10 anys d'aprendre i escriure Unpobrebomber

10 anys!

Ara és quan em ve al cap la cançó del Super3!

La veritat és que dec moltes coses a aquest bloc. El meu bloc, els meus escrits setmanals, la meva manera d'escriure i el poder explicar el meu món particular als meus amics i a tota aquella gent que ha anat incorporant-se al llarg d'aquests 10 anys i a les persones que de tant en tant (no pretenc que em llegiu cada setmana, però m'agrada eh) em llegiu i entreu al bloc.

Estic molt content i agraït amb tots aquells que un moment o altra us heu atrevit a escriure algun comentari o que de forma directa m'heu fet algun apunt per tal de corregir-me o puntualitzar qualsevol cosa que heu cregut convenient que no era correcte. També aprenc amb vosaltres. I m'apreteu i em feu ser millor. Els vostres comentaris em serveixen molt.

Aquest bloc m'ha permès conèixer a molta gent, molt bona i molt vàlida. Però per sobre de tot he fet companys. I això a Bombers és molt important. Els companys et donen vida. Els companys són aquells amb qui entres als incendis, trenques cotxes, et penges d'una corda i t'asseguren, fas una fideuà, o simplement passes un dia de guàrdia esperant que no cremi gaire cosa però que tampoc sigui una guàrdia en blanc.

També hi ha gent que encara no l'ha descobert... poc futur deuen tenir a bombers (jejejeje)

Però parlant seriosament, estic  orgullós d'haver arribat fins aquí. El divendres 20 d’agost de 2010 des d'un ordinador portàtil vaig començar a escriure un post. Aquell era una època en que les coses a Bombers començaven a no anar gaire bé, i necessitava dir-ho. Alhora començava a jugar amb aquesta interfície, que realment he canviat molt poc en aquests 10 anys. I no sé si canviarà, sóc de canviar poques coses. Quan algo funciona, no s'ha de tocar gaire. fins que descobreixi algun color, alguna textura o alguna manera millor de presentar els posts i li donaré la volta. 

D'aquí uns dies ja parlaré més de coses de futur, però avui no volia tampoc ser gaire repetitiu... cada any escric alguna cosa per l'aniversari del bloc, però 10 anys és especial i vull celebrar-ho com cal. Tinc algunes idees i alguna veurà la llum. Ja veureu.

Doncs apa, seguiré fent les meves batalles internes per a que els Bombers poc a poc siguin una mica millors. I seguiré donant guerra des del bloc, que sovint ha estat agafat com un termòmetre per veure com pensem els de sota la piràmide. Per una banda és bo, ja que l'han utilitzat per saber de nosaltres quan ens han volgut tenir contents i també per saber com ens afectaven alguns dels canvis que ens proposaven. Però també ha servit com a eina per trobar punts dèbils nostres (recordo especialment alguna època de mobilitzacions, on llegien per conèixer què ens feia mal o ens podien retallar). I aquí és quan m'autocensuro, per evitar que se'ns giri en contra nostra.

Sempre he escrit allò que penso i mai m'ha influït en si se'm podria girar en contra. Quan he hagut d'anar en contra d'algú en concret ho he fet. Però també quan m'equivoco sóc capaç d'esborrar un post. Que ho he fet. També he fet trucades personals per a rectificar o puntualitzar coses que s'havien malentès.

A partir d'ara serà 1, 5, 10 o els anys que siguin necessaris, que jo seguiré escrivint per dir el que s'ha de dir del Cos de Bombers. Tot allò bo i tot allò dolent. Sempre per millorar i de forma constructiva. 

Així que G R À C I E S, i seguim.