Com us he anat escrivint en els últims posts, dels problemes n'acostumen a sortir oportunitats. Així va passar quan Horta de Sant Joan, quan els Mitjans Aeris i també passarà amb el manteniment dels camions i resta de vehicles de bombers. I per sort, estem en un moment que tothom ha agafat consciència que fa falta un pressupost per a Bombers i que també cal que aquest pressupost es controli i gestioni d'una manera professional. Amb això vull dir que fa falta estructurar la gestió dels manteniments de vehicles, de tota la part corresponent al manteniment dels edificis i també al manteniment dels equips que hi ha als camions (i també als parcs) per a utilitzar als serveis.
D'aquesta manera evitarem compres de material per a rescat en altura, com són les lliteres per a persones amb molt pes, que porten unes cintes de subjecció que no són les adients. Ha passat, val, doncs ho arreglem. Però no podem permetre que torni a passar. El sistema de compres, de decisió i de tria d'aquest material no ha passat prou filtres per a evitar que arribi un material de subjecció que no tocava. No ha d'arribar al parc ni ha der ser el parc qui comprovi que hi ha un problema de subjecció.
De la mateixa manera com ens ha passat el darrer any amb els equips d'aire. Ha passat. Buscarem les causes. Trobarem que de causes n'hi ha una o un grapat. Però el que si hem descobert és que no pot haver-hi un no control de qualitat en el manteniment dels nostres equips de respiració. I és tant senzill com que qualsevol sistema que ens permet estar en una zona on sense aquest equip no entraríem o simplement moriríem, ha d'haver passat tots els controls. I passar tots els controls significa haver-hi dedicat diners, pressupost, mitjans personals i també temps. Tot això no s'improvisa ni es fa sol. Necessita d'una organització i estructuració que possiblement només es pugui fer amb criteri i control tècnic. Bàsicament ens obliga a tenir un sistema de gestió eficient i eficaç dels equips.
Però començarem avui amb els equips d'aire, però haurem de seguir amb les màscares, després amb els cascs, els guants, amb les botes... i també amb els vestits de nivell III, que só
n els que posem també en condicions extraordinàries. Els equips de nivell III no els utilitzem gaire sovint (per sort) però quan els utilitzem a més de portar tota la resta d'equipament ens aïlla totalment de l'exterior. Per tant un cop estàs vestit, no et pots desvestir per tu mateix. Imagineu-vos la importància de que no pugui fallar.
A casa nostra hi ha moments molt delicats. Quan entrem a incendis d'interior, quan entrem en atmosferes explosives, en atmosferes tòxiques, quan baixem a un pou on possiblement hi manqui l'oxigen, dins un túnel, en un rescat en altura (quan ens pengem per una corda o quan hi despengem algú amb una llitera)... situacions on la seguretat i el bon estat de les coses és vital les tenim cada dia. Els 365 dies de l'any tenim moments en que necessitem confiar del material i de les revisions. Què menys demanar que tot aquest material estigui en condicions?
El mínim que podem demanar a dia d'avui és que totes aquestes eines i equipaments hagin passat rigoroses mesures de control i que quan s'hagin reparat, reomplert o simplement guardat hagi seguit tots els procediments i controls per assegurar que en el següent ús no hi tindrem cap problema. Avui això ningú ens ho pot assegurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada