La metamorfosi operativa

Ja sabeu que quan hi ha coses que no m'agraden ho dic, però que quan n'hi ha que si que van bé (sobretot si abans anaven malament) també ho dic. I això és el que passa avui amb alguns aspectes de la casa. Evidentment encara no estem bé, o sigui, que no passem d'un 6/10, però tenint en compte que abans no arribàvem al 3/10 és evident el canvi.

Sense tenir la dada estadística real, perquè la casa les estadístiques no les treballa, podríem dir que més del 90% dels serveis són solucionats dins un SISCOM1. L'àmbit del parc i parcs adjacent. I que gairebé el 10% restant només acaba en SISCOM2. Per entendre'ns, que arriba un sergent/oficial que està de sots-cap territorial. Sovint són feines de coordinació dels vehicles i bombers del servei o per una valoració posterior del servei i validar que tot està en ordre. Respecte als SISCOM3 ni SISCOM4, podem dir que pràcticament no n'hi ha, excepte per incendis forestals. Creieu-me que, per la guàrdia del dia a dia, de sots-inspector en amunt sobren tots.

A Lleida, que som un parc gran, els caporals i sergents van sovint sobrats per gestionar un incendi d'habitatge. Tenen suficients hores de foc i serveis acumulats per a això i molt més. I l'ECO quan arriba es complementa amb el responsable inicial de la sortida. Més que una feina operativa acaba sent una feina de suport. Fent gestions amb la policia local, els veïns, els propietaris, etc. Però tota l'operativa de treball interior i exterior de rescat/incendi/fums se l'ha menjada el caporal o bomber veterà de la dotació del parc.

Per sort, actualment comptem amb els nous sergents i caporals de la nova promoció. Donen més joc i sobretot coneixements als serveis més complicats del parc. I, per analogia, nous caporals als parcs més petits de la regió. Desconec com ha anat aquest procés de millora a la resta de regions, però segurament ha estat de forma similar. També hem pogut guanyar alguns caps de parc que fins ara no teníem. No només parcs mitjans i petits com Tremp o Pont de Suert, sinó que grans parcs com Reus, Valls i Rubí també tenen el responsable definitiu. Esperem que facin un gran treball. Les ganes les tenen i els coneixements també.

I com que de millorar és del que es tracta, doncs en l'àmbit de l'NRBQ també s'ha progressat. Tot i l'aturada formativa que ha causat la COVID, l'àmbit tecnològic ha passat de la nit al dia. Els coneixements i l'estructuració de la base formativa havia obtingut una bona empenta. La formació quadriennal per regions ja incorporava coneixements en risc radiològic i les primeres accions amb MP. La pandèmia però ho va capgirar tot. I va començar un període de re-invenció/transformació cap a treballar ens espais COVID. Això va comportar que els protocols que ja teníem per al vestit i desvestit dels EPI s'adaptessin per al treball en l'àmbit biològic i tota la feina que vàrem poder fer a les residències de gent gran i les de persones a disfuncions físiques i/o cognitives. A dia d'avui, tot això ja s'ha acabat. La Pfizer ha salvat a la gent gran de seguir patint les conseqüències de la pandèmia i, per sort, ens ha deixat sense "feina" a fer dins les residències.

Tota aquesta feina de mesos va activar a molt personal. Uns es van reciclar, altres es van posar al dia i altres simplement es van enganxar a un carro al qual no s'hi havien volgut motivar. Parcs com Mollerussa i Maçanet són ara exemple de voler tenir el material en condicions, de voler mantenir els coneixements apresos i desenvolupats durant tot aquest temps. El fet de "torejar" amb la COVID i que tots tornéssim a casa sense el virus ha fet veure (segurament) que les coses funcionen. Els protocols i la bona praxis han funcionat. Ara a més dels furgons (i el personal) de Rubí i Tarragona podem sumar-hi aquests dos parcs i excepcionalment un 5è, que ha aparegut del no res, El Prat de Llobregat. Que rodejat de fàbriques i de perills ara també disposarà (si no disposa ja d'una part) d'equipament per a fer intervencions NRBQ amb un mínim de cara i ulls. Evidentment caldrà complementar-los amb la resta de furgons/parcs. Afortunadament s'han pujat al carro. Ara toca cuidar-los, mantenir-los motivats i sobretot que tinguin el suport dels de dalt, que sovint s'adormen o simplement es dediquen a altres coses que els dona més confort, perdent l'empatia amb tot allò que està ressorgint.

Esperem que els GRCR, GROS, GRIT, GREC i altres grups de suport que van naixent i creixent, poc a poc es vagin assentant a l'estructura, no només sobre el paper, sinó també a l'operativa real de les actuacions. I per això necessitem que de sots-inspector en amunt també surtin als serveis i s'impliquin, enlloc de quedar-se escalfant la cadira del despatx. Des dels despatxos com es poden fer bones instruccions operatives? Com diem aquí: "Això ho ha escrit algú des del despatx i no hi plega res", "El paper ho aguanta tot, però els serveis els salvem els bombers". Doncs això, que molt paper i poc coneixement de la realitat.