La setmana passada parlava dels bombers que cuinen i que des que tenim gent nova al parc a més de tenir companys nous, noves maneres de viure la guàrdia també canvien els plats que es cuinen. Tot enriqueix i tant!
La veritat és que tenir gent nova obliga a canviar moltes coses. I la novetat sempre és bona, però no tot és igual que abans i sovint cal un període per posar a punt tots els engranatges. De ganes a ningú li falten, és evident, però aquestes mateixes ganes fan que sovint vulguem fer moltes coses quan encara no tenim arrelats els costums. I els costums a bombers també són importants. Una de les coses que sempre explico és que cal tenir mètode, ser metòdic i fer les coses no només de la mateixa manera sinó que a més cal automatitzar-les. Així que no penses, fas les coses de forma inercial.
Una cosa tant senzilla com posar-se el vestit d'intervenció, el casc, la mascareta, el caputxó, engegar l'emissora, els guants, preparar-se l'equip d'aire, etc ho sabem fer tots, que per això hem superat un curs bàsic de bombers i a més saber com funcionen els equips coneixem un grapat de maniobres. Però si tot això ho fas pujant a un camió de bombers (o al parc mentre l'organitza la sortida), amb els nervis de la sortida, interpretant la poca informació que ha arribat al parc i el rebombori de la cotxera/sirena sempre hi ha la possibilitat que et caigui el guant a terra, et trobis alguna cinta de l'espatllera que s'enganxi, algun revol pronunciat que fa el camió, i mil i una coses que poden succeir, i ja la tenim liada.
Per això, no és el moment de pensar. No he de recordar a posar-me el botxí quan ja porti el casc, treure'm els guants perquè no he obert la bossa de la mascareta o no he engegat l'emissora i amb guants és molt complicat. I per tot això gairebé tots hi hem passat. Recordo una pràctica a Reus, quan encara era voluntari (i feia poc que ho era) en que havien posat foc dins la torre de practiques. Mentre tots es vestien i començaven a pujar per l'escala per accedir per una finestra jo encara m'estava posant el casc, obrint l'ampolla d'aire, etc. Quan tots estaven dins, jo encara em posava coses. Va ser el primer i últim cop que em va passar. Aquell dia vaig aprendre que calia mecanitzar.
I així us podria explicar mil i una anècdotes. Perquè la gent nova sap moltes coses, segurament més que els que ja portem anys a la casa, però davant un servei o un problema les reaccions són molt diferents. De vegades, davant un servei senzill (com pot ser un contenidor) se'ns pot acudir d'enviar als més nous amb només un veterà. Aquell dia ho passaràs malament. En un senzill contenidor, et pots trobar que tirar una mànega, posar la llança o posar-se la mascareta de l'equip d'aire siguin tasques eternes. I és per això que nosaltres a tots els serveis sempre combinem els veterans amb els de l'última promoció. Uns tenen l'experiència i els altres l'ímpetu, fent que la resolució del servei s'obtingui de la barreja d'ambdós, un subtil equilibri entre els anys i les ganes d'arribar a tot.
Poc a poc tots ens anem posant a lloc. El joves van agafant el ritme i els bons costums que els més veterans hem anat adaptant de les noves generacions. Tots aprenem de tots. D'aquesta manera el servei i la convivència del torn s'enriqueix. D'aquesta manera els torns i els parcs es van renovant i alhora reciclant. La majoria hem conegut parcs i torns plens de velles costums i alguns mals vicis. Des de fumar, beure en excés, a jeure tot el dia, no fer mai pràctiques o no conèixer com funciona una part del material. Si parlo de fa molts anys. Però en fa 10 tampoc es feien gairebé pràctiques diàries, ni el bon costum del briefing matinal.
Tenir gent nova també propicia que els has d'ensenyar el material dels seus nous camions, els protocols de sortida del parc. Lleida som 9 de mínim i podem sortir amb 3 camions alhora. Així que anem polint maneres de treballar, canviant coses que fins ara funcionaven però que segur que hi trobem una manera de ser més eficient. Incorporem maniobres que els nous ja han vist a l'Escola o que els nous caporals i sergents han vist i comentat amb comandaments d'altres regions.
Tenir gent nova al parc no és només canviar la manera de cuinar, també és tenir en compte qui surt als serveis. No pots fer una sortida només amb els nous ni tampoc deixar-los sols al parc (per si hi ha un nou servei). De tota manera, cal ser curós, ens hem de cuidar els uns als altres. Deixar-te acompanyar, deixar-los aprendre i que poc a poc prenguin confiança als serveis. Alguns dies has de passar davant, altres els has de fer aturar, altres caminarem junts i altres haurem d'agafar paciència els uns dels altres. Tenir gent nova al parc és una oportunitat de créixer. I es creix molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada