Del Permagel al Piro-neu (Pirineu)

Aquests dies sembla que la tele hagi descobert la curvatura del cercle, perquè hem pogut veure finalment imatges de Sibèria patint el desgel prematur. Però això per a Bombers no és cap informació que no tinguem. Ja fa anys que som conscients que l'escalfor del planeta no només fa augmentar les nostres temperatures, sinó que hi ha altres conseqüències com el que els incendis també s'esdevinguin en zones del planeta i països on fins ara només hi associàvem el fred. Sibèria Escandinàvia, Alaska o el nord de Canadà ja no son aquells territoris on només vas a buscar óssos i trineus estirats per gossos o rens. Ara també són llocs on hi podem esperar incendis de vegetació i forestals que fins ara ningú havia previst.

En tot cas, no és una situació desconeguda per als bombers catalans. Fa molt temps que ho seguim i ho estudiem. De fet, fins i tot jo, ja hi havia dedicat alguns posts al 2016.

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/de-canada-catalunya.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/de-canada-catalunya-historia-i.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/si-passa-canada-ens-passara-catalunya.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/canada-vs-catalunya-el-regim-dincendis.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/06/i-russia-tambe-bat-records.html

Aquest fet, provoca que els governs, les entitats i els cossos de bombers s'han d'anar adaptant als nous règims de foc, com s'està adaptant la natura (o simplement es transforma) cap a episodis de foc, de sequera, de pluja i (encara) de gel.

Doncs hauríem de tenir-ho en compte i aplicar-ho a nosaltres mateixos. Fins ara els boscos que cremaven eren els mediterranis, així que trobem cossos d'extinció en l'àmbit forestal a tota l'anella mediterrània. Però amb aquests nova problemàtica, traslladada cap al nord, ara caldrà que els bombers nord-europeus,  nòrdics i escandinaus es vagin preparant i formant en incendis forestals i ampliïn el seu coneixement cap a disciplines diferents a les dels focs d'interior i habitatges de fusta. Ara s'hauran d'adaptar a aquesta nova situació.

Com nosaltres. Si, oi? Que ens haurem d'anar adaptant al nou règim d'incendis i transformació de la natura del nostre entorn. Si ara Sibèria pateix incendis, perquè no els ha de patir el nostre Pirineu? Doncs això. Feu una repassada als parcs i al personal dels diferents parcs que tenim al Pirineu. Estan prou preparats per a la nova "normalitat" climàtica que ens espera? Parcs com Sort, Esterri, Seu d'Urgell o Puigcerdà estan prou ben preparats per a tenir els incendis forestals que ens espera? I la nostra organització també n'està?

Com és de viable portar el nostre camió de CCA a Taüll, Cabdella, Tavascan, Castellar de n'Hug o Setcases? Viable segur, però que arribi a una hora prou decent? I la resta de vehicles? Quanta estona necessitarem per a portar-hi la primera vintena de camions? Portar-los a la majoria de llocs de Catalunya no costa tant, però allà dalt? I si la situació que molts meteoròlegs i els diferents estudiosos del règim d'incendis preveuen acaba sent cert (que ho és) i per tant serà necessari fer tot l'operatiu de Bombers en aquestes zones del Pirineu. Estarem preparats?

Per tant, ara que comencem a tenir bombers als parcs, caporals i sergents repartits més o menys de manera uniforme per les diferents regions, potser seria hora de començar a plantejar-nos no només renovar els edificis dels parcs urbans i metropolitans, que bona falta els fa, sinó que també va sent hora de començar a planificar estructures més desenvolupades a les comarques del nord. Potser seria hora que Manresa, com a zona estratègica tingui part d'aquest protagonisme. I anem pensant en més amunt, que el Pirineu és molt complex. De Pont de Suert a Vallter hi ha moltes hores de cotxe. Per tant caldrà tenir alguns centres neuràlgics.

Anem pensant, però comencem també a preparar com volem afrontar aquest futur, que cada dia és menys incert. Si Rússia ja crema, perquè no ha de cremar el Pirineu?