Ja estem a febrer i sembla que hagi passat una eternitat des que acomiadàvem l'any anterior. Però en un sol mes han passat un grapat de coses i totes elles importants. Sembla que per uns dies la premsa es fixa en Bombers i ja no només per la sequera i alguns incendis més o menys mediàtics sinó perquè la gestió interna de Bombers està en boca de tothom i també del jutjat.
Com us explicava la setmana passada, a ningú li agrada que l'investiguin ni ser font de notícies sobre possible malversació de fons públics o gestió fraudulenta. Però la veritat és que cada vegada que Bombers ha sortit a la premsa per coses dolentes, després s'ha remuntat i molt. Hi ha dos exemples molt clars. Un va ser Horta de Sant Joan i l'altra la gestió i comissions dels Mitjans Aeris en l'etapa anterior a 2016.
Del primer, del qual mai podrem recuperar la vida dels 5 companys morts, s'han fet un grapat de millores (siguin o no les de la comissió del Parlament) però ara tots els bombers anem amb casc, jaqueta, una millor estructura de comandament i de control de les diferents unitats i també tasques tant operatives com logístiques als serveis. I això també ha estat extrapolat a la resta de serveis, siguin o no de foc. S'ha creat una estructura modular per a la gestió i control dels serveis amb cert grau d'envergadura i recursos. Els serveis amb SISCOM 3, 4 o 5, tot i ser una gran minoria del total d'actuacions, si que aglutina els serveis més importants i voluminosos. Grans esfondraments, grans esllavissades, rescats complexos, inundacions de poblacions i desbordament de rius per pluges torrencials, grans incendis d'indústria i forestals. Tots ells parteixen d'un eix vertebrador que és l'organigrama de comandament i la distribució complerta de les funcions. Tot a més va acompanyat d'un pla d'actuació. Evidentment això no ens salva d'una mala gestió d'una represa, d'una mala ubicació dels mitjans, una errada en la previsió o no fer cas de la planificació del relleu anterior. A tots ells estem exposats. Però el que s'escriguin les coses i que s'escriguin els responsables també fa que tothom sigui més conscient de la tasca que ha de fer dins un servei d'aquestes característiques.
El segon, i no per això menys important, és tot el desgavell contractual, comissions, pagaments en espècie que hi havia darrer la contractació dels Mitjans Aeris per a les campanyes forestals. Tal i com ja us vaig explicar en un post del novembre passat
MAER actualment tenim una de les millors flotes d'helicòpters de l'estat. La bona gestió dels recursos i l'actualització de contractes ha fet que no haguem de mantenir helicòpters envellits, empreses acomodades, sinó que tenim màquines que son l'enveja d'altres cossos de bombers. Actualment tenim també un helicòpter que dona servei tot l'any. Potser no és el que més treballa, però en cas d'un hivern sec com aquest, el tenim disponible per a aquesta única tasca. Mentre hi ha disponibles els dos helicòpters de rescat, el propi de la Generalitat (més polivalent) i un cinquè que també és de la "gene" i el tenen en fase de reestiling i millora tècnica (com molts dels primers models EC135 que es van comercialitzar). I a més les avionetes.
El descobriment del manteniment dels vehicles de bombers ha posat al descobert diferents problemàtiques. Contractes amb una única empresa que s'ha mantingut durant massa anys, la manca de personal per a fer els controls de les facturacions, la manca de personal per al control regular dels vehicles, el seu manteniment, les ITV i les reparacions. Tampoc es pot derivar tot (que tots ho acabem fent dels nostres vehicles particulars) en els sots-inspectors (no cal un enginyer per a controlar els quilòmetres d'un camió ni les reparacions que necessita). A qualsevol empresa això ho fa un responsable de trànsit amb l'ajuda de personal administratiu. Però aquí això es deriva en alguns casos en bombers de segona activitat. Potser si, però el més coherent és que hi hagués personal amb formació en automoció. Son ells que que coneixen sobre averies, manteniments i recanvis. Tenir un àrea de "taller" amb personal específic i format correctament hauria de ser la manera de gestionar-ho. Però cal també fer una gestió administrativa de control de documentació, ITV, control de costos, etc. Per tant, no només fan falta mecànics i administratius, sinó també algú amb formació tècnica per a la gestió de flotes. És com si dins de tot aquest enrenou que és portar la gestió del manteniment dels vehicles de bombers hi manquessin algunes peces. Vaja, que és un puzle de 1000 peces però que en falten un centenar... i així, per molt que intuïm el dibuix que hi ha, mai estarà complert.
Per tant, tenim una oportunitat per redefinir l'estructura de bombers incloent-hi un àrea mecànica. Potser no hem de tenir taller propi? Potser, però si que cal la resta d'estructura per a que qui ens arregli els camions no ens aixequi la camisa i que siguem nosaltres els qui portem el control de tots el paràmetres de cada vehicle. Siguin quilòmetres, repostatges, canvis d'oli i resta de manteniments i de totes aquelles reparacions per averia o de xapa i pintura que comporta una dotació d'uns 600 vehicles de bombers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada