Incertesa en dies difícils

En aquests dies incerts es fa difícil escriure. El meu conseller (independentment que votés o no al seu partit), és el conseller que es va nomenar des de les últimes eleccions que han comportat titulars de conselleries. El Sr. Forn és a la presó. Jo de petit vaig anar a una escola religiosa i els meus fills també hi va, allí em van ensenyar que tothom mereix el nostre respecte. El Sr. Forn no ha estat jutjat, ni tampoc ha comès cap delicte de sang, i és per això que no entenc que hi fa a la presó sense judici. Si, és complicat escriure sobre bombers.

Però la vida segueix i cal mirar endavant. Algun dia tornarem a tenir un conseller electe, un secretari general d'interior nomenat per aquest i també un sots-director general operatiu amb cara i ulls. I que consti que contra el jubilat Albert Vilanova no hi tinc res en contra. En les poques ocasions que hi havia coincidit sempre s'ha mostrat una persona dialogant i oberta.

Ara per ara l'únic polític que ens representa és en Juli Gendrau. Ens seguim mútuament a les xarxes, si parlem de bombers els dos sabem que tenim alguna conversa pendent, espero fer-la amb ell o amb qui el succeeixi, per parlar, discrepar i ajudar en fer avançar Can Bombers.

No sé qui seran els nostres futurs gestors però ens mereixem uns dirigents que treballin de forma efectiva per bombers. Necessitem gent que sàpiga de gestió, que tingui la vista llarga tant per fer previsions de personal com d'infraestructura i a més que pugui moure les partides pressupostàries per a "invertir" en cada moment allí on faci falta. Potser si que sobren sotsdireccions generals, potser les hem de fer baixar un grau i que quedin per sota del sots-director operatiu, perquè no pot ser que els diners i els recursos ens els maneguin uns altres.

Però no només necessitem un nou gestor i ampliar les seves funcions, a més fa anys que els pobrebombers clamem per a que els seus acompanyants siguin renovats. Cal gent nova, nous punts de vista, noves idees, rejovenir el pensament i la filosofia bomberil. Recordeu els Bombers d'Andorra fa uns pocs anys? Doncs ells es van renovar i van millorar. Necessitem canvis de pensament i això només s'aconsegueix amb gent nova, no amb ujn intercanvi de noms.

Ara estem més pendents del 155, dels presos, dels fugits i de que les nostres accions no comportin cap desavinença amb jutges ni els gestors imposats des de la "meseta". Però mentrestant els equips necessiten renovar contractes, els parcs necessiten inversions (per no caure a terra), els vehicles han de ser renovats, els forestals, els helicòpters i altra material i personal per l'estiu han de ser contractats, i tot això no només en quantitat sinó en "qualitat". Aquest és el gran problema a Can Bombers. La qualitat dels efectius. Els gestors son els que han de treballar per a que siguin els òptims, que la planificació sigui acurada i que res quedi a l'atzar ni, molt menys, copiat del pressupost anterior. Sabem que fan falta bombers, que pel camí se'ns en jubilaran un grapat més... Però anem a pas de pardal. Ningú posa el puny sobre la taula.

No sé, això ara com ara ho tenim negre, però sense aquestes millores no som res, com deia en l'últim post, en quatre dies ens quedem sense bombers.