A Lleida ja tenim el nou camió BRP en marxa. Ja treballa!
Han estat uns dies incerts, en que tots teníem dubtes sobre si l'havíem de posar ja a la roda o tenir-lo uns dies més exclusivament per fer pràctiques. La formació va anar com qualsevol altra que s'ha fet de forma improvisada. Els formadors de conducció presentant-nos eines varies, la configuració d'armaris i finalment 1h per conduir-lo entre 4. Que com hi ha una explicació inicial del canvi de marxes i les tecles vàries, es queda en 45' a repartir. Així que amb 10' de conducció ja som aptes per a portar un camió de 400.000€ i apagar tota mena de focs i resoldre els múltiples serveis que un BRP com aquest, carregat a full, et permet. Bravo.
Eines en porta, i bones. I segurament és el camió que més s'ha treballat per a que sigui complert en quant a eines i també a nivell de seguretat. Tot i això "cagades" n'hi ha, com ve sent la tònica de la casa en els 27 anys que fa que hi sóc. Només cal veure el sistema de palanca per baixar l'escala del sostre. Un sistema ingeniós, pràctic i molt útil. Però que tant la proposta primera, com l'evolució que ens ha arribat a nosaltres, acaben sent realment nyaps. El sistema és una mena de maneta que ve des de dalt, el primer consistia en un tub en forma de "U" que sobresortia 20cm pel darrera i l'evolució porta un angle que l'acosta al vehicle, però acaba en "I". Així que si abans es podia doblegar per qualsevol maniobra, ara et pot treure un ull a la que et descuides una mica. És possible que els de Riscos Laborals el dia de la modificació estiguessin de vacances.
L'equip d'excarceració millora molt el que tenim al Furgó de Rescat. Les eines són molt més evolucionades i per tant pesen menys i són més ràpides de maneig. Les del FSV tenen una mica més de recorregut, per tant haurem d'adaptar les nostres sortides, anant amb el BRP i el Furgó. Tindrem dues eines per a treballar i millorarem la prestació del servei. Veus? Amb això hi guanyarem. A més, portem un any en que hi ha hagut menys accidents. Ara que tenim 3 eines al parc, anar als accidents amb dues i de ben bones farà que guanyem en temps d'alliberament.
I parlant d'accidents. Sembla que l'època de "concursos" de rescat torna. En petit, però torna. I ja veiem a alguns parcs fent pràctiques de tall i d'ampliació d'habitacle a cotxes, tot preparant-se i guanyant experiència en maniobres complicades de triar i executar. No es tracta només de tallar. Sinó de saber trobar la millor maniobra, que en un temps concret, permeti treure a la "víctima" de dins.
Aquesta setmana que comença, s'inicia la formació d'actuacions amb Risc Químic, amb seu a Mollerussa. Ja han arribat els mòduls (que costen una pasta) i que és possible que després de l'estiu, per aquesta mateixa raó, ja no es tornin a utilitzar. Així que tornarem a rebre algunes classes concretes a l'ISPC. Aquell lloc que per a ser-hi a les 8 del matí, cal que t'aixequis a les 5 del matí, o abans. Quins collons! Per cert, una altra sortida de vacances de la gent de Prevenció de Riscos. Per anar a l'ISPC cal utilitzar les botes forestals. Són aquelles que tenim amb la sola plena de fang, cendra i restes de vegetació cremada, a més de tota la porqueria que s'hi acumula per sobre. No entenc com una bota de muntanya reforçada s'ha d'utilitzar per estar assegut en una aula tota una jornada. No té sentit. I menys quan fent pràctiques de la majoria de mòduls, és necessari posar les botes industrials de pell o de goma. I això ja es fa al camp de maniobres.
El camp de maniobres, per als qui no hi hagueu estat en molt temps (o sigueu forans) és un lloc on hi acostuma a haver vidres pel terra (encara que els escombrin amb més o menys gràcia), sovint s'hi passeja el toro amb un monitor d'excarceració amunt i avall movent cotxes, preparant la pràctica de l'endemà, a vegades hi ha un hidrant sense aigua (que reparar-lo costa tres mil tràmits). Tampoc disposa d'ombra, on el sol després de 5-6 hores pica (encara que sigui a l'hivern).
Doncs res, Uns dies de camió nou i inici de la formació (que a mi no em toca fins setembre). Aviat espero poder explicar-vos quines sensacions em dona conduint-lo. Per cert, és 2x4 amb possibilitat de 4x4. En aquest sentit també hi perdem una mica respecte al model ATEGO que hem conduit els últims 16 anys. Però pel que poc que he conduit, el canvi, semiautomàtic, va molt bé, les retencions i ajudes a la frenada també i la conducció és molt suau. Espero no ser el primer en fer-li una rascada. Per cert, sabíeu que a Lleida hi ha una cruïlla amb el meu nom? No tinc cap vergonya en reconèixer que hi vaig deixar un neumàtic. El problema no és aquest, sinó dels que se'n van riure i/o criticar. Perquè després els va passar a altres. Coses que passen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada