dilluns, 27 d’agost de 2018

remodelant parcs de bombers

No hi ha com tenir uns dies de vacances per tenir millor perspectiva de tot plegat. Altres anys havia pensat que el post immediatament posterior a tornar seria complicat d'escriure (tinc per costum escriure 2-3 post abans de marxar, deixant-los programats i un cop torno escric el següent), però no, aquest any ha anat diferent. Dia rere dia rebo informació de tota mana. Els diferents grups de Face, whats i telegram van aportant informació, imatges i noticies del que va succeint dia a dia, dels quals hi destaquen alguns articles sobre els incendis de 6ª generació, sobre organització als incendis o sobre nous materials i equips a utilitzar en noves i millors maniobres per als incendis.

Porto molts dies pensant sobre què toca explicar-vos avui, però em sembla que em decideixo pel més important. No son ni els incendis, ni la seguretat ni els comandaments ni la futura organització ni si obrim o tanquem res. El més important son els parcs de bombers que estan fets un nyap.

No ho son els camions que també n'hi ha una colla d'espatllats, pendents de petites reparacions o a punt de trencar-se, tampoc les espatlleres ni els equips d'aire. Repeteixo, els parcs.

Ho dic amb coneixement de causa. He passat per Cambrils, un parc que era un desastre a nivell de personal (només entrar al matí s'anava al bar), després a Montblanc on l'avorriment i l'espai petit feia que qualsevol tonteria fos excusa per a tot (i ja no us dic res de l'impresentable del cap de parc que hi havia) i tot i això tinc bon record del meu pas per Montblanc, va ser una gran escola, érem tres de torn i tot sovint anàvem a accidents de trànsit dels quals ara en veig a comptagotes. Posteriorment Mollerussa, aquí la cosa ja canvia.

Mollerussa té un abans i un després. L'abans és el parc vell (per això us dic la importància dels parcs de bombers), aquí el parc queia a trossos, amb el pati en una zona sense asfaltar, ple de pols, persianes trencades, calor, molta calor. I clar, recordo que el furgó de risc químic com a que costava revisar-li els equips, etc. Però un dia, el cap de parc i el torn (el C) varen decidir que ja n'hi havia prou de malviure en aquell parc i varen agafar els trastos i es van traslladar de forma més que provisional al nou parc. Sense inaugurar, sense telèfon, sense emissora, sense alarma... però en poques hores es van demanar els serveis de telèfon, van habilitar l'emissora, etc... i jo a les 7 del matí de l'endemà vaig entrar al parc vell, vaig agafar els meus estris, roba, etc i cap al parc nou. Va ser la primera guàrdia sencera al nou parc de Mollerussa (torn D). Tinc la foto del primer cafè del matí i el digo-digo (ara se'n diu briefing, i el mèrit se’l posa un altre torn i parc).
Primer cafè i briefing al nou parc de Mollerussa
A partir d'aquí va canviar tot. La gent va despertar, es va començar a ser més polit i curós en les revisions diàries, els estris sempre eren nets i ordenats, la gent anava fins i tot al gimnàs... i segur que el servei en va sortir molt beneficiat. Un nou espai, net, agradable, confortable, amb aire condicionat i calefacció, amb habitacions suficients, una cuina ampla, espai per l'ordinador del parc, per a fer els papers del dia, etc, etc, etc. Jo personalment vaig re-aprendre molt amb els vestits de Nivell III (ara els podia entrar a l'aula de formació, revisar-los, llegir les guies, etc...)

A Lleida em va passar tres quarts del mateix. Recordo que només hi havia una tassa de vàter i la resta latrines (i era el 2006!!!). Sort en teníem que al pis de sobre hi havia la gent de Control Lleida i alguns baixaven a fumar, o a l'hora d'entrar i sortir fèiem petar la xerrada per veure una mica més de món.

En aquella època només hi havia tres habitacions, les dutxes semblaven les d'un club nàutic de la Barceloneta dels anys 60, una petita habitació pels equips d'intervenció (bruts i sense ventilació), la gent també amb poques ganes de fer coses i va arribar el dia en que ens varen traslladar a uns mòduls prefabricats, com els coles en barracons. Només per tenir un espai mig arreglat i net ja es respirava un altra aire. Llàstima que el mòdul de vestidors també era petit, però les dutxes estaven millors que les de l'antic parc. Ah, i et podies asseure a la tassa del vàter.
I la història ja sabeu com continua. Ara el parc de Lleida (i des de fa uns 7-8 anys) té un personal excel·lent i això que estem al parc remodelat més car de Catalunya. Les obres també comptaven amb l'edifici nou de Regió Lleida que va agafar-nos molts recursos econòmics, però acondicionar un antic edifici, mal construït, amb parets mestres, problemes de ferro al formigó, planxers que no donaven amb els estàndards, etc... van encarir l'obra. I algú (amb molts i molts galons) va dir que havien d'aprendre de l'experiència i que era millor fer edificis nous, que remodelar tots els vells parcs de bombers construïts als 80...
Girona
Manresa
Mora
Bé i aquí estem. Doncs això, Reus, Tarragona, Girona, Manresa, Mora, Balaguer, Vilafranca i molts i molts altres parcs esperen el seu torn per a poder ser (espero que construïts de nou i no remodelats) per tal de tornar a renéixer i millorar, sobretot millorar. Només amb un parc nou la gent ja es motiva, li tornen les ganes de sentir-se útil, perquè es sent valorat.
Regió d'Emergències Centre
Espero que la construcció dels nous parcs de bombers sigui una prioritat per a la nova direcció i els nous comandaments, perquè no hi ha res pitjor que demanar favors a gent que a més del sou congelat, el major nombre d'hores, els descomptes a la nòmina a la mínima baixa mèdica, etc... quan els tens en un edifici vell i desmotivador com son tots aquests que us he anomenat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Alfons, a Vilafranca van canviar la idea de fer un parc nou per fer una remodelació, en dues fases, del parc actual. Ara, només queda arreglar la cotxera, que és la segona fase.

Estaria bé, també, que parléssis del malvaratament fet a parcs com Llançà, Cornellà i Calaf, entre d'altres. S'han fet parcs ben dimensionats, Igualada, però s'han fet autèntics desastres. Un altre exemple de desastre és l'edifici de la REMS...

Veurem com va tot ara amb la nova direcció��

Alfons Tormo Vilà ha dit...

Gràcies, ho tindré en compte per propers posts.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!