Ja hem de parlar de Campanya Forestal?

Normalment esperem al maig per posar-nos en Campanya Forestal. A finals de març però, acostumem a tenir els primers "alertants" que ens avisen de totes les fumeroles d'arreu del món mundial. Sense solta ni volta. Sense cap concreció de què ni on crema, però que des del cotxe i amb el mòbil avisen que hi ha un fum. Doncs això, el fum és fum.

I així és com arribat aquest temps anem sortint a hores intempestives, ja sigui a les 7 del matí quan el primer pagès arriba al tros o al capvespre quan l'últim dels alertants plega de treballar... i veuen una fumerola, blanca al mig d'un camp al fons del paisatge mentre contemplen brollar les primeres flors dels fruiters. I no sigui que es cremi alguna cosa, ells avisen. I apa, tot de camions donant voltes fins localitzar aquell pagès que crema les branques de poda o les soques arrencades abans d'iniciar els treballs més durs de la temporada del camp. Tot acaba aquí, però tot comença aquí.

Anem traient la pols dels camions que han estat aturats tots l'hivern (sabeu que és conya), però si que li anem agafant el gustet a passejar-nos pels camins de la comarca, redescobrint algun racó que després acabarem passejant amb la BTT o recordant alguna zona interessant per tornar-hi amb la família. I com deia, poc a poc anar amunt i avall fins que arriba el dia en que si que hi ha un incendi de marges que realment s'ha escapat. I no és cap trucada "buida de contingut", en aquesta especifiquen on és, quin camí agafar i fins i tot de vegades et venen a buscar per trobar un accés amagat.

Us ho he escrit altres cops. Al març tradicionalment s'havien apagat, i també escapat, molts incendis forestals. És (o era) època de vent, de calor i de la Setmana Santa on hi ha el punt de partida de tots aquells "domingueros" que van a fer excursions pel camp. I una cosa porta a una altra. Només cal mirar enrere i tenim tot d'incendis de primavera, sequera i vent. Per sort els últims anys, la primavera ens ha estat favorable i just quan tot començava a fer xup-xup, han caigut algunes gotes que ho han mig aturat tot.

Però nosaltres estem acostumats a treballar al bosc. I per això en incendis com el de Senan, de fa pocs dies, a la Conca de Barberà, hi seguim anant i hi seguim buscant aquells punts calents que podrien ser font d'ignició per una revifada. Si portem tot de quilòmetres anant a buscar les fumeroles perdudes dels alertants, perquè no anirem vint dies seguits a un incendi que vàrem inundar d'aigua? Doncs per això, qualsevol engruna de perill ens fa estar alerta i fem per minimitzar-lo. La jugada ens ha sortit bé els últims anys. Ben pocs incendis se'ns revifen i se'ns fan grans en aquesta època de l'any. No així abans.

Però al final sempre hi haurà aquell incendi que se'ns escaparà. Perquè ens queda molt lluny dels mitjans, perquè coincideix en el temps amb algun altra incendi, perquè la climàtica ens és desfavorable o té una orografia encara pitjor. I per això cal estar especialment atents a aquells espais més complexos, mal comunicats, amb pocs camins i escarpats. I quan abans ens hi posem abans impedim que se'ns faci gran. Això si, els costos de tota aquesta estructura que es mobilitza sembla que ningú ha comptabilitzat. Centenars de litres de gasoil, hores de vol i de personal mobilitzat no deuen ser prou importants com perquè any rere any es segueixi muntant tot aquest tinglado. Després però seguim tenint problemes amb els contractes de manteniment de vehicles, els dels equips d'aire o la "simple" renovació dels cascs dels bombers.

Hi ha costos que ningú posa en dubte, perquè a cap polític li agrada acabar l'estiu amb 10.000Ha cremades, però tampoc amb 5.000. Però si són menys que l'any anterior, sembla que tot ha funcionat. I si ens mirem cap endins, trobem que no tenim prou equips d'aire, que seguim perdent camions per avaria o que qualsevol eina una mica específica trigui mesos a ser substituïda. I és que els contractistes de manteniment i els contractes que els envolten són tot un món a banda. Donaria per un parell d'anys de posts monotemàtics d'unpobrebomber.