Fa un any aproximadament a Bombers es posava la cosa calenta. Poc a poc les queixes sobre la manca de personal, de vehicles i l'estat de molts parcs anava influint negativament cada dia més en l'estat d'ànim del personal. Això va provocar que en en poc temps es decidís dir prou i no realitzar més hores extraordinàries als parcs de bombers.
Aquella mesura va destapar les mancances reals del nombre de bombers que estem als parcs fent guàrdies. També ho podem fer tenint en compte les posicions de comandament Eco i Delta, que sovint també havien de ser cobertes de forma "especial" ja que tampoc hi havia gent suficient i es dissimulava les hores extra en hores de guàrdia avançades implicant la realització de les hores extra en un altra període de l'any (posterior al de les movilitzacions).
I això va permetre obrir els ulls a molta gent en quant a que no hi ha bombers. El nombre de bombers és insuficient per tal de cobrir totes les posicions de guàrdia d'un dia normal. El problema és que per nosaltres un dia normal ho són tots els de l'any. Així que 365 dies a l'any manquen bombers. En un dia qualsevol hi ha gairebé un 20% dels bombers que han de realitzar hores extraordinàries.
El pitjor del cas, és que tots ens posàvem les mans al cap, que no podia ser que visquéssim de fer hores extra, que no podia ser que un servei essencial com Bombers, depengués que el seu personal anés al parc amb un afegit d'hores, pagades evidentment, però que no deixen de ser un "extra" a la vida personal de cadascú. Uns mesos després, tot es va esfumar, signant un acord a corre-cuita. Aquest corre-corre venia per diferents fronts.
Un era el del bombers que per motius diversos necessitaven els diners de les hores extraordinàries per pagar hipoteques, escoles, material esportiu, o altres despeses familiars que tots teniem ja compromeses i que sense aquest suplement feia difícil arribar a final de mes (molts d'aquests venien perquè es compta amb la previsió d'hores a l'hora d'entrampar-se quan vol comprar un cotxe millor o una casa més grana . Per altra hi ha els que deien que la situació política aconsellava anar ràpid a lligar un acord abans que es desfés l'actual govern, o s'apliqués un nou 155. Però en aquest joc de la por penso que hi van jugar els de la Direcció General i també algun sindicat amb interessos particulars.
No cal oblidar que al març d'aquest any hi va haver eleccions sindicals. Aquí hi valia tot. Fins i tot provocar una situació de malestar amb el personal (per això es va fer la vaga, opinió personal meva) i un cop votat i decidits els delegats només calia tornar a la normalitat. I per això la necessitat de córrer a signar uns acords, bons-dolents-pitjors, que ja no eren justificables doncs ningú en podia treure rèdit sindico-electoral.
Avui ens trobem en que seguim sense bombers, sense caporal, sense sergents i també amb un nombre insuficient de sots-inspectors i inspectors que han d'entrar de guàrdia. Evidentment s'han publicat les oposicions a bomber (alguns ja acabant l'escola, altres just començant, les primeres proves de caporal i sergent.... però seguim amb torns sota mínims. Els parcs mantenen un parc de vehicles llastimós, només cal anar a un altra parc per veure que si tu estan malament, ells estan pitjor que tu. I no et dic res si visites una altra regió.
Tot i això les licitacions de nous vehicles poc a poc van tirant endavant, la compra i renovació de materials i equips van arribant, en comptagotes, però arriben. Es reparen alguns elements com portes de cotxera, llums i bombetes de parc, etc. I també sembla que de tant en tant es fa compra de pantalons, botes, samarretes per la vestimenta dels bombers.
De tota manera hem d'arribar a final d'any. Tot just acabant el tercer trimestre, ens en queda un de sencer per davant, hem d'afrontar les guàrdies sense personal, amb companys que ja porten les 350 hores extraordinàries (que la llei et permet) i sense la renovació de vehicles. El dia a dia però ens porta a estar pitjor que el dia anterior. Alguns vehicles s'espatllen, altres es donen de baixa definitivament per avaria greu, alguns companys es jubilen i altres passen a segona activitat (per carències físiques de salut).
I així estem. Cada dia som menys, estem més hores al parc (quan amb l'acord hauriem de fer menys guàrdies), hi ha menys vehicles, son més vells i estan més apurats. El servei està a punt d'un col·lapse real. El dia que s'espatlli mitja dotzena de vehicles o que amb una passa de grip no entrin una desena més de bombers als parcs, haurem de tancar alguna instal·lació. I aquest cop no serà perquè la gent no faci hores. Hores en fem. Tenim un pacient molt malalt i està a punt de caure rendit, per sort ja tenim els medicaments encomanats a les farmàcies, però encara no han arribat. Estarem a temps?
Però la perversió no està aquí, no ho és passar-se de 350h, no tenir comandament als serveis (que ja és gairebé diària), tenir vehicles roda parcs, i no tenir vehicles lleugers per la gestió de parcs/regió/escola/prevenció... La perversió està en que aquests acords no et permeten estar malalt, tenir un mal de queixal o una grip, perquè passi el que et passi, si no és un accident laboral, et descompten 110€ de la nòmina, perquè no has estat bo. Ser bo no és fer l'esforç que fem tots cada guàrdia, l'esforç és venir malalt al parc, posant en risc la resta de companys i el propi servei. Imagineu fer un ràpel depenent d'algú que va amb anti-inflamatoris per un queixal? Un disbarat. Però el problema sempre és del mateix, si el bomber es posa malalt l'hem de penalitzar. Inhumà.
