Ja tenim un any més per tirar endavant, i amb ell se'ns obren un grapat de possibilitats noves a nivell de Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Avui toca fer els desitjos d'aquest nou any.
Començarem sent realistes i anirem avançant a mesura que la realitat se'ns torni més un somni que una possibilitat real. Així que primer el que ens ve és l'entrada a torn dels actuals bombers en pràctiques. De moment ningú sap on aniran a parar, perquè de parcs mancats de gent n'hi ha molts, però també de caporals i de sergents, que en poques setmanes també començaran a l'escola, i uns deixaran forat per als altres. En principi, si tot va bé, els calculistes i pitonissos de la casa preveuen tenir la plantilla coberta a finals d'any, un cop tinguem els caporals, sergents i les diferents promocions sortides de l'escola (150+250 ja acabats i 250 en procés).
Abans de la campanya forestal hauriem de tenir uns 200 vehicles lleugers nous, i en acabar la campanya una vintena de camions ja acabats i entregats i poc a poc aniran venint la resta fins completar els 96 BRP. De moment això sembla gairebé segur. Aquesta setmana passada a més va sortir al DOGC la convocatòria de 25 nous sots-inspectors, que ja veurem com acaba. De moment l'estructura de comandament de la casa sembla que s'estigui reforçant, però el tema de tasques a nivell de Regió fa temps que està coix. Hi ha tècnics que tenen una feina prou important d'organització interna, de gestió de recursos i d'operatiu. però també n'hi ha d'altres que crec que desenvolupen feines secundaries de gestions menors de parcs per zones que no aporten gaire valor afegit. És on sovint em trontolla la feina d'alguns tècnics i també la d'alguns caps de parc.
Aquí és on comencen aquests "desitjos" que abans us deia. Segurament part de la feina dels caps de parc i alguns tècnics podria suplir-se per administratius que comptabilitzin i gestionin correctament les festes, guàrdies, llicències i jornades varies amb els corresponents justificants que fins ara han fet gent que cobra molts diners i que en realitat son feines més de despatx que de tècnic o sergent. Per tant, una part d'aquest horari hauria de ser substitut per guàrdies i no de gestió com fins ara, i afegir alguns administratius de gestió.
La gran mancança que tenim pendent als parcs és el canvi estructural. Seguim pendent de la millora, renovació i construcció de parcs de bombers. Si busqueu posts antics us he explicat molts cops que hi ha veritables cases de la por a Can Bombers. Hi ha parcs que a dia d'avui no tenen data d'inici d'obres, altres no tenen encara projecte i altre no se sap si els construiran de nou o els renovaran. I això no és el pitjor.
Seguim amb zones del país amb parcs de bombers massa propers els uns dels altres, tenim parcs de bombers que amb prou feines fan sortides i també tenim parcs de bombers amb tant pocs bombers que no sabem si és millor tancar-los o esperar a que es quedin sense gent. La Regió de Girona n'és plena d'exemples. Durant els propers 10 anys hauriem d'esperar que es tanquessin de 3 a 4 parcs de bombers. I ara és quan salten els alcaldes i el polítics de torn. Però aquesta és una llosa important que arrosseguem des de fa massa temps i que ningú s'ha atrevit a treure. I és tant important, que per obrir nous parcs de bombers cal de forma inequívoca tancar altres parcs de bombers.
La reubicació de parcs de bombers, de personal, tancar parcs i obrir-ne d'altres és l'assignatura pendent dels nous gestors que tenim a la casa. I si em permeteu somiar, vull veure abans que em jubili (així que hi ha marge) veure un parc de bombers a Ponts (Noguera) i un entre Les Garrigues i el Segrià sud. En aquesta segona posició i ha diferents possibilitats: Granadella, Maials o Serós. Serós és el que a priori podria tenir més números, ja que està ben situat, en mig un espai immens, allunyat de tota cobertura bomberil, i pendent de la construcció del nou parc (actualment hi ha un parc de bombers voluntaris apuntalat, esperant que caigui sol). Granadella és el que possiblement cobreixi millor l'espai de la comarca de les Garrigues, però s'allunya de la part més occidental de ponent i es situa en mig d'un espai mal comunicat per carreteres. Potser la més ben situada és Maials, però no hi ha benzinera "de les nostres", però està al mig de la C12 i es situa just al mig de l'eix Flix/Ascó i Lleida. Jo voto per Serós com a nou parc a mig termini. Però això és somiar molt.
I d'aquí, a somiar. Alguns dia hauriem de veure els primers camions amb armaris amb distribució d'eines de forma ergonòmica, haurien de disposar d'espai per la roba i bosses dels bombers. Espai per a la roba bruta i contaminada dels serveis situats fora de la cabina (o en un remolc). Hauriem de veure adaptacions de les cotxeres dels parcs per extraure el fum dels camions, hauriem de veure com els espais de distribució net/brut son eficaços i dissenyats amb lògica. També hauriem de veure més consciència de tots plegats en la merda que produïm i que hi convivim cada dia. Estem envoltats de tones d'aigua bruta, tones de residus sobre els nostres equips i vestits, respirem i toquem multitud de cancerigens... i entrem als parcs, i tenim les llanternes i emissores plenes de fum i sutge. Vivim envoltats de brutícia, que no es neteja amb l'escombrada diària de la senyora de la de neteja del parc. Necessitem fer neteja dels parcs i dels equips. I ho necessitem de forma real i eficient.
No és fàcil, no és una cosa que tingui solució ràpida. Però la tasca de Bombers i els seus gestors és trobar la solució. Segurament està tot inventat, però fer això a 70 parcs de professionals no és qualsevol cosa, i menys afegint-hi els altres 70 parcs de bombers voluntaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada