Ja és octubre i amb el nou mes hem estrenat els nous polos bomberils. Jo els hauré estrenat aquest dilluns, després de rentar-los a corre cuita (només havia rentat un de cada per a fer la prova del post que segurament ja heu llegit). Com havia coincidit amb una guàrdia d'ajust, m'ha vingut per sorpresa la implantació a dia 1 de la nova vestimenta. Doncs res, tocarà planxar en cap de setmana. I parlant de planxar. Entenc que la nova roba més ecològica i natural, en realitat comporta un pas enrere en la "comoditat" i modernitat de poc a poc anar deixant de planxar la roba. I és que l'anterior camisa i la samarreta, si els estenies bé desprès de la rentadora, quedaven força bé i no era necessària aquesta eina infernal de la planxa. Però ara tocarà fer pas enrere i tornar a planxar la roba de bomber. Aquí és on potser la DG i sobretot la SDG Tècnica s'haurà de plantejar si en properes compres i licitacions introduir alguna mena de teixit mixt i millorar l'aspecte planxa. Bàsicament perquè més d'un i de dos no planxaran. I la imatge del cos pot quedar, si més no, arrugada.
I parlant d'imatge. La casa ha donat un pas més per a millora la imatge corporativa, tant malmesa els últims anys. Ja tenim cascs, polos i també el vestit EPI estrenats dins els darrers 5 anys. Si li sumem els vehicles nous tant Toyota com Volkswagen, en lloc del Pathfinder i Kangoo, el canvi és considerable. I també hi podem incloure la imatge corporativa dels helicòpters 03 i 04, que son molt vistosos. Un ocellet m'ha dit que possiblement el vermell sigui el color que acabi imposant-se en els mitjans aeris (com a la resta de vehicles de la casa).
Perquè una de les coses que es treballa és en la imatge corporativa. Podeu veure tant a Twiter com a Instagram o TikTok vídeos sobre diferents grups especialistes o grups específics explicant el seu treball en els incendis i/o rescats. Hi ha vídeos dels mitjans aeris, de la canina i també dels grups de rescat de muntanya i de l'aquàtic, també del GROS que intervé en molts dels grans serveis en que cal muntar un gran dispositiu. Per cert, en un d'aquests em podeu veure, hi surto tot i no pertànyer a cap d'aquests col·lectius.
Però la setmana finalment ha estat ben curiosa. Tot i que els boletaires han començat a fructificar, la seva pèrdua no ha estat ara per ara massiva. Hi ha, algun cas de persona perduda, però encara no estem a nivells d'altres anys. Hi ha pocs bolets i això també condiciona. Per altra banda, rescats de muntanya en segueixen havent. La popularització del Pirineu (i el que no és Pirineu) acompanyat de les promocions i "ofertons" de la multinacional francesa de l'esport, ha incrementat l'afluència del gran públic a l'espai abans reservat pels muntanyencs més incondicionals i qui més qui menys te ara una furgoneta que para a qualsevol racó amb el seu fogonet i matalàs inflable. El problema és quan t'enxampa el canvi de temps, l'esgotament o una simple lesió (sovint pel cansament) i hem d'estirar dels equips de rescat de Can Bombers (que per això hi són).
 |
| En aquesta demostració l'error gairebé crema una persona |
I com deia, la curiositat de la setmana. La demostració científica a la UdG. Desconec totalment com va anar el servei, ni hi vaig estar ni he intervingut en cap mena de presa de decisions. Però si que conec perfectament la base teòrica (o científica) del que allí s'hi feia. Em sobta molt la banalització de la ciència i la mercantilització d'aquesta. Una cosa és fer una demostració per la tele, com poden fer a l'Hormiguero, en que sempre posen mil i una mesures de seguretat (a vegades massa) o això diuen, però que dona a entendre que els experiments no es fan a casa sinó en un lloc específic per aquestes coses, i una altra és posar-se envoltat de famílies per a fer experiments (jocs científics) en la que intervenen productes molt freds (-196º), molt calents i on es produeix un canvi de volum sobtat. Si, tot està previst i mai passa res, segur?
 |
| Actualment les pràctiques es fan sense cap mena de gas |
Recordo fa un grapat d'anys, en que a l'ISPC (l'escola de bombers) entràvem dins un contenidor ple d'amoníac. Ho fèiem amb l'equip d'aire posat. I mai havia passat res dolent. El problema? Que la concentració que alguns dies hi havíem posat era de 10.000ppm (amb 300ppm ja podíem patir conseqüències greus o un edema pulmonar pràcticament mortal). El pitjor no era això, sinó que ho fèiem amb els alumnes del curs bàsic, que amb prou feines s'havien posat l'equip de respiració 5-6 cops. Com dic, en aquell moment també banalitzàvem el perill fins que poc a poc ens vàrem anar posant les mans al cap i es va provocar que des de fa una desena d'anys només sigui una maniobra en el record.
La banalització del perill. El de la muntanya que provoca centenars de rescats cada més, el del mar i les onades que ha provocat ja unes desenes de víctimes per ofegament aquest estiu. En un mateix nivell, la manca real de mitjans de protecció i prevenció (banalització) en algunes indústries que utilitzen productes químics a les seves instal·lacions també provoquen cada poques setmanes serveis amb olors, fuites de gasos (també a les piscines) o vessaments de productes tòxics (en caure un bidó d'un transpalet) i finalment les demostracions científiques amb un control mínim de la seva seguretat i el seu entorn. Però també tenim la banalització en el control que s'ha dut a terme durant molts anys de les rodes de camió desgastades, de les portes de camió que tanquen malament, dels equips d'aire i les seves revisions, dels casc (ara ja canviats), dels equips d'excarceració (a més de 700bar) o tants altres problemes que hem detectat durant les revisions dels matins i que tants cops ens han dit, però si s'ha de sortir i utilitzar, feu-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada