La tardor, que entra amb les pluges i el fred, acostuma a ser el punt de sortida per a les jornades de bolets, excursions de tardor i les crisis d'ansietat no resoltes que amb el canvi de temps afloren a la ment d'algunes persones. Aquests fets, des del punt de vista de bombers en dona la corresponent feina de recerca de persones perdudes per aquests i altres aspectes menors.
Aquest any però, la COVID, les no vacances a l'estranger, les ganes de sortir a la natura i també les crisis personals (fins i tot li ha tocat a un Bisbe) estan provocant un grapat de serveis encara en plena calor post agost. Aquest setembre és estrany. Seguim amb els migdies de ponent amb els termòmetres per sobre els 30º i això afecta la vida d'absolutament tot.
Quan arriba el cap de setmana, vagis on vagis, et trobes amb els aparcaments de pràcticament tots els llocs coneguts plens. Però els dels llocs no tant coneguts també. La gent, i m'hi incloc, anem on sigui per tal de no passar ni una hora més apoltronat al sofà de casa o evitant tornar a fer exercicis davant la tele com si fóssim uns faltats. I és que el llarg confinament ens ha fet molt mal. Necessitem sortir de casa i els carrers de la nostra ciutat ens els coneixem de sobres. Potser començarem a entendre als nòrdics, que segons es diu tenen un alt índex de suïcidis. Ells tenen llargs hiverns sense llum i fred, molts viuen sols o s'independitzen de la família amb poc més de 18 anys. Aquí però tenim llum, bona temperatura, vivim fins els 30 a casa els pares... però aquest any tots volem sortir de casa com si no hi hagués un demà.
Anar per la platja s'ha convertit en una creuada d'esquivar gent, buscar lloc per deixar la tovallola, tampoc és fàcil trobar taula per dinar, abans no calia trucar, ara si. I sort que l'oci nocturn està aturat. El dia que l'obrin veurem comes etílics com mai, tornarem als accidents de cotxer per la nit... La gent i la vida social està canviant. I això té conseqüències també pels serveis d'emergència.
Portem molts mesos en que no sortim a accidents de matinada a conductors adormits, beguts o despistats pel mòbil que s'espeteguen contra un arbre o malauradament contra altres cotxes. Però de matinada i també al tard als habitatges passen coses. Portes que s'espatllen, ascensors que s'aturen, persones que cauen o tenen accidents domèstics. Així que els bombers, policies i sanitaris seguim amb obertures d'habitatge i rescats. I el confinament i la COVID ens han portat serveis nous com son una major assistència hospitalària a persones amb obesitat mòrbida. Aquests en han dut a millorar les mobilitzacions que fèiem fins ara puntuals, però d'uns mesos ençà ja no tant.
Però com deia a l'inici del post. La tardor aquest any se'ns ha avançat. Ja estem en plena campanya de recerques de persones extraviades per mil i una raons. Uns perquè es perden fent activitats a la muntanya (que abans en acabar l'agost es reduïa), altres perquè mentalment no estan prou bé i surten de casa buscant aire i un alliberament que de vegades els porta a fer coses que sovint la societat no entén. Però no tothom arriba a aquest extrem. Hi ha persones que simplement deambulen. Per la ciutat és habitual veure persones absortes en si mateixes i que caminen. Però pel camp alguns van de poble en poble i no acaben perdent-se però altres si. Alguns surten de la ruta habitual, altres caminen sense saber on van. I quan la família els troba a faltar, doncs aquí entrem tots els cossos d'emergència.
Motoristes, ciclistes, escaladors, barranquistes, caiacs, raftings, submarinistes, nedadors, pescadors a pulmó... tot d'activitats a l'aire lliure en un estiu que s'està fent llarg. Però que és època d'escola, de ser a la feina i de tenir la botiga oberta. I això a l'hora de planificar qualsevol activitat sigui turística o d'emergència et condiciona i afecta de forma especialment aguda, com aquest any.
Veiem l'activitat dels helicòpters de Rescat de Bombers. No paren. Veiem l'activitat dels helicòpters del SEM i tampoc paren. Mirem els helicòpters de Pompiers d'Aran i tampoc paren. Els gossos de rescat s'activen cada dia, el personal de les sales territorials de control de les emergències no paren de contactar amb els teléfons de la gent perduda o accidentada, per tal de saber exactament o anar-los a buscar. Les unitats de rescat de muntanya i aquàtic s'activen a multitud de serveis. Els parcs de Bombers voluntaris fan un grapat de sortides per les recerques i rescats, ja que sovint son els més propers a les zones rurals o de muntanya.
Estem encara a 3-4 setmanes del bum dels boletaires, però l'activitat diària a can Bombers segueix sent frenètica. Potser serà qüestió d'anar aprofitant aquests serveis per anar introduint les millores i ajustos per tal que quan tinguem al primer boletaire ja estigui tot implantat. Fa anys no sabíem que era un SISCOM 3 o SISCOM4, tampoc teníem carpes ni el camió vermell (que és com un cervell desplaçat al lloc del servei), doncs també ens haurem d'habituar a tenir-los a les recerques, com sovint hi tenim el Punt de Transit (UCM). I així poc a poc s'aniran incorporant tots aquells mitjans que ja disposa la casa, inicialment pensats pels incendis forestals i després també utilitzats per la coordinació de serveis causats per impacte meteorològic. Doncs segurament aviat potser també els veurem a les recerques.
De la mateixa manera que hem anat evolucionant en els incendis forestals, poc a poc s'evoluciona en la resta d'especialitats. Submarinistes, que incorporen barques, la major quantitat d'helicòpters per als rescats de muntanya, personal específic amb els gossos de recerca, bombers amb coneixements específics sobre estructures constructives, ciències i tecnologia, comunicacions... i tot allò que les necessitats ens aniran portant.
I és que un cos d'emergències s'ha de poder adaptar a les circumstàncies. Tant aviat estem uns dies amb pocs serveis (a la meva última guàrdia no vàrem tenir el primer servei fins les 12 de la nit) com abans del briefing de primera hora ja estem posant-nos un vestit de protecció antiesquitxos per un transvasament de gasoil a l'autovia. Bombers no només treballem a l'estiu apagant incendis de vegetació. I aquest setembre és una mostra que la nostra cartera de serveis és molt, però molt més àmplia, Quan necessitareu l'ajuda aquí estarem, però vosaltres tingueu cura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada