Ja estem al setembre. Poc a poc els forestals van acabant contractes, els operadors d'estiu també van acabant la campanya i els helicòpters bombarders ja s'han reduït a la mínima expressió. Si mireu el calendari de grans esdeveniments de la tardor, tenim que l'octubre acostuma a ser el mes en que els aiguats fan mal. Però aquest cop se'ns ha avançat a la primera setmana de setembre.
Hem pogut veure bombers i camions donant servei d'auxili al Montsià. Uns rescatant persones en les primeres hores, altres treient aigua dels baixos de les cases i comerços inundats i altres fent suport en tasques de neteja dels molts carrers plens de fang i que impedien la vida normalitzada de la gent. I allí, com he dit, hi havia Bombers. Poc a poc, en aquests grans esdeveniments, ens anem acostumant a veure l'activació de SISCOM4. Això implica no només al Delta 0 sinó també al Bravo0.
Jo he tingut la sort (i la tinc) de treballar de tant en tant en altres regions, com la Nord i la Sud. Allí el comandament del servei per part del Delta és relativament habitual. Diguem que no passa el mateix a llocs com la REL. Aquí serveis on hi intervé el Delta (a la REL) pràcticament no n'hi ha. Bé, si. Quan són de vegetació i poden sortir amb l'helicòpter. Per tota la resta acostumen a fer la gestió dels serveis des del despatx. Evidentment controlar tota una regió d'emergències no és fàcil i sortir de la sala de control de Regió implica deixar de saber què passa a la resta de serveis. Però des de fa un temps ençà, quan surt el Delta l'ha de cobrir un Charlie. Per això que els que ho veiem des d'una altra perspectiva interna del servei, sovint, no ho entenem. Jornades com les d'Alcanar et fan tornar l'esperança en comprovar que hi ha regions on SI hi ha vida per sobre dels sergents i oficials.
Però miratges n'hi ha sempre i a tot arreu. El que a una regió funciona, a altres no, però aquestes fan funcionar d'altres. Hi ha regions amb UCM (punt de transit) molt potents, altres on la distribució del magatzem està molt ben organitzada, altres on trobes molt ben controlats els equips d'aire i altres on la digitalització de la informació està a l'ordre del dia. Sobre el paper sembla que totes les regions siguin igual, que totes gestionen de manera semblant i que tot està controlat. Però el dia que rasques una mica te n'adones que no és així.
De la mateixa manera com tenim molt clar que els contractes de manteniment dels parcs hi ha mesos que funcionen i altres que no, amb les reparacions de petits equips tenim una sorpresa cada cop que portem algo a arreglar o a revisar. Portar a revisar un vestit NRBQ, un detector de gasos o un equip d'excarceració pot ser una odissea. Alguns cops hi ha el contracte en vigor, altres només et permeten la revisió d'un nombre determinat d'equips (i cal posar-se en cua per al proper mes o tongada), altres el contracte està en revisió o ha estat aturat per una denúncia d'algun dels licitadors que ha perdut... altres s'està buscant un nou licitador ja que l'anterior ha renunciat, ha plegat o ja no existeix. I és que problemes n'hi ha a cada cantonada.
El curiós no és si al final els Delta surten més o menys, perquè els serveis acaben sortint (millor o pitjor), De vegades un bon Delta et fa tenir una millor perspectiva i acabes amb més seguretat i una millor resolució i altres on millor que aquest no hagués vingut. I aquesta és la gràcia dels exercicis i simulacres. Exercicis i simulacres de SISCOM4 se'n fan tot sovint. Amb diferents característiques i a diferents localitzacions, així s'hi veuen involucrades totes les regions. Però segurament necessitem que els Delta (SISCOM3) facin també la seva part d'exercicis. I no només en serveis grans on s'acabarà posant un SISCOM4, sinó que cal que actuïn en serveis més "mundans", Els petits serveis del dia a dia, on segurament és més fàcil que te'ls gestioni un Sergent o Oficial, Aquests estan més acostumats a tractar amb els bombers, que no un Delta que sovint s'ha quedat a Control buscant d'on treure els recursos sense haver de tancar cap parc. Perquè aquí el més important és tenir els parcs oberts. És igual si amb un camió o amb 3, amb només 2 bombers o amb la dotació complerta. I per això al final el que obtenim és que els parcs se'ns han fet vells, petits i obsolets. Igual que els camions,
Tenim camions sense els equips d'aire pertinents, parcs amb portes per a camions estretes (i que cada poc temps són colpejades en entrar-hi el camió). I també parcs amb parets que no s'han pintat en 15 anys, portes que no tanquen, vestidors sense espai, taquilles de roba amuntegades en passadissos i llocs on no toca. O simplement els 19 anys de mòduls prefabricats de la REC i també la vergonosa història del parcs de bombers voluntaris de Serós, que han hagut d'anar al casal, perquè SIMPLEMENT un parc de bombers APUNTALAT no és una PRIORITAT. Em sap molt greu dir-ho, però algú/alguns no han fet la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada