot sortiu. Després ja arribarem els bombers a solucionar el problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada