Sense acte de les Medalles

Fa uns dies vaig llegir un Tuit que parlava de la poca sensibilitat de la casa cap a l'acte de lliurament de les medalles als bombers. Jo us vull explicar algunes coses al respecte, de fet en tinc dues, una perquè em tocava i l'altra perquè algú va considerar que me la mereixia...

I aquí és on vull acabar anant al post d'avui. Però primer vull explicar com és l'acte de lliurament al qual vaig poder assistir, ara deu fer 4 anys (si fossin 5 ara me'n tocaria una altra, i no és el cas). En aquella ocasió l'acte commemoratiu es va celebrar a Sabadell, al palau de la Fira. Algunes setmanes abans habiem rebut la invitació i fins i tot podíem portar algun convidat, que no es seuria amb nosaltres, sinó amb la resta de públic. L'escenari era presidit per uns cubs vermells translúcids i cadascun amb una de les lletres de la paraula "B O M B E R S". Un piano a un costat de l'escenari i un faristol des d'on els presentadors ens explicaven algunes coses que no recordo. A l'entrada calia acreditar-se, confirmant l'assistència. Hi havia qui no havia confirmat, o hi havia algun error i van haver de seure entre el públic. (fa 4 anys ja vaig escriure això: Medalles).

Ens vàrem seure en l'ordre que l'organització ens havia marcat. Per això tanta importància en la confirmació. Havíem de pujar de 6 en 6 (crec que era sis). Tot totalment organitzat, emmaquetat i pautat, sense res a improvisar. Així que vaig seure al costat de gent desconeguda per mi. Alguns de la meva promoció prop meu, però feia 20 anys que no els veia (si més no va servir per veure algun antic company). També hi havia bombers voluntaris, que no havia vist en la meva vida ni els tornaré a veure a menys que vagi a viure a l'Empordà o al Bages.

Fet històric: el 1995 entrà en funcionament el pla d'emergències per incendis forestals

Un acte sobri, sense ni un excés, cap nota de color ni molt menys l'alegria de qui celebra 20-25-35 anys en aquesta casa de bojos. Pujar a recollir la medalla per 20 anys em va representar 0. Ningú va explicar cap anècdota de l'any que "suposadament havíem entrat", ni serveis rellevants, ni vehicles que s'havien incorporat, ni parcs ni jo què sé...

El punt d'emotivitat el tinc en el moment que es donen les medalles per actes i actuacions especials. Aquí és on descobreixes alguns herois de veritat. Les medalles als mèrits individuals són en alguns casos amb una càrrega molt important.

Com una cua de borregos

Però per això caldria millorar l'acte de forma important. Primer s'hauria d'apropar al bomber. Fer-lo sentir el protagonista. Tal i com està plantejat no ho aconsegueix. Ara hi manca la proximitat de la gent que et dona la medalla/reconeixement. El que et dona la medalla un tècnic de no saps on o l'alcalde de torn, et dona la mà i ja està. Cap a baix i que passi un altre. Que a més de rebre-la, immediatament després puguis compartir mig minut amb la gent de la casa a qui coneixes i et valora (en una mena d'espai diàfan al costat de l'escenari, visible per tothom). Bé, només és una idea. Per cert, fer un pica pica sense pressupost i demanant-ho al parc que l'acull és una mostra més de la poca implicació de la casa. Recordo una cola i unes patates de marca blanca, que van ser la cirereta rància d'una celebració descafeinada.

L'acte s'hauria d'acompanyar amb videos ben curts de serveis destacables a mena de resum del que ha passat l'últim any, i abans de cada grup de medalles una petita història en expliqui quatre pinzellades de l'any en que varem entrar a bombers. No sé, aquell any varen aparèixer els "egipcis", o es van retirar, els MB1222, o es va inaugurar el parc de X... clar, el problema vindria quan haguéssim d'explicar de l'any 2010 al 2019... perquè no hi ha res remarcable.

I sobretot és necessari aclarir el criteri amb els quals et donen una medalla de mèrit. No per a que tothom "busqui" obtenir una medalla, però si saber reconèixer quins requisits ha de cumplir un candidat o candidats per a rebre-la. Tots coneixem companys que en mereixen no una, sinó un grapat. Són bombers anònims i que sense ells aquest servei no seria el mateix. I de vegades, trobar-te un accident al carrer pot ser molt heroic o simplement aplicar allò que sabem fer. Tot depèn dels ulls que et miren, però no hi ha dues actuacions iguals, i aquí és on hi ha el mèrit individual o del grup de persones que formem els torns i en trobem en situacions sovint calamitoses per donar un cop de mà a aquella persona que es troba en perill.

I això, com que no ho valorem, ni els de dalt ni els de baix, a la que es pot, uns aprofiten per a fer boicot i altres per treure's l'acte del mig i estalviar-se alguns diners.